Camilo García de Polavieja y del Castillo (Madrid 1838 - 1914) fou un militar espanyol. Ingressà a l'exèrcit el 1858 i es destacà en la guerra d'Àfrica i en la guerra de Cuba de 1868-1878. Més tard lluità en la darrera carlinada a Catalunya (1873-1876) i, de nou a Cuba, reprimí amb duresa l'anomenada guerra chiquita de 1879-1889. Fou capità general de Cuba el 1890-1892 i de les Filipines el 1896-1898, on féu afusellar el líder nacionalista José Rizal i assolí algunes victòries militars, però, pel fet de no haver rebut els reforços que demanava, dimití poc abans de la derrota final.

En el terreny polític, proposà una política anomenada de regeneracionisme, publicà un manifest l'1 de setembre de 1898 que intentà d'atreure la cooperació catalana amb l'oferiment d'una descentralització administrativa, fet pel qual un sector de la burgesia catalana formà la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja. Amb aquesta finalitat també va intentar atreure's la Unió Catalanista, però aquesta ho va rebutjar perquè l'oferiment li va semblar insuficient. Fou nomenat ministre de la guerra del govern de Francisco Silvela el 1899), però davant les exigències financeres del pressupost del ministre Villaverde, es produí un moviment de refús al País Valencià, a Aragó, a Múrcia i, sobretot, a Catalunya. Això provocà la seva dimissió i la fi de l'intent. El 1904 fou nomenat cap de l'estat major per Alfons XIII, qui destituí Antoni Maura com a cap del govern pel fet d'haver-ne desaprovat el nomenament. El 1906 fou nomenat president del Consell Suprem de Marina i Guerra.

Colaboradores de Wikipedia. Francisco Silvela [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2007 [fecha de consulta: 10 de mayo del 2007]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisco_Silvela&oldid=8693529>..