Li deien En Ravell. Trenta anys. Casat. Treballava de cadirer i no pertanyia a cap partit polític. Per això no tenia por, tot i que el seu germà Pere s'havia amagat per foravila, intentant defugir inútilment la mort. La seva esposa, més temorenca, l'havia advertit: "No surtis els vespres. No vagis al cafè". Tanmateix el detingueren a casa seva a mitjan agost del trenta-sis. L'esposa -"no vagis al cafè"- presa de desesper, volgué pujar al cotxe en el qual se l'emportaven i d'una empenta la tiraren a terra. La sort de Bernat Ravell estava decidida. Al cap de vint-i-set dies l'afusellaren a Son Coletes. La família va rebre, per mitjà d'una tercera persona, tretze duros, que ell havia entregat al sacerdot que acudí a confessar-lo

Llorenç Capellà
Diccionari Vermell

pàg- 63