Nestor Makhno        |    BIOGRAFIES  | TEMA|   ANARQUISME  |


  • Nestor Ivanovich Makhno (en ucraïnès, Нестор Іванович Махно, 27 d'octubre, 1889 - 25 de juliol, 1934) fou un revolucionari anarquista d'Ucraïna que es va negar a unir-se als bolxevics desprès de la Revolució d'Octubre. Va naixer el 27 d'octubre del 1889 a una aldea de Gulài-Pole districte d'Alexandrovsk del govern Ekaterinonslar a Ucraïna

     

     

     

    Makhno perteneixia a una familia de camperols pobres i el seu pare va morir poc després que ell nasques, per això va haver de contribuir al manteniment de la seva familia (la seva mare i quatre germans molt joves) als 7 anys feia feina de pastor de vaques i ovelles a l'estiu i anava a l'escola local a l'hivern. Després de rebre una petita instrucció, als 12 anys va començar a fer feina com a peó a les granjes dels colons alemanys que proliferaven en aquella època a Ucraïna. Des d'aquell moment ja va començar a compartir el seu odi cap a les injusticies comeses pels senyors i patrons amb un grup de peons i camperols.

     

     

    El grup de Makhno

     

    Amb 16 anys, participà a la revolució del 1905 i després de contactar amb diferents grups de caire politic s'implica en el moviment llibertari realitzant perilloses missions. Al 1908 les autoritats tsaristes l'empresonen i és condemnat a la horca per estar associat amb anarquistes i per participació en actes terroristes, però degut a la seva joventut la condemna fou commutada per la de presó perpetua. El traslladen a la presó central de Moscou, allà aprofita la seva gran biblioteca i fa amistat amb Archinoff, condemnat a treballs forçats, aquest ajuda a Makhno a instruirse en varies materies. Sotmès a un dur règim pel seu esperit rebel i les seves protestes, contreu una afecció pulmonar. Al 1917 és lliberat, amb tots el presos polítics, per la insurrecció del proletariat a Moscou.

     

    Quan va tornar a Gulài-Pole, va començar a desplegar una activitat militant incansable. Entre altres coses, ajuda a organitzar l'expropiació de la propietat de capitalistes i terratinents. A l'estiu del 1917, durant el govern del demòcrata Keresky a Rússia, fou president del soviet local, de la unió de camperols regional i de la unió professional d'obrers metalúrgics i fusters.

     

    A principis de 1918, el nou govern dels bolxevics a Rússia signa el tractat de Brest-Litovsk que fa les paus amb les Potències Centrals, però cedeix grans quantitats de terreny, incloent-hi Ucraïna. La gent que viu a Ucraïna no vol ser governada per les Potències Centrals, així que es rebel·la. Es formen escamots d’obrers i camperols que emprenen la guerra contra els alemanys i els austríacs que volien ocupar Ucraïna. Aquesta rebel·lió prompte va prendre un to anarquista i de caire polític. Nestor Makhno era un dels organitzadors principals d'aquests grups partisans, aquests grups prest es van unir per a formar l'Exèrcit Revolucionari d’Insurrecció d'Ucraïna, també anomenat l'Exèrcit Negre (perquè aquest va lluitar sota la bandera negra, la bandera anarquista), o també makhnovistes.

     

     

    L'exèrcit negre, també va lluitar contra els Blancs (els contra-revolucionaris) i els pogromistes antisemítics. A les àrees on els makhnovistes van expulsar els exèrcits d'oposició, els camperols (i els treballadors) van procurar suprimir el capitalisme i l'estat organitzant i muntant assamblees, comunes i consells lliures. La terra i les fàbriques expropiades van passar a estar sota control dels camperols i els obrers.

     

    De tornada és empresonat pels austriacs, i obté la llibertat gràcies a un jueu de Gulàiaï-Pole que va aconseguir reunir una suma considerable. Ja a la seva regió, organitza amb un treball enèrgic partides de guerrillers voluntaris; l'estratègia és apuntalar una regió alliberada des de la qual estendre la resistència i alhora concretar la revolució sobre bases llibertàries. Les seves millors armes eren la temeritat i mobilitat dels seus esquadrons de cavalleria (més endavant va organitzar a la infanteria en veloços carros de dos cavalls típics de la regió) i, sobretot, la complicitat dels camperols, que ho ocultaven i no informaven sense tenir en compte les represàlies i la crema dels seus llogarets. Redactava manifests sobre la Revolució Social, les comunes lliures i organitzava reunions contínuament.

     

    En el cas de Makhno, que havia rebut numeroses ferides a llarg dels anys, el 21 de març rep una bala a l'estòmac de l'exercit bolxevic, i a primers d'agost el fereixen set vegades, la derrera al coll. A causa de la seriositat de la ferida i tement per la seva vida, el Consell resol el seu trasllat a l'estranger per curar-lo, perquè Ucraïna ja no és segura.

     

    Els periòdics soviètics no van trobar un espai per a consagrar al líder anarquista a un article necrològic, ni tan sols una línia al peu de la seva sisena pàgina per a anunciar la seva mort… No obstant això, és una figura ben especial aquest Néstor Makhno i cap conspiració de silenci podrà fer oblidar el paper que el popular Batko va tenir durant la revolució russa, en particular en la lluita contra Denikin. […] El seu programa polític? Anarquista, va voler atorgar als camperols la terra, als obrers les fàbriques, amb tota propietat i els va aconsellar organitzar-se en federacions de comunes lliures. És a dir va veure els seus enemics en els generals blancs que volien la tornada dels grans propietaris rurals. […] Es va aliar diverses vegades amb els bolxevics, que considerava de moment com un mal menor. […] Els actes de pillatge, de terror o d'antisemitisme eren severament castigats per Makhno i els seus companys […] i va tractar de realitzar algunes de les seves 'utopies', la supressió de les presons, l'organització de la vida comunal, les 'comunes lliures', els 'soviets d'obrers' del qual no excloïa cap categoria social. [Sota aquest efímer estat de coses] la llibertat de premsa va ser completa, i es va permetre tant la publicació de periòdics socialistes revolucionaris de dreta i d'esquerra com d'òrgans bolxevics al costat de publicacions anarquistes. […] Està fora de dubte que la derrota de Denikin s'explica per les insurreccions camperoles que enarboraven la bandera negra de Makhno, més que pels èxits de l'exèrcit regular de Trotsky. Les bandes de partisans del Batko van inclinar la balança a favor dels rojos, i si Moscou vol avui dia oblidar-lo, la història imparcial ho prendrà en compte.

    (Le Temps - Pierre Berland)

     

    L'exili

     

    El 28 d'agost, Makhno, dins un destacament, aconsegueix rompre el setge bolxevic i creuar el Dniester amb un nombre bastant elevat de ferits.

    Primer de tot, és duit a Romania, però a causa de l'hostilitat de les autoritats es trasllada a Polònia. Un cop allà l'arresten, és acusat de mantenir activitats antipoloneses a Ucraïna, però el jutgen i queda absolt. Es trasllada a Gdansk on després de ser detingut una altra vegada aconsegueix escapar a París amb l'ajuda dels grups anarquistes locals.

     

    Nestor Makhno y Alexander Berkman a París, 1927

     

    A París fa feina de manobre i de fuster. Esporàdicament procurava mantenir certa activitat amb el moviment anarquista a França, però després ceia en llargs períodes d'inactivitat. Va intentar escriure tot el que va succeir a Ucraïna, però tan sols va arribar al període del 1918, el seu escrit es va editar després de la seva mort en tres volums. Durant la seva estada a París, Makhno va demandar, mitjançant escrits i converses, una major autodisciplina personal dels anarquistes i una organització capaç de dotar d'efectivitat i homogeneïtat al moviment. Sembla que va lloar en una entrevista amb membres de la FAI, entre els quals estava Buenaventura Durruti, la capacitat organitzativa de l'anarquisme espanyol d'aquesta època.

     

    Va morir el 25 de juliol del 1934. El van incinerar pocs dies després de la seva mort, enterraren les seves cendres al famós cementiri de Père-Lachaise a París, al seu soterrament hi anaren centenars de persones. En aquells moments estava casat amb Halyna Kuzmenko i tenia una filla que es deia Yelena, després de la Segona Guerra Mundial, aquestes dues van ser deportades per a fer treballs forçats primer a Alemanya i després a Kiev.

     

Col·laboradors de la Viquipèdia. Nestor Makhno [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2008 [data de consulta: 28 d' abril del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nestor_Makhno&oldid=2019928>.

fideus