|
Era el venedor del diari Ultima
Hora i la història de la seva mort és,
curiosament, e l cant a un apassionada necessitat de viure. Un manacorí,
En Guillem Bulla, el va descobrir amagat per una barraca del Llodrà. En
Bulla li
aconsellà prudència, car la sang feia rierol per la contrada i va prometre
portar-li menjar sempre que li fos possible. En Joan Clar ja venia de la mort.
Va dir-li a En Bulla: "A mi no em cerquen. Estic afusellat". Un dia va
desaparèixer de l'amagatall i sembla wue es va traslladà a Sa Pobla, a casa
d'uns coneguts. Potser, si hagués escoltat el consell d'En Bulla, seria viu.
Però no es preocupava gaire per amagar-se, i un altre manacorí el va reconèixer
passejant pel carrer i el va denunciar. Detingut altra volta, el tancaren
provisionalment dins el campaner de l'església i abans que els seus paisans
acudisin a fer-se càrrec d'ell, va llançar-se des de la torre damunt les banques
d'un arbre. El bot fou espectacuñar i l'esclat, notable. Tot i això, encara que
es va fer malbé una cama, aconseguí escapar. Finalment el localitzaren per mig
del camp, caminant cama coixa, i el caçaren a trets. Morí dins el terme de Santa
Margalida
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàgs. 51 - 52
fideus
|