Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona,
21 d'abril de 1824 – 25 de febrer de 1874), polític, compositor i
escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i Espanya i
impulsor del moviment associatiu.
Biografia
Nascut al barri
barceloní de la Ribera, era fill d’un comerciant de fustes. De ben petit
aprengué l’ ofici de torner, però ho va haver de deixar a causa dels seus
problemes amb la vista. Des d’aquests moments es dedicà, de forma
autodidacta, a estudiar música i poesia. Va dedicar-se a interpretar les
seves pròpies composicions als cafès de Barcelona, tot acompanyant-se
d’una guitarra.
| |

L'Aliança de la Garriga
a J.A. Clavé |
|
Va mostrar des
de ben jove una filiació política d’esquerres i republicana. Va
relacionar-se amb Narcís Monturiol i
Abdó Terrades. Tots ells col·laboraren
en la creació del primer diari comunista a Catalunya. Entre 1840 i 1843,
participà de forma activa a les revoltes urbanes que hi hagué a Barcelona,
per la qual cosa fou arrestat i empresonat a la fortalesa militar de la
Ciutadella.
Quan tornà a la
seva activitat com a músic pels cafès de Barcelona, va anar entrant en
contacte amb la música de l’època, i va comprovar que les seves
composicions, inspirades, poètiques i refinades, tenien bastanta
acceptació, ja que s’allunyaven del tarannà vulgar de la música
majoritària. Gràcies a aquest talent fou cridat a dirigir un grup de
músics anomenat La Aurora, que es
dedicaven a tocar als cafès i a interpretar serenates.
Degut a la
dificultat per a crear un repertori adequat per a un grup de músics tan
heterogeni com La Aurora, Clavé va
optar per a fer-los cantar a tots, però calia conservar una textura
polifònica. D’aquí va sorgir la idea de crear una coral,
La Fraternidad, que seria la primera a
l’Estat (2 de febrer de 1850).
Per mitjà de
La Fratenidad, Clavé va proposar-se
–d’acord amb la seva ideologia progressista i filantròpica- l’objectiu
d’apropar la música i la cultura a una classe treballadora a qui, en
aquella època, se li negava l’accés a la mateixa, i la vida de la qual es
reduïa a treballar moltes hores en dures condicions i sense oportunitat de
gaudir d’activitats extralaborals de cap mena, ni oci, ni sanitat ni
educació. Per tant, allò que Clavé estava introduint suposava tota una
revolució social.
Clavé organitzà
a Barcelona unes sesions de ball anomenades
balls fraternals, a les quals acudien persones de totes les
classes socials i ballaven plegades en una època on les activitats
col·lectives eren molt segregades per classes. La música la posava el grup
coral La Fraternidad.
Tot seguint
l’exemple de La Fraternidad, aviat
començaren a formar-se a Barcelona i a les poblacions veïnes grups corals
que imitaven l’exemple de
La Fraternidad.
La tendència s’aniria escampant per tota Catalunya en pocs anys. El cant
coral esdevingué una activitat pròpia de les classes obreres, la seva via
d’escapament a una vida dura de treball i sacrifici.
El 1853 Clavé
va decidir llogar els Jardins de la Nimfa,
situats al Passeig de Gràcia, per a realitzar-hi espectacles de manera
regular. Aquests concerts, iniciats per
La
Fraternidad, trobaren dura oposició de les classes altes, que
impediren seguir aquesta activitat, així com les sessions de ball. Però el
seu èxit perdurava, i es va traslladar l’activitat als Camps Elisis (també
al Passeig de Gràcia).
Fins el 1856
aquesta activitat va perdurar i va tenir gran èxit, però les tensions
sòcio-polítiques i la crisi del 1855 foren la causa que Clavé fos detingut
i deportat a les Illes Balears.
Quan tornà a
ésser posat en llibertat, Clavé va recuperar allò que havia estat
interromput. El 1857 va organitzar uns espectacles als Jardins d’Euterpe,
aquesta vegada sense dependre de cap empresa externa que pogués ésser
clausurada.
La Fraternidad passaria a
anomenar-se Societat Coral Euterpe.
Els espectacles
i balls populars dels Jardins d’Euterpe
gaudiren de gran èxit, i s’hi duien a terme concerts en diferents sessions
al llarg del dia. Clavé va decidir editar un programa d’activitats
anomenat Eco de Euterpe, un butlletí
on figuraven tots els esdeveniments relacionats, així com fragments
literaris i notícies, i que serviria per a augmentar el ressò dels
Jardins d’Euterpe.
Degut a les
nombroses entitats corals que volgueren seguir l’exemple claverià, es
fundà el 1860 la
Asociación Euterpense,
una mena de federació que agrupava les entitats corals i els proporcionava
assessorament i repertori. També era una manera d’evitar societats corals
paral·leles que suposaven una competència per als cors claverians i llurs
activitats, i aïllar-los, així com controlar qui podia tenir accés al
repertori claverià i qui no.
Entre els anys
1860 i 1864 les activitats artístiques d’aquesta federació tingueren un
gran ressò, i agruparen milers de cantaires i centenars de músics en
concerts comuns. En aquest marc, Clavé va fer interpretar fragments corals
i instrumentals de Tannhäuser,
la qual cosa suposava la primera vegada que
Wagner era escoltat a Espanya. en aquest moment ja existien
vuitanta-quatre societats corals als Països Catalans i també a Cuba. La
Asociación Euterpense publicà el periòdic
El Metrónomo, que aparegué el
1863-64 i que divulgava l’activitat coral catalana.
El 1867 Clavé
fou detingut i deportat a Madrid, però malgrat això les activitats dels
Jardins d’Euterpe, de la
Societat Coral Euterpe, els balls,
concerts, actuacions als carrers de la ciutat i a diferents teatres, etc.
continuaren amb normalitat.
A partir del
1868 i com a conseqüéncia de la Revolució de Setembre,
La Gloriosa, els
Cors de Clavé ja no foren l'eina imprescindible per canalitzar les
inquietuds republicanes, dirigides ara primer a través del
Partit Democrátic i després del Partit
Republicà. Clavé, que no havia abandonat mai l'activitat
política, exercí diversos càrrecs públics. El mateix 1868 fou membre de la Junta Revolucionària; l’any següent
fou vicepresident del Pacte de Tortosa;
el 1871 fou escollit diputat i nomenat President de la
Diputació de Barcelona; i el 1873, amb la
I República, Governador Civil de
Castelló i Delegat del Govern a Tarragona. El cop del general
Pavía el 3 de gener de 1874 posà fi a la República i a totes les
esperances democràtiques dipositades en ella. Clavé tornà a Barcelona on
morí setmanes després, el 24 de febrer.
Clavé i la
francmaçoneria
S'ha especulat
abastament sobre la possible pertinença de Clavé a la
francmaçoneria. De fet sembla que hi ha
constància de que la seva filla, Aurea Rosa, va pertànyer a la
logia Lealtad de Barcelona, així com la
filla d'Ildefons Cerdà. I el lema de
Clavé, progrés, virtut i amor
també s'adiu als postulats maçònics.
L’Obra de Clavé
L’obra de Clavé
estava bàsicament destinada a les activitats sòcio-culturals per ell
organitzades. Per aquest motiu, tenim dos grups d’obres:
-
Música de
ball, pensada per a ser cantada amb acompanyament instrumental, i que
agafa les formes de les danses de moda de l’època: vals, polca, xotis...
-
Música de
concert, bàsicament coral i amb poc o nul acompanyament instrumental,
polifònica i que també agafa formes musicals pròpies de l’època: himnes,
barcaroles, pastorel·les...
També trobem
dos caràcters ben diferents en ambdós tipus d’obres. En les primeres
trobem una influència de Verdi i un
caràcter extrovertit i triomfal -per ex.
La
Maquinista (1867)-, mentre que les obres del segon grup
tenen un tarannà més intimista i recollit.
Les obres del
segon grup tracten de temes pastorals, on es presenta un món idíl·lic i
una Natura idealitzada, àdhuc amb referències mitològiques. Clavé pretenia
recuperar un ideal de societat preindustrial, un món rural on l’home és
lliure i no sotmès a les normes i a l’explotació humana de què dol el món
industrial. Hi havia, per tant, un ànim d’evasió en les seves lletres. el
mateix marc on es realitzaven els concerts, ja suposava una mena d’oasi
dins la ciutat, un indret evocador on podia manifestar-se la fraternitat i
la germanor. Clavé fou un personatge molt important per a la música i la
societat catalana per varis aspectes:
-
Introdueix el
món coral a Catalunya i posa el nostre país en consonància amb la
cultura europea.
-
Dóna unes
eines culturals a les classes obreres per a adquirir una formació i una
autoestima, alhora que els fa desvetllar un sentiment de pertinença a un
col·lectiu, la qual cosa potenciarà la vinculació d’aquestes classes amb
el nacionalisme.
-
Donà la
oportunitat a les classes populars de participar del fet cultural, a més
amb la seva pròpia llengua, cosa molt nova a Catalunya, pel què fa a la
música culta i escrita.
-
Va propiciar
el moviment associatiu, el qual va ultrapassar el món estrictament coral
i va arribar a constituir un eix vertebrador de la societat catalana que
encara avui dia defineix la societat d’aquest país.
-
Va crear un
moviment musical: el moviment coral, de gran importància a Catalunya,
que constitueix un món on es creen vincles humans molt importants i que
suposa una pedrera de nous valors dins el món musical i artístic.
Obres destacades
-
Les flors de maig
-
Los xiquets de Valls. Una part
d'aquesta obra fou la melodia emprada per al que seria l'himne de
Catalunya alternatiu a
Els segadors
en la II República:
El cant del poble, amb lletra de Josep Maria de Sagarra. Però el
poble no va acceptar el canvi i aquest nou himne no prosperà.
-
Lo somni
d’una verge
-
La font del
roure
-
A Montserrat
-
Los pescadors
-
Lo pom de flors
-
Gloria a España (1863)
-
La Maquinista
(1867)
-
La Revolución
(1868) Dedicada al
seu amic Abdó Terrades.
Com a
compositor de sarsueles, Clavé fou un dels iniciadors del gènere en català,
tot estrenant al Gran Teatre del Liceu,
el 30 de desembre del 1859, la sarsuela
L´aplec del Remei. Posteriorment escrigué, també en català,
L’art de la bruixeria, amb text
de Conrad Roura i Vidal Valenciano, però no arribà a estrenar-se.
Entre les seves
sarsueles en castellà assoliren certa fama
Paco Mandria y Sacabuches i
Una Zambra en Alfarache.
Referències
Enllaços externs
fideus