|
Pietro Gori
(Messina, 14
d'agost de
1865 -
Portoferraio, 8
de gener de
1911 fou un advocat, un intel·lectual, un poeta i un combatent
anarquista
italià.
Fundà a Milà
L'Amico del Popolo
el 1891, però
fou acusat d'inspirar l'atemptat contra el
president de la República Francesa Marie François Sadi Carnot a Lió el 1894 i
hagué d'exiliar-se. Fou expulsat de diferents països; a Argentina hi
estigué el 1898 i afavorí l'ingrés dels anarquistes dins els sindicats.
A Espanya, col·laborà a les revistes
Tierra y Libertad i
La Revista Blanca, que publicaren els seus opuscles
La anarquía
ante los tribunales i
Las bases morales y sociológicas de la
anarquía.
| |

Pietro Gori en plena
al·locució
|
|
Més enllà de la seva
activitat política, és recordat com autor d'algunes de les cançons
anarquistes més famosos de la fi del segle
XIX, com:
Addio a Lugano,
Stornelli d'esilio,
Ballata per Sante Caserio
o Inno del Primo
Maggio.
|