Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i Espanya i impulsor del moviment associatiu.
Biografia
Nascut al barri barceloní de la Ribera, era fill d’un comerciant de fustes. De ben petit aprengué l’ ofici de torner, però ho va haver de deixar a causa dels seus problemes amb la vista. Des d’aquests moments es dedicà, de forma autodidacta, a estudiar música i poesia. Va dedicar-se a interpretar les seves pròpies composicions als cafès de Barcelona, tot acompanyant-se d’una guitarra.
Va mostrar des de ben jove una filiació política d’esquerres i republicana. Va relacionar-se amb Narcís Monturiol i Abdó Terrades. Tots ells col·laboraren en la creació del primer diari comunista a Catalunya. Entre 1840 i 1843, participà de forma activa a les revoltes urbanes que hi hagué a Barcelona, per la qual cosa fou arrestat i empresonat a la fortalesa militar de la Ciutadella.
Quan tornà a la seva activitat com a músic pels cafès de Barcelona, va anar entrant en contacte amb la música de l’època, i va comprovar que les seves composicions, inspirades, poètiques i refinades, tenien bastanta acceptació, ja que s’allunyaven del tarannà vulgar de la música majoritària. Gràcies a aquest talent fou cridat a dirigir un grup de músics anomenat La Aurora, que es dedicaven a tocar als cafès i a interpretar serenates.
Degut a la dificultat per a crear un repertori adequat per a un grup de músics tan heterogeni com La Aurora, Clavé va optar per a fer-los cantar a tots, però calia conservar una textura polifònica. D’aquí va sorgir la idea de crear una coral, La Fraternidad, que seria la primera a l’Estat (2 de febrer de 1850).
Per mitjà de La Fratenidad, Clavé va proposar-se –d’acord amb la seva ideologia progressista i filantròpica- l’objectiu d’apropar la música i la cultura a una classe treballadora a qui, en aquella època, se li negava l’accés a la mateixa, i la vida de la qual es reduïa a treballar moltes hores en dures condicions i sense oportunitat de gaudir d’activitats extralaborals de cap mena, ni oci, ni sanitat ni educació. Per tant, allò que Clavé estava introduint suposava tota una revolució social.
Clavé organitzà a Barcelona unes sesions de ball anomenades balls fraternals, a les quals acudien persones de totes les classes socials i ballaven plegades en una època on les activitats col·lectives eren molt segregades per classes. La música la posava el grup coral La Fraternidad.
Tot seguint l’exemple de La Fraternidad, aviat començaren a formar-se a Barcelona i a les poblacions veïnes grups corals que imitaven l’exemple de La Fraternidad. La tendència s’aniria escampant per tota Catalunya en pocs anys. El cant coral esdevingué una activitat pròpia de les classes obreres, la seva via d’escapament a una vida dura de treball i sacrifici.
El 1853 Clavé va decidir llogar els Jardins de la Nimfa, situats al Passeig de Gràcia, per a realitzar-hi espectacles de manera regular. Aquests concerts, iniciats per La Fraternidad, trobaren dura oposició de les classes altes, que impediren seguir aquesta activitat, així com les sessions de ball. Però el seu èxit perdurava, i es va traslladar l’activitat als Camps Elisis (també al Passeig de Gràcia).
Fins el 1856 aquesta activitat va perdurar i va tenir gran èxit, però les tensions sòcio-polítiques i la crisi del 1855 foren la causa que Clavé fos detingut i deportat a les Illes Balears.
Quan tornà a ésser posat en llibertat, Clavé va recuperar allò que havia estat interromput. El 1857 va organitzar uns espectacles als Jardins d’Euterpe, aquesta vegada sense dependre de cap empresa externa que pogués ésser clausurada. La Fraternidad passaria a anomenar-se Societat Coral Euterpe.
Els espectacles i balls populars dels Jardins d’Euterpe gaudiren de gran èxit, i s’hi duien a terme concerts en diferents sessions al llarg del dia. Clavé va decidir editar un programa d’activitats anomenat Eco de Euterpe, un butlletí on figuraven tots els esdeveniments relacionats, així com fragments literaris i notícies, i que serviria per a augmentar el ressò dels Jardins d’Euterpe.
Degut a les nombroses entitats corals que volgueren seguir l’exemple claverià, es fundà el 1860 la Asociación Euterpense, una mena de federació que agrupava les entitats corals i els proporcionava assessorament i repertori. També era una manera d’evitar societats corals paral·leles que suposaven una competència per als cors claverians i llurs activitats, i aïllar-los, així com controlar qui podia tenir accés al repertori claverià i qui no.
Entre els anys 1860 i 1864 les activitats artístiques d’aquesta federació tingueren un gran ressò, i agruparen milers de cantaires i centenars de músics en concerts comuns. En aquest marc, Clavé va fer interpretar fragments corals i instrumentals de Tannhäuser, la qual cosa suposava la primera vegada que Wagner era escoltat a Espanya. en aquest moment ja existien vuitanta-quatre societats corals als Països Catalans i també a Cuba. La Asociación Euterpense publicà el periòdic El Metrónomo, que aparegué el 1863-64 i que divulgava l’activitat coral catalana.
El 1867 Clavé fou detingut i deportat a Madrid, però malgrat això les activitats dels Jardins d’Euterpe, de la Societat Coral Euterpe, els balls, concerts, actuacions als carrers de la ciutat i a diferents teatres, etc. continuaren amb normalitat.
A partir del 1868 i com a conseqüéncia de la Revolució de Setembre, La Gloriosa, els Cors de Clavé ja no foren l'eina imprescindible per canalitzar les inquietuds republicanes, dirigides ara primer a través del Partit Democrátic i després del Partit Republicà. Clavé, que no havia abandonat mai l'activitat política, exercí diversos càrrecs públics. El mateix 1868 fou membre de la Junta Revolucionària; l’any següent fou vicepresident del Pacte de Tortosa; el 1871 fou escollit diputat i nomenat President de la Diputació de Barcelona; i el 1873, amb la I República, Governador Civil de Castelló i Delegat del Govern a Tarragona. El cop del general Pavía el 3 de gener de 1874 posà fi a la República i a totes les esperances democràtiques dipositades en ella. Clavé tornà a Barcelona on morí setmanes després, el 24 de febrer.
Clavé i la francmaçoneria
S'ha especulat abastament sobre la possible pertinença de Clavé a la francmaçoneria. De fet sembla que hi ha constància de que la seva filla, Aurea Rosa, va pertànyer a la logia Lealtad de Barcelona, així com la filla d'Ildefons Cerdà. I el lema de Clavé, progrés, virtut i amor també s'adiu als postulats maçònics.
L’Obra de Clavé
L’obra de Clavé estava bàsicament destinada a les activitats sòcio-culturals per ell organitzades. Per aquest motiu, tenim dos grups d’obres:
-
Música de ball, pensada per a ser cantada amb acompanyament instrumental, i que agafa les formes de les danses de moda de l’època: vals, polca, xotis...
-
Música de concert, bàsicament coral i amb poc o nul acompanyament instrumental, polifònica i que també agafa formes musicals pròpies de l’època: himnes, barcaroles, pastorel·les...
També trobem dos caràcters ben diferents en ambdós tipus d’obres. En les primeres trobem una influència de Verdi i un caràcter extrovertit i triomfal -per ex. La Maquinista (1867)-, mentre que les obres del segon grup tenen un tarannà més intimista i recollit.
Les obres del segon grup tracten de temes pastorals, on es presenta un món idíl·lic i una Natura idealitzada, àdhuc amb referències mitològiques. Clavé pretenia recuperar un ideal de societat preindustrial, un món rural on l’home és lliure i no sotmès a les normes i a l’explotació humana de què dol el món industrial. Hi havia, per tant, un ànim d’evasió en les seves lletres. el mateix marc on es realitzaven els concerts, ja suposava una mena d’oasi dins la ciutat, un indret evocador on podia manifestar-se la fraternitat i la germanor. Clavé fou un personatge molt important per a la música i la societat catalana per varis aspectes:
-
Introdueix el món coral a Catalunya i posa el nostre país en consonància amb la cultura europea.
-
Dóna unes eines culturals a les classes obreres per a adquirir una formació i una autoestima, alhora que els fa desvetllar un sentiment de pertinença a un col·lectiu, la qual cosa potenciarà la vinculació d’aquestes classes amb el nacionalisme.
-
Donà la oportunitat a les classes populars de participar del fet cultural, a més amb la seva pròpia llengua, cosa molt nova a Catalunya, pel què fa a la música culta i escrita.
-
Va propiciar el moviment associatiu, el qual va ultrapassar el món estrictament coral i va arribar a constituir un eix vertebrador de la societat catalana que encara avui dia defineix la societat d’aquest país.
-
Va crear un moviment musical: el moviment coral, de gran importància a Catalunya, que constitueix un món on es creen vincles humans molt importants i que suposa una pedrera de nous valors dins el món musical i artístic.
Obres destacades
-
Les flors de maig
-
Los xiquets de Valls. Una part d'aquesta obra fou la melodia emprada per al que seria l'himne de Catalunya alternatiu a Els segadors en la II República: El cant del poble, amb lletra de Josep Maria de Sagarra. Però el poble no va acceptar el canvi i aquest nou himne no prosperà.
-
Lo somni d’una verge
-
La font del roure
-
A Montserrat
-
Los pescadors
-
Lo pom de flors
-
Gloria a España (1863)
-
La Maquinista (1867)
-
La Revolución (1868) Dedicada al seu amic Abdó Terrades.
Com a compositor de sarsueles, Clavé fou un dels iniciadors del gènere en català, tot estrenant al Gran Teatre del Liceu, el 30 de desembre del 1859, la sarsuela L´aplec del Remei. Posteriorment escrigué, també en català, L’art de la bruixeria, amb text de Conrad Roura i Vidal Valenciano, però no arribà a estrenar-se.
Entre les seves sarsueles en castellà assoliren certa fama Paco Mandria y Sacabuches i Una Zambra en Alfarache.
Referències
-
JAUME CARBONELL: Josep Anselm Clavé i la seva obra, article publicat dins el llibret del CD Peces corals de Josep Anselm Clavé, editat per la Federació de Cors de Clavé.
Enllaços externs
Col·laboradors de la Viquipèdia. Josep Anselm Clavé i Camps [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2008 [data de consulta: 3 de febrer del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Anselm_Clav%C3%A9_i_Camps&oldid=1811118>.
