Enguany és el 75è aniversari d'una
paraula que, en un tres i no-res, va ser d'ús comú:
estraperlo. Malgrat derivar d'un gran escàndol, i malgrat la
vinculació amb Mallorca, molta de gent ignora l'origen del
mot, el qual sovint s'utilitza erròniament com a sinònim de
contraban. Per més que hi ha similituds en l'efecte (frau a
la hisenda pública), la nova paraula té entitat perfectament
definida. Procedeix d'un episodi de corrupció política que
va fer caure
Alejandro Lerroux de la presidència del govern espanyol,
esfondrant-se, amb ell, el
Partit Radical. Cal recordar que Lerroux era un agent
colonial que es desplaçà a Catalunya just encetat el s. XX.
Ho explica
Indalecio Prieto a les seves memòries, en les quals
detalla com
Segismundo Moret, ministre de Governació, envià
Lerroux a
Barcelona, patrocinat amb fons reservats espanyols, per
atiar l'enfrontament ètnic, amb l'arma fàcil de sembrar el
conflicte lingüístic amb els immigrants.
Amb demagògia populista, Lerroux va tenir suport fins que,
amb indicis de corrupció, l'any 1914 l'electorat català li
va girar l'esquena i es va haver de presentar a diputat per
Còrdova. La tècnica de Lerroux encara avui és d'ús comú i
l'hem patida a Mallorca (Andratx, Llucmajor, Sant Joan...),
amb polítics excedents de la milícia que, gairebé sempre,
desemboquen en casos de corrupció. Encara avui, Lerroux té
imitadors que es dediquen a anar a gratar les puces als
altres, com per exemple fa Rosa Díez quan ve a Mallorca i a
Menorca, del bracet dels botiflers, a dir-nos quina ha de
ser la nostra política lingüística.
El maig de 1934, la senyora Lowmann i
el seu espòs, Daniel Strauss,
un jueu alemany que s'havia nacionalitzat mexicà,
s'associaren amb Jules Perel (Perel
& Co), el qual, rodejat de polèmica, havia mantingut casinos
a Holanda. Els tres socis patentaren una ruleta de la seva
invenció amb el nom straperlo, acrònim d'Strauss, Perel i
Lowmann (n'hi ha que parlen d'un Perlowitz o d'un Perlo,
inexistent) i sol·licitaren permís a la Generalitat de
Catalunya per instal·lar-la a l'hotel Terramar de Sitges.
Lluís
Companys s'hi va negar, d'acord a la tradició esquerrana
contrària al joc que, com és sabut, va instaurar
Carles III per la cobdícia
borbònica de recaptar ingressos. L'oposició de la
Generalitat va obligar a desviar el punt de mira dels
estafadors cap a Mallorca, on
Francisco Franco
era el comandant militar que imitava la Guàrdia Civil a
l'hora de fer els ulls grossos per facilitar el contraban
del seu amic
Joan
March, més endavant patrocinador de la rebel·lió
militar. Així varen establir el precedent de l'hotel
Formentor (s'assegura que també s'instal·là una ruleta igual
en el "Círculo Mallorquín") per poder apuntar cap a
objectius més ambiciosos.
Per legalitzar el joc a nivell de tot l'estat (i imposar-lo
a Catalunya i al País Basc, que no el volien), els
estafadors varen subornar la família d'Alejandro Lerroux, el
qual presidia el govern en coalició amb la
CEDA de
Gil-Robles, i
varen poder instal·lar la ruleta en el Gran Casino de Sant
Sebastià, però només va funcionar una sola nit, perquè es va
demostrar que la ruleta era elèctrica i, controlada amb un
botó, feia guanyar la banca sempre que volia. L'escàndol
polític no es va destapar fins al setembre de 1935, quan
Strauss va presentar al president de la República,
Niceto
Alcalá-Zamora, els comprovants d'ingressos a la família
Lerroux i altres polítics (com Salazar
Alonso, batle de Madrid), a més del pacte subscrit
amb una clàusula que preveia, en cas de prohibir-se el joc,
una indemnització que Lerroux no va pagar. El mes d'octubre,
Strauss en va facilitar còpia a
Manuel
Azaña, cap de l'oposició, i una comissió d'investigació
traslladà els fets al Tribunal Suprem que, a finals de 1935,
per tapar-ho, va exculpar Lerroux i Salazar Alonso a canvi
de les seves dimissions.
L'escàndol va ser majúscul i va posar punt i final al govern
republicà de centredreta, conegut com el bienni negre. Les
esquerres forçaren dissoldre les Corts i convocar eleccions
que, celebrades el febrer de 1936, donaren la victòria, molt
ajustada i efímera, al Front Popular. El nom de la ruleta va
començar a ser usat com a sinònim de frau i de corrupció.
Durant la guerra dels Tres Anys, s'aplicà a l'activitat del
mercat negre. La popularitat del mot va generar el derivat
"estraperlista" per designar el que es dedicava al comerç
il·legal dels articles decretats per Franco subjectes a les
"cartilles de racionament" (1936-1952), mitjançant el tràfic
clandestí de mercaderies prohibides (oli, sucre, farina...).
L'Enciclopèdia Espasa va incorporar la paraula l'any 1940.
Al cap i a la fi, Espanya té un do especial per crear i
exportar mots. El Diccionari Britànic, poc partidari de
validar barbarismes, va incorporar una paraula que no tenia
equivalent. Ara, per designar una insurrecció militar, els
anglesos disposen de "pronunciamiento", una aportació gens
d'estraperlo.