Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria - CADCI   |

    |  ASSOCIACIONS SINDICALS  | TEMA:  MOVIMENT OBRER  | CATALANISME  |


 

El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) es una associació política i social que esdevingué sindicat, que fou fundada el 1903 a Barcelona per un grup de dependents de comerç i d'oficines (anomenats despectivament saltataulells) de tendència política catalanista. Fou inscrita com a obrera per tal d'evitar imposts. Aleshores admetia socis protectors per ajudar les Escoles Mercantils Catalanes, on les classes eren donades en català. La secció de propaganda, durant anys, seguí les directrius de la Lliga Regionalista i participava en tots els actes cívics i esportius. Des del 1912 editava la revista Acció. El 1917 tenia uns 10.000 socis, i el seu president, Josep Puig i Esteve, fou elegit regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista. Poc abans de la proclamació de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, hi fou signat al seu local el primer pacte Galeusca l'11 de setembre de 1923.

Seu del CADCI a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona.

Seu del CADCI a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona.

Alhora, el juliol de 1910 s’hi creà la Secció Permanent de Relació i Treball i sota l’empenta i organització d’aquesta secció, comença a dirigir les reivindicacions i la confluència de les societats obreres de dependents mercantils de Barcelona, com la campanya del 1912-1913 pel tancament dels establiments a les 8 del vespre, la campanya pel descans dominical, o la campanya de 1914 per fixar la jornada de treball en 10 hores i la supressió de l'internat, que culminaria en la Primera Assemblea de Dependents de Catalunya (1913) i en la constitució de la Federació de Dependents de Catalunya (gener de 1921).

Miguel Primo de Rivera clausurà el CADCI, processà sota l'acusació de separatisme els dirigents de la secció de propaganda i s'emparà de la seu social de la rambla de Santa Mònica, on s'instal·là el Sindicat Lliure, i que va recuperar el 1931. Fou pedrera de joves activistes catalans com Jaume Compte i Canelles, Abelard Tona i Nadalmai i Jordi Arquer i Saltor.

Quan es proclamà la Segona República Espanyola es decantà políticament per Esquerra Republicana de Catalunya i el seu president, Francesc Xavier Casals i Vidal, fou nomenat conseller de Treball i d'Assistència Social el 1932. Un grup de socis del centre participà en els fets del sis d'octubre de 1934; s'atrinxeraren a la seu de la rambla Santa Mònica i en foren desallotjats a canonades per l'exèrcit. Hi moriren Jaume Compte i Canelles, Manuel González Alba i Amadeu Bardina.

El 1936 en fou nomenat president Pere Aznar i Seseres, diputat a les corts republicanes pel Partit Català Proletari. Durant la Guerra civil espanyola s'adherí a la Unió General de Treballadors, i així el 1939 fou clausurat i la seva seu social hi fou instal·lat el Frente de Juventudes. Després del franquisme hi hagué alguns intents frustrats de reconstruir el CADCI, però no reeixiren. El local de rambla Santa Mònica és actualment la seu central de la Unió General de Treballadors de Catalunya, i una placa recorda la mort de Jaume Compte, Manuel González Alba i Amadeu Bardina.

Enllaços externs

Col·laboradors de la Viquipèdia. Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2008 [data de consulta: 26 de gener del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Centre_Autonomista_de_Dependents_del_Comer%C3%A7_i_de_la_Ind%C3%BAstria&oldid=1820547>.

SINDICALISME I MOVIMENT OBRER

fideus/