Coneixeu Sa Feixina?

JOSEP QUETGLES

Tal dia com avui, quan escric això, un 8 de febrer, succeïa aquesta escena: “Ahora hay que poner en práctica los ejercicios de tiro que se hicieron en El Ferrol. ¡Menudo examen! ¡Qué bien se dibuja la carretera de Málaga y Almería! Grupos de milicianos avanzan por ella. ¡¡¡BUUMM!!! Las granadas del crucero Baleares caen en salva agrupada sobre ellos, sembrando la muerte. Unos corren, otros se desploman para siempre. –¡Muy bien!, grita el oficial, sin poderse contener.” Ho diuen Víctor María de Sola, Carlos Martel i José María Pemán a Estelas gloriosas de la Escuadra Azul (Cerón, Càdis 1937).

 

El doctor Norman Bethune ha contat d’una altra manera l’assassinat de milers de malaguenys que fugien de l’entrada de les tropes franquistes i italianes, bombardejades durant tres dies pel creuer Baleares, a boca de canó.

 

Poc després dels fets, el Caudillo va inaugu­rar un monument “a los Héroes del Baleares”, en els terrenys del pati de joc d’una escola mu­nicipal, construïda, na­turalment, durant la nostra República.

 

Avui, més de trenta anys després de la transitòria transició, el monument segueix en peu, a Sa Feixina, a Palma. Els 900 infants de l’escola Jaume I poden, enlloc de jugar a pilota, instruir-se mirant l’enorme creu catòlica que beneeix la cosa i els mariners esculpits que presenten armes estil Fass­binder o Jean-Paul Gaultier.

 

Els recents escrits i declaracio­ns de gent de dretes sobre l’immor­tal monument, i els arguments del nostre Ajuntament per “contex­tualitzar” la cosa, no fan riure. Po­den ser còmics, però no fan riure. Mostren els símptomes de la nos­tra migradesa civil, cultural i men­tal, i també deixen establertes un parell de coses:

 

1. L’immortal monument manté íntegres els seus valors comme­moratius d’una gesta típicament franquista, com fou el bombar­deig de poblacions costaneres defenses, des de Màlaga fins a Dénia, Mataró, Sant Feliu de Guíxols...

2. Qualsevol contex­tualització d’aquesta commemoració certifi­ca que el franquisme és contextualitzable, i que vivim per tant sota un franquisme contextuali­tzat.

 

3. La presència d’aquest símbol és la presència de la victòria militar d’uns sobre uns altres. És la perduració de la guerra civil per part dels victo­riosos, que la imposen a la nostra memòria i ens insulten. Aquest esperit perdurarà mentre hi ha­gi monuments a la victòria i morts a les cu­netes. Per acabar amb la presència de la Guerra Civil és menester que els monuments immortals se’n vagin, i que els mor­ts tornin a ca seva.

 

4. Amb els fets, els nos-tres representants polí­tics mostraran a qui vo­len servir: si als monu­ments immortals, o a la gent que viu, fa feina, estima i mor, com vol­dríem ser tots nosaltres i com eren els qui enca­ra són a les cunetes. També els nostres polítics po­den triar seguir badant, fins que les dretes els contextualitzin a ells.

 

Josep Quetglas és arquitecte i catedràtic a la UPC.

 

EL PAIS 11/02/2010

ESPECIAL:

Creuer Baleares