Antoni Coll i Prohens va nèixer l'1 d'abril a Felanitx,
en una casa del carrer de Cala Figuera, de mare felanitxera i de pare
sineuer. Era militant de les
Joventuts d'Esquerra Rerpublicana i prestà servei a la Infanteria de
marina, arma en la qual assolí el grau de sergent. En esclatar la guerra del
1936, ingressà a les Milicies Populars i es va destacar pels seus actes de
valor com a caçador de tancs. Per acomplir la seva missió, Coll solament
comptava amb granades de mà i còctels Molotov. Així i tot arribà a
inutitlitzar quatre tancs durant la defensa de Madrid, el novembre de 1936.
L'arriscada proesa va esvair el mite de la invulnerabilitat dels carros
blindats que s'havia estès fins aleshores. Antoni Coll, però va morir el 10
de novembre de 1936 en el Cerro Blanco de Madrid quan provava de repetir
l'acció. Tenia 21 anys i va morir amb una bomba a la mà dreta, Poc després
de la seva mort, la Junta de Defensa creà la primera companyia de caçadors
de tancs a la qual posaren el nom de l'heroi felanitxer seguint el costum
milicià d'anomenar les agrupacions militars amb els apel·latius dels
combatents distingits. Al mateix temps es varen composar romanços que
evocaren les accions del mariner Coll i que contribuïren a augmentar-ne la
fama. Alguns d'aquests romanços ha estat recollits en el volum El romancero
del Ejército Popular editar per l'editorial Nuestra Cultura
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 17 pàg. 3
El «marinero» Coll
Memoria Civil, núm.
37, Baleares, 14 setiembre 1986
Antoni Nadal
Versos per a Antoni Coll (1936)
Diari de Balears, 17
setembre 2008
Miquel Ferrà Martorell
La mort (equívoca) d’Antoni Coll
Bartomeu Mestre i Sureda
Diari de Balears, 05
d'agost 2011
fideus