L’Ateneu Pere Mascaró una nova eina pel pensament crític
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
Volguérem donar-li el nom de Pere Mascaró en homenatge i reconeixement a aquest menorquí, ciutadellenc per més senyes, que durant anys ens va aportar els seus coneixements d’economia i les seves propostes polítiques. Per nosaltres, en Pere fou un referent del pensament crític, compromès amb l’acció i la lluita per un món millor.
L’Ateneu, des del seu naixement comptà amb el suport d’Iniciativaverds i va signar un protocol de col·laboració amb la catalana Fundació Nous Horitzons. Així mateix té la vocació d’establir vincles de col·laboració amb altres entitats similars com la Fundació Emili Darder o el Grup Blanquerna, per posar tant sols dos exemples.
En el poc temps d’existència que té ja ha organitzat tot un seguit d’activitats com organitzar una Escola d’estiu, que pretén fer cada any, tertúlies periòdiques sobre temes d’actualitat social i política i un programa que anomenen “de la lletra a la imatge” per parlar del binomi cinema i literatura.
L’Ateneu també ha signat un conveni amb Documenta Balear per patrocinar l’edició de distintes publicacions. La primera ha estat el llibre “De la foscor a l’esperança” i en tenim dos o tres més en cartera.
Les jornades de debat també entren en el seu programa d’actes. El proper mes se’n farà una sobre economia i feminisme.
Així mateix, a partir del passat desembre confecciona i publica la revista digital L’Altra Mirada, amb una periodicitat mensual, que pretén ésser una altra eina per difondre el pensament crític amb la col·laboració del més ampli ventall de dones i homes de les esquerres. La podreu trobar a http://ateneuperemascaro.org/l-altra-mirada.
Aquest any que comença volem continuar l’activitat i donar un nou impuls a l’Ateneu amb la creació de grups de reflexió i elaboració de composició plural que aportin idees noves als molts interrogants que des de l’esquerra se’ns obrin.
Miquel Rosselló. President de l’Ateneu Pere Mascaró
|
Josep Massot analiza las represalias de Franco contra militares en Mallorca Presentado el nuevo libro del historiador benedictino sobre la Guerra Civil |
F. BarrasaNueva entrega de los siempre esperados estudios sobre la Guerra Civil en la Isla del historiador Josep Massot i Muntaner. Les represàlies de Franco contra els militars 'poc addictes'. La 'causa del mando' de 1936 a Mallorca , editado en esta ocasión por Lleonard Muntaner, fue presentado anoche en el palmesano centro cultural de Sa Nostra. El más reciente trabajo de Josep Massot (Palma, 1941), benedictino y desde hace cuatro décadas director de publicaciones de la abadía de Montserrat, es una rigurosa propuesta para el conocimiento de las causas de fondo del estallido de la Guerra Civil en Mallorca y especialmente de las desavenencias entre los sectores militares y civiles rebelados en julio de 1936 contra el poder legítimo de la Segunda República. Se trata de los procesos jurídicos -militares- impulsados por orden directa de Franco contra el comandante militar de Balears, Aurelio Díez de Feijóo, así como contra varios miembros de su Estado Mayor, contra el coronel Emilio Ramos -primer jefe de operaciones contra la columna de Bayo- y contra otros jefes que mandaron unidades tras el desembarco republicano en Portocristo y Son Servera. Precedieron ayer al autor con sus intervenciones los historiadores y profesores David Ginard, Sebastià Serra y Miquel Duran.
|




