Tenia quaranta-set anys, era casat i no esperava que la seva vida tingués una fi tan radical. L'esgarrifava la mort, a Vicenç Bennàssar, perquè suposava l'agressió de la brutalitat institucionalizada. Abans de l'alçament militar era empleat de telègrafs i vivia, senzillament vivia, tot i que he trobat un home amb el seu mateix nom (podia ser ell) afiliat al Partit Socialista Revolucionari. Sigui o no sigui ell, la repressió s'instal·laria a ca seva. El setze de març de l'any trenta-set, va comparèixer a judici a l'Escola d'Arts i Oficis juntament amb Ubald Llored i Cremades. Ambdós eren acusats d'adherir-se a la rebel·lió i, per tal motiu, foren condemnats a mort. No obstant això, la sentència va trigar més d'un any a acomplir-se, quan pràcticament s'esgotaren les esperances d'un indult o d'una revisió de judici. Així, dia dotze de juliol de l'any següent eren afusellats ambdós, a les sis del matí, a l'hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàgs. 35 - 36

fideus