L’ Institut Balear de la Dona un organisme necessari.

El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.

La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè  la persistent demanda del moviment feminista fos atesa.

La història d’aquests dotze anys de vida de l ’Institut han estat rics i fructífers en el camí cap a la igualtat dins la nostra societat. Un camí ple d’entrebancs i dificultats, la més sagnant la violència masclista exercida contra les dones. Aquest organisme consolidà serveis de protecció a les dones que la pateixen, com la xarxa de Cases d’Acollida, el Centre d’Informació i Assessorament ubicat al mateix Institut, els punts d’Informació Jurídica a les dones, el Servei d’Assistència Psicològica gratuïta, el Servei d’Acompanyament i Assistència telefònica 24hs a les quatre illes.

Així mateix durant la direcció de la Sra. Isabel Llinàs Whanthmann s’implantaren de manera pionera a l’Estat, les polseres o mecanismes electrònics de protecció a dones que després l’extint Ministerio de Igualdad generalitzà arreu de tot l’Estat.

Igualment durant aquests anys s’ha treballat conjuntament amb altres institucions per a la igualtat de dones i homes, i de manera més coordinada en la darrera legislatura quan els quatre Consells i l’Ajuntament de Palma impulsaren organismes propis i prepararen les transferències recollides al nostre Estatut d’Autonomia del 2007.

Una tasca coordinada que de cap manera pot ser qualificada com a de festa o malbaratament de doblers públics  com els actuals responsables polítics autonòmics qualifiquen massa sovint. Una tasca que permeté posar a l’abast de molts municipis l’elaboració de Plans d’Igualtat, formació per a les dones en igualtat i autodefensa davant les agressions, així com campanyes conjuntes per aconseguir sumar homes en la defensa de la igualtat i contra la violència masclista.

Una tasca que permeté també crear organismes de participació de les dones als diversos àmbits, i elaborar de manera plural un projecte de llei d’Igualtat de dones i homes que ens hagués igualat a la resta de Comunitats Autònomes. Projecte de llei que no arribà a  ésser aprovat pels vots en contra del Partit Popular .

La crisi ha desvetllat el que és lògic: el concepte d’igualtat és negat per la dreta i en concret el compromís del Partit Popular amb la igualtat entre dones i homes és feble,  sols retòrica i impostura. Per la nostra feina al front de l’Institut  hem conegut valuoses excepcions, tan dones de pobles i barriades que  fan feina de veritat  i algunes dones de la política institucional que han quedat en minoria i totalment menystingudes per l’actual aparell del partit, ara en mans de l’extrema dreta.

 Per això ara, dotze anys més, tard estem molt preocupades per  la situació que viu aquest organisme.

Primer perquè està dirigit des d’ una vesant  de superficialitat,  desinterès  i opacitat preocupant.

Segon perquè ja s’han produït retallades en el serveis existents, quan és més necessari que mai, que l’Institut aprofiti al màxim les capacitats i l’experiència del seu personal, que faciliti l’accés a tots els programes al major número de dones i que no cerqui excuses formals per posar a la corda fluixa serveis bàsics com són els centres d’informació i els casals d’acollida.

Tercer perque l’Institut Balear de la Dona s’ha fet invisible, tan dins el propi govern,  com a la societat, perdent tot protagonisme i autoritat.

Tot això és perillós i causa de greu injustícia i desigualtat perquè l’actual situació afecta més intensament a les dones, precisament quan són les que menys responsabilitat han tengut dins el llarg procés que ens ha duit fins a l’actual crisi sistèmica. És indiscutible que a les politiques públiques sigui ineludible “els infants i les dones primer” i després els treballadors o treballadores poc formats.

Un darrer motiu d’inquietud ha estat la publicació, el 16 de març,  d’un decret que preveu la possibilitat d’extingir i liquidar l’organisme amb un simple decret del Consell de govern.

Ara en temps de crisi i retallades dràstiques en Serveis Socials, Educació i Sanitat, el Govern del Sr.Rajoy ha suprimit la direcció del Instituto de la Mujer, i s’ignora el futur d’aquest. Així mateix han retallat 70 milions d’euros de la Delegació contra la violència de gènere, suprimint campanyes de sensibilització, quan gràcies a aquestes campanyes es fa visible el problema i ajuden a les dones a saber els seus drets i recursos. Hem de recordar que de les 18 dones assassinades durant aquest any cap d’elles havia presentat denúncia.

La millor manera de fer polítiques d’igualtat un poc efectives és tenir organismes responsables i quanta més categoria administrativa i pressupost tinguin millor, ja que hem comprovat que aplicar el principi de transversalitat és molt difícil d’aplicar. Hem de recordar que la Unió Europea ha creat l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere entre altres coses, per seguir les polítiques dels Estats membres en aquest tema.

Cal un Institut Balear de la Dona que treballi seriosament per sortir de la crisi amb més igualtat entre dones i homes.  Fins ara s’ha optat per un camí obscur que augmenta  la desigualtat, la exclusió social i condueix a una falta de cohesió social que tendrà conseqüències terribles, entre d’altres augmentarà més la pobresa, la feina no remunerada i la solitud de les dones així com les xifres de violència en contra d’elles.

Ens correspon  a la ciutadania, especialment a les dones,  exigir de l’Institut Balear de la Dona, com l’organisme responsable de les politiques d’igualtat a la nostra comunitat,  una actitud ferma  i responsable per aprofitar al màxim els recursos humans i econòmics d’atenció i suport a les dones en la lluita contra la violència, contra el patriarcat, contra la discriminació en tots els àmbits i per la vertadera igualtat. Que  atengui les demandes de les associacions i entitats diverses de dones ja que la participació política millora la gestió publica; i que defensi que les mesures de contenció de despesa mai han d’afectar a les politiques “amigues” de les dones perquè a més d’injust és ineficient.

*Directora de l’Institut Balear de la Dona  2000-2003  i  *Directora de l’Institut Balear de la Dona  2007-2011