Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 - Mèxic 1974) va
ser un
arqueòleg i prehistoriador i una de les personalitats científiques
catalanes més conegudes internacionalment.
Wilamowitz-Möllendorf el
dirigí cap a la prehistòria. Les seves primeres publicacions van ser
sobre la
civilització
cretomicènica
(1912) i sobre l'origen de la tragèdia grega (1913). També va traduir
Homer.
L'any 1915 va ser nomenat director del servei d'excavacions de l'
Institut d'Estudis Catalans
i professor dels
Estudis Universitaris Catalans. El 1916 fou nomenat catedràtic
d'història antiga a la
Universitat de Barcelona. El 1919 publicà
Prehistòria catalana.
Ja des d'aquella època primerenca es mostra decididament partidari de
l'ús de la llengua catalana en les publicacions científiques.
A partir del 1919 i
fins la seva mort va mantenir una amistat i correspondència privada amb
el seu alumne i company Lluis Pericot i Garcia.
Un altre deixeble important fou Josep de
Calassanç Serra i Ràfols. Fou un dels creadors de l'Associació
Catalana d'Antropologia, Etnografia i Prehistòria, i el 1929 organitzà a Barcelona el Congrés Internacional
d'Arqueologia.
Amb l'obra
Etnografía de la Península
Ibèrica
(1932)
desenvolupa tesis innovadores que li donarien renom. A partir de 1933 és
nomenat rector de la
Universitat de Barcelona. Militant d'Acció
Catalana, es va implicar en la política de la
Generalitat republicana, ocupant els càrrecs de rector de la
Universitat Autònoma de Barcelona
(1933-1939) i de Conseller de Justícia sota la presidència de
Lluís Companys (1937-1939). Va ser empresonat al vaixell Uruguay
juntament amb altres membres del govern català després dels
fets del 6 d'octubre de 1934, cosa que va provocar protestes
internacionals.
Després de la guerra
civil hagué d'exiliar-se a Mèxic, on fou professor a la Universidad Nacional Autónoma de
México i a l'Escuela
Nacional de Antropología. Posteriorment va ser sotmès a una campanya de
desprestigi a la Universitat de Barcelona
dominada pels franquistes. El 1945 va publicar a Mèxic
La formación de los pueblos de España.
Va donar nombrosos cursos i conferències i del 1948 al 1952 fou cap de
la divisió de filosofia i humanitats de la
UNESCO.
El 1971 obtingué la
nacionalitat mexicana.
Obres
- La civilització crètico-micènica
(1912)
- El problema de la cerámica
ibérica (1913)
- Prehistòria catalana
(1919)
- La arqueología
preromana hispánica (1920)
- Historia de Oriente (1926)
- Etnologia de la península
ibèrica (1934)
- El poblamiento antiguo y la
formación de los pueblos de España (1945)
- El problema indoeuropeo (1960)
- Cataluña, Castilla,
España (1960)
- Paleontología de la península
Ibérica (1974)
Enllaços externs
fideus