Tal dia com
avui, quan escric això, un 8 de febrer, succeïa
aquesta escena:
“Ahora hay que poner en
práctica los ejercicios de tiro
que se hicieron en El
Ferrol.
¡Menudo examen!
¡Qué bien se dibuja
la carretera de Málaga y Almería! Grupos de
milicianos avanzan por ella.
¡¡¡BUUMM!!! Las granadas del
crucero Baleares caen en
salva agrupada sobre ellos,
sembrando la muerte. Unos corren, otros se desploman
para siempre. –¡Muy bien!,
grita el oficial, sin poderse contener.” Ho diuen Víctor María de
Sola, Carlos Martel i José María Pemán
a Estelas gloriosas
de la Escuadra Azul (Cerón,
Càdis 1937).
El doctor Norman
Bethune ha contat d’una
altra manera l’assassinat de milers
de malaguenys que fugien de l’entrada de les tropes franquistes i
italianes, bombardejades durant
tres dies pel creuer Baleares,
a boca de canó.
Poc després dels
fets, el Caudillo va inaugurar
un monument “a los Héroes del Baleares”, en els terrenys del pati
de joc d’una escola municipal,
construïda, naturalment, durant la
nostra República.
Avui, més de trenta
anys després
de la transitòria transició, el
monument segueix en peu, a
Sa Feixina, a Palma. Els 900
infants de l’escola Jaume I poden,
enlloc de jugar a pilota,
instruir-se mirant l’enorme
creu catòlica que beneeix la
cosa i els mariners esculpits
que presenten armes estil Fassbinder
o Jean-Paul Gaultier.
Els recents escrits
i declaracions
de gent de dretes sobre l’immortal
monument, i els arguments del
nostre Ajuntament per “contextualitzar”
la cosa, no fan riure. Poden
ser còmics, però no fan riure.
Mostren els símptomes de la nostra
migradesa civil, cultural i mental,
i també deixen establertes un parell de coses:
1.
L’immortal monument manté íntegres els seus valors commemoratius d’una
gesta típicament franquista, com fou el bombardeig
de poblacions costaneres
defenses, des de
Màlaga fins a Dénia, Mataró, Sant Feliu de
Guíxols...
2. Qualsevol
contextualització d’aquesta commemoració certifica
que el franquisme és contextualitzable, i que vivim per tant sota
un franquisme contextualitzat.
3.
La
presència d’aquest símbol és la presència de
la victòria militar
d’uns sobre uns altres. És la perduració de
la guerra civil per part dels
victoriosos, que la imposen
a la nostra memòria i ens
insulten. Aquest esperit perdurarà mentre hi hagi monuments a la
victòria i morts a les cunetes.
Per acabar amb la presència de la Guerra
Civil és menester que els
monuments immortals se’n vagin, i
que els morts tornin a ca
seva.
4.
Amb
els fets, els nos-tres representants
polítics mostraran a qui volen servir: si als monuments
immortals, o a la gent que viu, fa feina, estima i mor, com
voldríem ser tots nosaltres i com eren els qui encara són a les
cunetes.
També els nostres
polítics poden triar seguir badant, fins
que les dretes els contextualitzin a
ells.
Josep Quetglas
és arquitecte i catedràtic
a la UPC.
EL PAIS 11/02/2010
ESPECIAL:
Creuer Baleares
|