fideus
| 
Una passa de gall
Llorenç Capellà
Rosa Díez va ésser esbroncada a
l'Autònoma de Barcelona, fins al punt que es va
haver de suspendre la conferència que tenia previst
pronunciar-hi. I tanmateix, ella, feliç. Les
víctimes de l'aldarull foren un segurata, que va
ésser atropellat pel cotxe de la trànsfuga
socialista, i Salvador Cardús, el degà de la
facultat de Ciències Polítiques. La cara del guàrdia,
després de l'accident, puc imaginar-me-la. La de
Cardús ha aparegut a totes les cadenes de televisió
de l'Estat empastifada de pintura vermella. Díez, en
canvi, va abandonar el camp de batalla més contenta
que un gínjol, perquè havia aconseguit generar
crispació. Si el discurs de Rosa Díez es despulla
d'agressivitat, sols queda fullaca. No té res a dir
ni res a oferir.
Però enarbora la bandera de la intolerància
lingüística i de l'espanyolisme més ranci, cosa que
li permet beneficiar-se del descontent dels
neofranquistes i dels filòsofs de taverna. De manera
que la indignació dels estudiants de l'Autònoma, en
veure que se li havia cedit el recinte universitari,
és del tot comprensible. Que l'esbroncaren...? No
feren res de l'altre món. Reaccionaren com
reaccionarien els de Madrid o de París o d'onsevulla,
davant algú que qüestionés la seva identitat
lingüística. Díez és una provocadora. I no es pot
atiar el foc contínuament i després no voler saber-ne
res, del bosc que crema. Dissabte passat, a Palma,
en una taula rodona organitzada per l'Associació de
Memòria Històrica, Josep Cruanyes, un dels
principals impulsors del retorn a Catalunya dels
papers de Salamanca, va citar Saramago, i la cita
m'escau com anell al dit per cloure el comentari
sobre aquest incident entre els estudiants i una
demagoga.
Diu Saramago que "un país que no té capacitat per
indignar-se no és un país ni és un poble". Ni té
dignitat, podem afegir. I aquesta dignitat que han
demostrat tenir els estudiants de l'Autònoma, brilla
per la seva absència massa sovint. Entre aquella
gent del Partit Popular a Balears que era al saló
d'actes de la Salle, per exemple, i no va reaccionar
davant la xiulada que un grup de militants dedicaren
a Joan Flaquer pel fet de dirigir-se a l'audiència
en català. I entre aquells polítics del país que han
saludat públicament el congrés conservador amb
paraules amarades d'un embafador fair play, tot i
saber que el nou president, Josemon Bauzà, s'ha
compromès, si arriba al poder, a anul·lar el decret
de mínims i a reduir les expressions de
mallorquinisme al carro de la Beateta. Cardús
justifica la presència de Rosa Díez a l'Autònoma
dient que hem d'ésser respectuosos amb el dret
d'expressió. També amb els d'aquells que ens volen
fer desaparèixer de la història...? També amb un
partit, en el cas de Mallorca, que projecta
arraconar la nostra identitat cultural? Que la
prudència no ens faci traïdors. Entre les bones
maneres que reclama Cardús i la claca servil que
saluda l'ascensió de Bauzà, sols hi ha una minúscula
passa de gall.
09/03/2010
|
|