Avui ens ha deixat en Pep Fusteret, un històric republicà pollencí que patí en les seves carns la repressió franquista. Un anarquista que passà de ser jove a fugir de la mort muntanya amunt. Que perdé la seva joventut entre reixes i que hagué de refer la seva vida a partir de les figues que duia a vendre a uns amics de Ciutat. Una persona que estimava la lectura i que ens ha deixat un bon grapat de llibres de poemes i un llibre amb les seves experiències viscudes arrel de l'aixecament feixista: no eren blaves ni verdes les muntanyes. Però sobretot, una persona íntegra i honesta amb els seus ideals, que pensava fins al darrer moment que l'església era el pitjor dels mals de la humanitat i que seguia creient en "que vençuda la fosca torna el sol sortir".