fideus
| 
¡Ay de los vencidos!
Pep
Vílchez
En los mismos inicios de la guerra civil española el corresponsal norteamericano Jan Allen publicaba - el 28 de julio de 1936 - en el Chicago Tribune una entrevista realizada en Marruecos al general golpista Francisco Franco. En un momento determinado de la misma el general afirmaba su voluntad de seguir adelante a cualquier precio, a lo que Allen contestó afirmando “tendrá que fusilar a media España” y, a reglón seguido, Franco movió su cabeza, sonrió y luego, mirándole fijamente, replicó: “Dije a cualquier precio”.
La voluntad exterminadora del jefe de los golpistas se vio culminada con creces. Al final de la trágica contienda, la voluntad de los resistentes republicanos no fue otra que evitar las represalias de los vencedores. Ninguna de las facciones republicanas consiguió sus objetivos. Ni los partidarios de la resistencia a ultranza encabezados por Juan Negrín ni los que abogaron por una capitulación vergonzosa consiguieren paliar la obsesión represora de los sublevados que desencadenaron una vengativa gestión de la victoria militar que perduró decenios. La represión fue amplia, profunda y largamente ejecutada, sin piedad. Los hechos son de sobra conocidos.
Hoy, cuando todavía los cuerpos de muchos asesinados moran en lugares desconocidos, en fosas comunes, muchos de ellos aún sin identificar, víctimas de un largo olvido, en la superficie siguen enseñoreándose del espacio público monumentos dedicados a la memoria de los vencedores con el objetivo de enaltecer sus gestas bélicas. Este es el caso del monolito de Sa Feixina dedicado al crucero Baleares.
La actitud pusilánime del consistorio palmesano – acompañada por un baile de informes de dudosa imparcialidad-, nos muestra el temor –¿será el mismo de siempre, el que acompañó al largo período de ignominia franquista, que aún pervive entre el imaginario colectivo? – que impide la ejecución de lo que la Ley de la Memoria Historia impone: la eliminación del monumento fascista de Sa Feixina.
No será en esta cuestión en la que el sentimiento democrático de la mayoría del consistorio palmesano haya brillando con más fuerza, al contrario será el símbolo de la vergonzosa persistencia de la sentencia atribuida a Tito Livio : ¡Vae victis!
Palma, 1 de febrero, 2010
Pep Vílchez
|
El monument feixista de la Feixina
Les reaccions davant aquesta decisió municipal no deixen el menor dubte en aquest sentit: mentre la dreta i la ultradreta es freguen les mans de gust (cal veure, per exemple, els comentaris de l'edició digital del diari El Mundo), la indignació és la nota dominant entre els sectors d'esquerra i reivindicatius de la memòria històrica, com ara l'AMHM. Entre i entre, l'esperada "comprensió" del sector clientelar. D'altra banda, no crec que la decisió municipal hagi suposat una gran sorpresa per a ningú. Qui més qui manco la podíem esperar. La "capacitat" política dels nostres governants ha quedat suficientment demostrada en casos anteriors, com ara el de Son Espases, la política hotelera, els drets laborals a IB3 i el Pla de carreteres de Mallorca. Un servidor, almanco, així ho esperava. Ja en el meu article Matar la Memòria (publicat, entre altres, pel diari Ultima Hora el 21 de desembre de 2007), en el qual feia una anàlisi crítica de l'aleshores tot just aprovada Llei de la memòria històrica", deia: "Quan, per exemple i sense anar més enfora, es dubta d'eliminar, en aplicació d'aquesta llei, el monument feixista de la Feixina, a Palma, ‘per la seva certa qualitat artística o monumental', i fins i tot quan l'equip de govern municipal, de suposat ‘centreesquerra', es troba a una passa de donar el títol de fill il·lustre de Ciutat al promotor del referit monument (que, per cert, ja té un carrer a Palma), ens podem fer una idea d'en què quedarà tot això. Per una patètica manca de coratge polític, aquesta llei ni tan sols serà efectiva per eliminar els vestigis formals del passat tenebrós de la dictadura. És a dir, no servirà ni com una rentada de cara". Com en altres ocasions, m'hauria estimat més estar equivocat. Però d'una llei que guarda una còmplice equidistància entre víctimes i botxins, que no anul·la les sentències de la dictadura, en processos ignominiosos, contra els defensors de les llibertats democràtiques (molts d'ells assassinats pel règim franquista), que no defineix com a responsabilitat de les administracions públiques la localització, identificació i rehabilitació de les víctimes innocents de la repressió, els cossos de les quals encara romanen en fosses comunes, o anònimes a les voreres de les carreteres..., d'aquesta llei no podem esperar sinó que serveixi de coartada a la covardia política dels qui ens governen. I parl de covardia perquè no puc creure que siguin uns ignorants. Perquè supós que saben que les "heroïcitats" del Baleares, enfonsat en una acció de guerra per part de l'Armada republicana el 6 de març de 1938, van consistir fonamentalment en bombardejos assassins sobre poblacions de ciutats mediterrànies, com ara la massacre dels milers de víctimes civils, dones, infants i gent gran que fugien en massa, preses del pànic, els dies 7 i 8 de febrer de 1937, de la Màlaga assetjada per l'exèrcit (nodrit en la major part per "regulars" africans i tropes italianes) del sanguinari Queipo de Llano. Una gran quantitat de persones indefenses, que van quedar atrapades a la carretera costanera de 200 quilòmetres cap a Almeria, "la carretera de la mort", un parany mortal en un immens mur enfront de la mar, varen ser objectiu fàcil per als "herois" del Baleares i del Canarias, amb peces d'artilleria de 203 i 120 mm, així com per als avions italians i alemanys, que també participaren en la matança. Estic segur que també saben que, fins i tot advocant a la indigna Llei de la memòria històrica, era igualment legal esbucar el monument de la Ppaça de la Feixina. Però els ha mancat valentia per fer-ho. Per això, encara que canviïn les lletres de l'enunciat, aquest monòlit es perpetuarà dedicat a la memòria del Baleares, un vaixell feixista responsable de crims de guerra. I a partir d'ara també serà, per als nostres governants, un monument representatiu i commemoratiu de la seva covardia.
Cartes dels lectors 08/02/2010 |
La disfressa del monument de sa FeixinaHi ha parers que s´han congratulat davant la "solució" de l´Ajuntament de Palma al monument de sa Feixina per considerar que, d´aquesta forma, es preserva el monument, al qual consideren una obra prou digna des del punt de vista històric artístic i històric. No comparteixo cap de les dues opinions. La manca de suficient valor patrimonial la vaig exposar en l´informe realitzat per encàrrec de la regidora de Cultura, proposant l´enderrocament ja que no vaig jutjar factible el seu desmuntatge, com s´ha fet en altres indrets d´Espanya en situacions semblants (Cantàbria). La sortida, una vella sortida, que ara s´ha decidit pot rebre diversos qualificatius però no la de protecció de la història i del passat. No són recents els documents que assenyalen el deure de trametre les obres monumentals en la seva completa autenticitat. Aquest encàrrec no implica un
manteniment de l´originalitat purament material,
sinó de l´essència del monument, més important
que les substitucions materials que es puguin
derivar dels processos de restauració. Catalina Cantarellas Camps, catedràtica d'Història de l'Art a la UIB. Palma.
Cartas al Director 04/02/2010 |
Fumata negra
Llorenç
Capellà
A Cort hi ha hagut, finalment, fumata blanca. Encara
que, considerant quina ha estat la decisió, s'escau més
que parlem de fumata negra. El monument al creuer
Baleares continuarà on és, de manera que podem augurar
que, en poc temps, ostentarà la singularitat d'ésser
l'únic monument feixista d'Europa. Perquè l'ardit de
substituir-ne la llegenda actual per una altra de més
light no canvia les coses. Més aviat les empitjora. Les
pedres parlen, no necessiten les paraules. I
l'arquitectura és ideologia. Tanmateix, Cort no ho ha
volgut veure. I en lloc d'acarar la història tal com és,
ha preferit edulcorar-la. I de quina manera! Posades en
feina, ses senyories de la Sala han anat més enllà de
les propostes farisaiques de reconciliació de la dreta
espanyola i de la cúria episcopal, i han decidit
convertir l'obelisc en un homenatge a les víctimes de
totes les guerres. "Avui és per a la ciutat símbol de la
voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de
les guerres i les dictadures", diu la segona part de la
llegenda que el contextualitzarà.
De manera que la terna Calvo-Ramon-Grosske ens proposen
retre homenatge perenne als sarraïns que va fer
decapitar el Rei en Jaume i a les víctimes cambotjanes
de Pol Pot. Qui molt abraça, poc estreny. Sobretot
tocant a emocions. I amb la rentada de cara de Cort,
l'obra d'Ortells acabaria essent una baluerna en el
paisatge, si la primera part de la llegenda no
especifiqués que "aquest monument va ser erigit l'any
1948 en record de les víctimes de l'enfonsament del
creuer Baleares durant la Guerra Civil (1936-1939)".
Això fa que el sentit primigeni del monòlit no s'hagi
diluït, tot i que s'ha substituït el discurs d'exaltació
patriòtica (els herois) per un altre de més farisaic
(les víctimes). Tanmateix, parlem del mateix Baleares.
El que va canonejar la població indefensa de Màlaga i el
que salpava sense que els mariners coneguessin la ruta
perquè, en paraules del tinent Cervera, "no importaba si
era tal o cual puerto el que había que bombardear".
La Trinca municipal ha perdut el rumb, és evident. No
tenia per què acudir a Nietzsche ni a Todorov per a
justificar en llenguatge jurídic una decisió que repugna
a la cultura democràtica. Donostia va esbucar el seu
monument al Baleares l'any 2002, i en el lloc que
ocupava hi ha una escultura d'Oteiza. El canvi va ésser
cosa d'Odón Elorza, un batlle socialista. I tot i que
bona part dels mariners desapareguts eren bascos, no va
ocasionar cap disgust a la ciutadania. Per a Cort el
camí estava fet, sols calia seguir-lo. Però la Trinca ha
preferit apuntar-se a l'esperit hipòcritament fraternal
del Valle de los Caídos. No en parlem més. Del seu pa
farà sopes.
Diari de Balears 04/02/2010
COMUNICAT DE MEMÒRIA DE MALLORCA
La decisió de mantenir el monument de Sa Feixina i el
silenci de Cort és un menyspreu més a les víctimes de la
guerra civil i de la dictadura franquista. Amb aquesta
decisió es perpetua el sentit primigeni del monument:
honorar al feixisme i recordar a les víctimes la
victòria del feixisme sobre la democràcia.
Qualsevol ciutadà de les Illes Balears es mereix una
resposta de les seves institucions.
Totes aquelles persones que varen patir presó,
assassinats, violacions i misèria eren demòcrates
militants, com tots els representants polítics actuals,
i la seva memòria es mereix una resposta clara, encara
que sigui negativa.
Totes les famílies dels desapareguts tenen dret, i
hauria de ser una obligació, a ser tractats en igualtat
de condicions per la justícia espanyola i a rebre una
contestació quan fan una petició.
Les lleis estatals com ara la de la Memòria Històrica és
d’obligat compliment per part de qualsevol administració
pública, i no són tan sols texts legals sotmesos a
l’interpretació personal dels responsables polítics.
Es impensable en democràcia que un partit llargament
repressaliat pel feixisme contextutalitzi el monument de
Sa Feixina I, de facte, al règim assassí que l’erigí. De
cap de les maneres en democràcia una administració
municipal pot defenssar els monuments dels assassins de
la democràcia. De cap de les maneres en democràcia es
pot contextualitzar i banalitzar el feixisme.
PER TOT AIXÒ,
MEMÒRIA DE MALLORCA DENUNCIA PÚBLICAMENT LA
SITUACIÓ D’INDEFENSIÓ QUE PATEIXEN LES VÍCTIMES DEL
FRANQUISME I LES SEVES FAMÍLIES
MEMÒRIA DE MALLORCA DENUNCIA PÚBLICAMENT I ENÈRGICAMENT
EL SILENCI INCOMPRENSIBLE DE L’AJUNTAMENT DE PALMA.
MEMÒRIA DE MALLORCA AFIRMA PÚBLICAMENT I ENÈRGICAMENT EL
SEU COMPROMÍS AMB LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME I LES
SEVES FAMÍLIES, I MANIFESTA QUE NO RENUNCIARÀ A LA
CONSECUCIÓ DAVANT LA LLEI DELS OBJECTIUS D’IGUALTAT,
VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ
ENS SENTIM IGNORATS I MENYSPREATS PER PART DE
L’AJUNTAMENT DE PALMA, REPRESENTANT DE TOTS ELS
CIUTADANS DE LA CAPITAL:
1. LA BATLESSA NO HA VOLGUT REUNIR-SE AMB LA
PRESIDENTA DE MEMÒRIA DE MALLORCA.
2. NO HAN CONTESTAT CAP DE LES NOSTRES
SOL·LICITUDS.
3. A PRINCIPIS D’OCTUBRE, LA REGIDORA D’IGUALTAT ES
VA REUNIR AMB LA PRESIDENTA I EL VICEPRESIDENT DE
MEMÒRIA DE MALLORCA, QUE LI VAREN EXPOSAR TOTES LES
DEMANDES, I ES VA COMPROMETRE A CONTESTAR-LES EN UN
TERMINI DE 15 DIES, ENCARA ESTEM ESPERANT.
4. NI LA NOSTRA ASSOCIACIÓ NI ELS SEUS ASSOCIATS,
NI CAP CIUTADÀ ES MEREIX ASSABENTAR-SE D’UN TEMA TAN
IMPORTANT COM LA DECISIÓ SOBRE EL MONÒLIT DE SA FEIXINA
A TRAVÉS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.
AIXÍ,
1. EXIGIM DE L’AJUNTAMENT DE PALMA LA
DEMOLICIÓ IMMEDIATA DEL MONÒLIT DEDICAT AL CREUER
FEIXISTA “BALEARES”.
2. EXIGIM DE L’AJUNTAMENT DE PALMA LA
NETEJA ABSOLUTA DELS NOMS DELS CARRERS QUE ENCARA
HONOREN ELS FALANGISTES I, EN ALGUN CAS, NAZIS
MILITANTS.
3. EXIGIM DE L’AJUNTAMENT DE PALMA, LA
DIGNIFICACIÓ DE LA FOSSA COMUNA DEL CEMENTERI DE PALMA I
LA CONSTRUCCIÓ DEL PROJECTE MEMORIALÍSTIC DEDICAT A
RECORDAR A LES VÍCTIMES DE LA REPRESSIÓ FEIXISTA,
ENTERRADES DE MANERA INDIGNA E IL·LEGAL AL CEMENTERI DE
LA CAPITAL BALEAR.
Mentre totes aquestes demandes no siguin contestades,
Memòria de Mallorca organitzarà mobilitzacions i tot
tipus d’accions legals i legitimes encaminades a fer
efectives aquestes reclamacions i a explicar a la
societat illenca aquesta realitat injusta. A més,
Memòria de Mallorca manifesta que a partir d’ara no
continuarà formant part de la Comissió de Toponímia de
l’Ajuntament de Palma. Participarà en tots aquells
actes en els qual sens convidi, però durant els
mateixos es farà pública aquesta denúncia, sigui quina
sigui la institució que ens convidi a participar.
Memòria de Mallorca
Palma a 1 Febrer 2010