Bernanos escriu: Record un verll, encarregat de netejar els camins, amb un carretó estirat per un ase fantasmal ... havien afusellat l'únic fill d'aquest empleat municipal. Tot i això, un taverner, caritatiu, el deixava domir a la pallissa, juntament amb el seu estrany ase. La meva filla Dominique els estimava a ambdós. I un matí de Pascua descobrí penjat el seu vell amic, enmig del carretó de fems i l'ase. Era un matí de Pascua. Un matí de Pascua ple de de gavines blanques .. No puc assegurar que fos el mateix home que jo animèn, aquest que l'escriptor francès recorda amb tant d'amor, però vet-ací aquesta fitxa: "Bartomeu Costa i Borràs. Cinquanta-quatre anys. Vidu. Resident a la Ciutat de Mallorca, carrer Calvo Sotelo. El trobaren cadàver -mort per asfixia- a la cotxeria situada en el número vint-i-set de l'esmentat carrer.