|
|
Pere Capellà i Roca "Mingo Revulgo"
BIOGRAFIES TEMA: / ALGAIDA / REPUBLICANISME |
|||
|
||||
|
(Algaida 1907 - Palma 1954) Dramaturg, poeta i glosador. Fill de Llorenç Capellà Garí i pare de Llorenç Capellà Fornés. Mestre nacional, exerci a Montcada i a Sants (Catalunya), on col·laborà en revistes esquerranes com Cultura obrera i a les mallorquines La Razón, d'Algaida i La Voz de Porreras. A la Guerra Civil, lluità com a oficial en el bàndol republicà o durant aquest període escriví en la revista Mallorca Nova. Acabat el conflicte, fou empresonat i condemnat a 20 anys de presidi el 1940. Se li concedí la llibertat condicional el 1943 i passà a residir a Montuïri. Animat per Manuel Sanchis Guarner, se centrà en el teatre i escriví l'Amo de Son Magraner (1949), S'hereu de sa farinera (1949), Sa madona du es maneig (1950), Sa Pesta (1950), De tot i molt (1950), Na Catalineta de Son Gallard (1952), La Beateta (1952), El marquès de sa Rabassa (1953), Val més un dit en es front (1953) i El rei Pepet (1954), els sainets Moix per llebre, Declaracions jurades, Es premi com un càstig i Es tercer pagès, entre altres, i la sarsuela El carrer de les tres roses (1952), musicada per Pere Deyà. La seva producció dramàtica, molt influïda per l'art de glosar, conté una certa crítica social, sota l'aparença d'un humor fàcil, que renovà parcialment i dignificà el teatre regional. La companyia Artis, sota la direcció de Joan Estelrich, estrenà les seves obres. De la seva tasca com a glosador, es conserven Vida artillera (1928), aplec primerenc, Cançons republicanes (1931), i molta producció esparsa. En el camp de la poesia publicà composicions en diverses revistes i figura a l'Antologia dels poetes insulars de postguerra de Manuel Sanchis Guarner (1951). varen esser molt populars les Coplas sin malicia, que apareixien al diari Baleares sobre temes d'actualitat redactades amb gran ironia i signades amb el pseudònim que féu famós, Mingo Revulgo, pres d'un autor del s.XV que satiritzava la política del rei castellà Enric IV. És fill adoptiu de Montuïri (1955) i fill il·lustre d'Algaida (1989)- Un carrer de Montuïri duu el seu nom (1979) (GS) Gran Enciclopèdia de Mallorca vol. 3 pàgs. 113-114
|
||||
