En relació a la controvèrsia en torn del monument de Sa
Feixina, alguns diuen, en clara referència als partits
que defensen que s’hauria d’esbucar sense cercar més
excuses de mal pagador, que ara es volen fer els “durs”
(supòs que volen dir que segueixen insubornables),
perquè els hi convé, perquè hi treuen rèdit polític,
perquè és el més fàcil, etc.
Tanmateix, a mi em sembla que sempre ha estat més bo de
dur, més “convenient”, més còmode (i més miserable), fer
com les herbes molles i mirar a una altra banda: un
exercici, per cert, que a molts de mallorquins els hi ha
produït una considerable hipertròfia de certes vísceres.
No puc estar de demanar-me si algú creu de debò que és
possible fer un exercici de cosmètica amb un monument
que fou erigit per retre homenatge als que estaven de
part d’una insurrecció militar, feixista, il·legal i
il·legítima (i m’estalvio tot un seguit d’adjectius més
escatològics)?
Pot creure algú que, tot i la “reconducció″ del monument
(o la “contextualització″, com diuen ara
criptoeufemísticament), els familiars dels milers de
morts i represaliats que defensaren el govern legítim
deixarem de veure (i de viure) aquell cigalot de pedra
pudenta com el que sempre fou?
Podran modificar l’aparença física, llevar-li els
símbols feixistes, i, si cal, pintar-lo del color del
gos quan fuig, però el seu primordial sentit simbòlic,
el seu pregon sentit psicològic, el que roman a l’arrel
més fonda de l’enteniment i els afectes i és encara un
trau obert en la memòria dels oblidats, i dels fills
dels oblidats, i dels fills dels fills dels oblidats, no
s’esvairà aixuixí: i no cal dir que aquesta mena de
“rentat de cervell” que ens volen fer, em sembla un
intent arter de molt dubtosa moralitat .
Ja n’hi ha prou d’aquest exercici pantomímic, d’aquest
ball de disfresses per tenir tothom content.
Una “tàctica”, pens jo, molt poc intel·ligent, perquè ja
se sap que qui vol ballar totes les tonades a la fi sol
fotre de morros i perdre el barram. I sinó, temps al
temps: el PIB –el dret a la S que falta el va perdre fa
molta estona– està llest (com el PE a nivell estatal) i
el Bloc sencer, si no rectifica, va camí d’un franc
descrèdit.
Just aquests partits que “ara van de durs” romanen
fidels als seus principis ideològics i, la veritat, ho
facin pel motiu que ho facin, vos assegur que han
aconseguit més que mai el meu respecte. Confondre la
justícia de la memòria amb la cosmètica de l’oblit no
just és frívol: és un cinisme que frega la pitjor de les
pornografies.
Jaume Rosselló Mir.
Professor de la UIB. Ex-candidat pel Bloc al Consell i a
l’Ajuntament d’Esporles
Tribuna Mallorca
11/02/2010