MEMÒRIA I
CASUALITAT
Coincidint amb la
instal·lació al cementiri de Palma de les
plaques amb els noms de les persones
assassinades a Mallorca durant la Guerra Civil,
Cort va col·locar un faristol a la Feixina per
tal de justificar el manteniment del monòlit en
memòria del creuer Baleares, enfonsat per
l'esquadra republicana prop de Cartagena. El
monument -al marge de la significació emotiva
que pogués tenir per als parents de les víctimes-
simbolitzava i simbolitza l'exaltació del
feixisme. De manera que l'Ajuntament no podia
triar un dia pitjor per a contextualitzar-lo,
encara que degueren pesar raons d'oportunisme i
de tàctica política, per allò de rentar la cara
als sectors de dreta que arrufen el nas amb la
moguda del cementiri. Nanda Ramon va acudir als
dos indrets. A la Feixina va fer una defensa de
la contextualització històrica de l'espai tot
fent un poti-poti entre els mariners del
Baleares i les víctimes de totes les guerres del
món, en un intent impossible de conferir
legitimitat democràtica al monument. I en el
cementiri, va reivindicar els morts de la
República sense reparar que un mínim exercici de
coherència amb el discurs de la Feixina
l'obligava a defensar la reincorporació a les
plaques que ha dissenyat l'Associació de Memòria
Històrica dels noms de tots aquells que moriren
per enderrocar-la, tal com proposa el Facherío
Unío d'arreu d'Espanya i, per suposat, la
colònia balear de Flechas, Pelayos i Lulianos.
En conclusió, no es pot dir missa i repicar
campanes. I ho dic pensant en tot l'equip de
govern municipal, no exclusivament en Nanda
Ramon, perquè seria injust que la prenguessin
pel sac dels cops.
PLACA I
RECORDANÇA
La placa que
acaba de situar Cort a la Feixina diu que la
piràmide d'Ortells "ens recorda els centenars de
milers de víctimes d'aquell període i,
singularment, les vinculades a la singladura del
creuer: els morts, els desapareguts i els ferits
en els enfonsaments i els bombardejos, els
milers de refugiats durant l'evacuació de Màlaga
i els centenars de mariners morts a bord del
vaixell". I el moix de na Catoi...? També. És a
dir, tothom té cabuda en el mateix sac. Paul
Preston, en el seu darrer llibre, fa referència
a la gent que fugia de moros i legionaris, per
la carretera de Màlaga a Almeria, bombardejada,
des de la mar, pel creuer Baleares. Diu: "Se
vieron escenas de madres muertas con bebés
todavía mamando de sus pechos, de niños muertos
y otros perdidos en mitad de la confusión".
Preston parla de 3.000 morts en 175 quilòmetres
de carretera. I atribueix al metge canadenc
Norman Bethune la descripció dels vells que
s'asseien a la vorera i tancaven els ulls a
l'espera de la mort. O la dels infants
"descalzos, con los pies hinchados hasta
duplicar su tamaño normal, que lloraban
indefensos, de dolor, de hambre y de cansancio".
Doncs bé, sobre aquest seguici de gent
desesperada i desarmada queien, de manera
implacable i sistemàtica, les bombes del
Baleares, cosa que reconeix la placa de Cort en
dir que esdevé el primer cas del món de
bombardeig aeronaval de columnes de refugiats.
Parlem, per tant, d'una acció criminal...? D'un
crim de masses indefenses? Exactament. Aleshores
què pretén la contextualització...? D'això se'n
diu embullar fil.
PER QUÈ?
PER QUÈ...?
No sols és
Mourinho qui planteja perquès sense resposta.
Els perquès de Mourinho són com el belar
d'ovella, un so monòton sense gràcia. Els
perquès que plantegen els ciutadans, davant
l'actuació de Cort a la Feixina, són força més
punyents, atès que no acaben d'entendre de què
va la cosa. La placa que s'acaba d'afegir al
conjunt, no és una placa, sinó un llibre. Vull
dir que es tracta d'un discurs llarguíssim,
força ben estructurat, amb qualque error de pes
com és el d'afirmar que l'enfonsament del
Baleares va causar una profunda commoció social.
O hem de creure que en va causar tanta que fins
i tot els presos polítics aportaren de bon grat
el seu òbol per a sufragar el monument...?
Deixem-ho estar, perquè és la història d'una
gran hipocresia. La realitat és que la placa que
s'ha afegit a la Feixina, més que aclaridora del
perquè del conjunt, n'és justificativa. S'ha
d'entendre, també, com un intent desesperat de
l'esquerra de recuperar part dels vots perduts.
L'enquesta de l'IBS publicada per UH divendres
passat és demolidora per a les seves aspiracions.
El conservador Mateu Isern únicament ha sabut
dir, en tota la campanya, algun tòpic sobre l'ús
del català i del castellà a l'Administració. De
manera que si guanya, ho farà de rebot. Guanyarà
el desencís. Tot allò que afecta memòria
històrica en fa part. La Feixina ja no té remei.
I el Mur de la Memòria s'inaugurarà passades les
eleccions. No m'atreveixo a augurar-ne el futur.