Pirates feixistes / Antoni Marimón

Una de les causes fonamentals de la derrota de la República espanyola durant la Guerra Civil de 1936-1939 va esser la desproporció entre el suport exterior que va rebre i el que aconseguiren els rebels que s'havien aixecat el juliol del 1936. Mentre que França dubtà, la Gran Bretanya s'erigí en el portaveu d'una neutralitat estricta que perjudicà molt la República. L'URSS, per la seva banda, fou molt lenta i no va enviar ajut militar d'una certa importància fins a començaments d'octubre de 1936. Només Mèxic va rebutjar la no intervenció i va fer tot el possible per enviar 20.000 fusells a la República, però això no bastava en una guerra del segle XX, sobretot perquè ben aviat Roma i Berlín decidiren donar suport a gran escala al bàndol que s'autonomenà "nacional" i que disposà del gruix de l'Exèrcit espanyol. El 30 de juliol, Mussolini ja va enviar a Franco dotze bombarders, dos trimotors de transport i un vaixell ple de combustible. Poc després, el 7 d'agost, la Itàlia feixista lliurà ni més ni manco que 27 caces! I tot això era només el començament.
 
 Arribaren a Espanya, procedents de la Itàlia feixista, bombarders, caces, tancs, milers de soldats, municions, combustible i fins i tot submarins. Precisament, la participació de l'arma submarina italiana ha estat detalladament analitzada per Ignacio Recalde Canals en el seu llibre Los submarinos italianos de Mallorca y el bloqueo clantestino a la República (1936-1939), editat recentment a Palma per Objeto Perdido Ediciones i Lleonard Muntaner Editor. Es tracta d'un llibre en el qual l'autor "aboca informació militar a cabassos", com molt bé indicava l'escriptor Llorenç Capellà en aquest mateix diari, el passat 21 d'abril, en un article centrat en la figura del capità Junio Valerio Borghese. Però, més enllà de les "hazañas bélicas", profusament narrades, s'imposen algunes conclusions. En primer lloc que el desvergonyiment i la impunitat de la Itàlia feixista quasi no tenien límits. Durant la segona campanya italiana contra els vaixells que des de l'URSS subministraven armes, municions i queviures a la República, entre agost i setembre del 1937, la Itàlia de Mussolini va arribar a desplegar 16 submarins, 9 destructors i 31 torpediners.
 
 Aquests vaixells de la marina de guerra regular no estaven en guerra contra la República ni contra l'URSS, de manera que eren veritables "pirates" de la Mediterrània, com també ho eren les desenes de submarins que participaren en la primera campanya, entre setembre del 1936 i abril del 1937, encara que alguns duien un oficial espanyol per dissimular un poc. Una altra conclusió és el paper clau jugat pels britànics, pels quals Ignacio Recalde Canals sent una evident admiració. La marina britànica era la més poderosa del món i si bé és cert que va realitzar nombroses activitats humanitàries, també ho és que va tolerar molt els "pirates" italians i que la seva paciència només es va acabar davant fets brutals com l'enfonsament del mercant Endinyon, ja el 1938. La veritat és que els oficials de la marina britànica eren clarament profranquistes i estaven horroritzats per la matança dels oficials espanyols perpetrada per la marineria en els dies de l'aixecament contra la República. Així, els marins de guerra britànics podien baixar a descansar a Palma però no a València o Barcelona.
 
 Britànics i espanyols sentien un cert menyspreu pels italians, sovint poc combatius i mal equipats malgrat les fanfarronades de Mussolini. Ja el juliol del 1936, dels dotze bombarders enviat a Franco al Marroc espanyol, dos s'estavellaren i un tercer va haver de fer un aterratge d'emergència al Marroc francès. Una altra conclusió, que no per sabuda podem obviar, és el paper clau jugat per Mallorca en la intervenció italiana. En el cas dels submarins, el protagonisme correspongué al petit port de Sóller, on s'estacionaren quatre submarins "pirates" italians amb les seves dotacions completes, uns 250 o 300 oficials i mariners. Decididament, el bàndol "nacional" no ho era tant, i la solidaritat entre els feixismes va funcionar perfectament

Antoni Marimon | 12/07/2011 Diari de Balears