Entitat de caràcter social i catòlic creada (1907), a Palma pel jesuita Guillem Vives. Tengué la seu originàriament a les dependències i al claustre del convent de Sant Francesc i, posteriorment, als locals propis, davant el Grup Escolar de Llevant. Al començament, era dedicat exclusivament a dur a terme activitats juvenilsi infantils. S'organitzà en diferents seccions com el batalló infantil, l'agrupament escolta. Els Trescadors, la mutualitat escolar i les escoles diürnes i nocturnes. Per a aquestes seccions es creà un gimnàs, diferents equips esportius, un cinematògraf i un ateneu popular. Promogué (a partir de 1912) els sindicats obrers catòlics d'argenters, ferroviaris, sabaters, tramviàires, gasistes, tipògrafs, corders, cuiners, oficinistes, escultors, personal eventual, metal·lúrgics i de diversos oficis. El 1919, la majoria d'aquets s'incorporaren a la Federació Catòlica Obrera de Mallorca i deixaren de tenir la la seu social en el Patronat. Tenía, també, cuines econòmiques per a pobres. Aquestes activitats es dugueren a terme, bàsicament, entre 1907 i 1932, mentre era dirigit pel pare Guillem Vives i patrocinat  i patrocinat per la congregació de Seglars Catòlics. Després de l'expulsió (1932) dels jesuïtes, l'obra continuà i en foren directors el pares Boix, Bonet i Miró de Villavechia. A la postguerra, en fou nomenat (1943) director el jesuïta pare Enric Ventura, qui li donà un nou impuls. Tenia una cuina econòmica amb dos menjadors, un consultori mèdic gratuït, teatre, cinema i equips de futbol i de bàsquet. El 1945 i 1949, adquirí el solars de les avingudes, on es construí la pista poliesportiva. Després de ka mort del pare Ventura (1981), l'entitat continuà centrada preferentment en tasques esportives, amb el Club Bàsquet Patronat com a equip més emblemàtic. Des de 1907, edità les publicacions Solidaritat Catòlica (1907-09). El Seglar Católico (1909-36) i El Patronato (1938-41). El 1994 té la seu al carrer Ramón Llull, de Palma, i n'és director Gonçal Fuster. (PF)

Gran Enciclopedia de Mallorca

vol. 13  p. 19

fideus