Tenia entre trenta-cinc i quaranta anys i una posició social benestant, car era propietari d'una matança i d'una botiga. Li deien de Can Monet i no estava afiliat a cap partit polític. La causa de la seva mort, és imputable a qüestions personals. Interessava cloure la boca de Joan Bibiloni. El denou de juliol havia estat a Ciutat de mallorca i quan retornava a Algaida en bicicleta, va veure a l'altura de les costes de Xorrigo, com s'apropava en sentit contrari el seu cotxe, marca Ford, carregat de falangistes. La topada no pogué ser més entusiàstica del que fou: l'encalçaren a trets fins a San Jordi i pogué ajornar la mort, perquè amb un pedaleig lleuger va reviure el seu passat de corredor de bicicletes. Així, una vegada burlats els seus perseguidors, va romandre amagat un cert temps prop de la refinadora del Pont d'Inca. Sols alguns membres de la família sabien on s'amagava i els falangistes en detingueren un i l'amenaçaren de mort, cas que no confessàs on era En Joan. No anaven de berbers: volien el cap d'En Joan Monet. Un dels feixistes més importants del poble va adreçar-se als algaidins des del cadafal i va deixar traslluir el seu interès per la caça. Qui sàpiga on és aquest Monet, que ho digui, perquè està sentenciat a mort. L'agafaren i l'assassinaren en el Coll de Sa Grava. En una possessió del Coll de Sa Grava precisament, l'amo va ser testimoni mut d'un espectacle ben desagradable, propiciat per un missatge feixista. Un grup d'homes enfollits baixaren un altre home amb les mans fermades d'un cotxe -potser fos En Joan Monet?- i el llançaren viu dins una fogatera. L'esclafit dels corcs de la llenya, els gemecs del reu i el bramul dels botxins, recuperaren gloriosament, per un moments, la Mallorca de la gresca jueva. Al cap d'un parell de dies, el porquer, un al·lot amb el seny fluix, passejava el cap mig socarrat.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 38

 

 

  fideus

---