Tenia quaranta-dos anys i era casat. Treballava de picapedrer. Tal volta pressentia la seva mort Manuel Martínez, perquè el cercaven el mes d'agost del trenta-sis, quan tota la terra de Mallorca es clivellava amb una desesperada queixa. Pressentia la seva mort. Manuel Martinez. El seu germà, Vicenç, quasi dos anys després, moriria afusellat. No volgué veure la por de cara i va penjar-se de un pi. Quan els seus perseguidors el trobaren, feia una bona estona que tenia assajada la seva millor ganyota.

Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàg. 103