Josep Muntaner Cerdà "Fusteret"       |    BIOGRAFIES  | TEMAPOLLENÇA  |


Va néixer el 17 de juliol de 1913 al terme d'Alcúdia a l'Hostal de cas Fusteret, vora Son Fe. Fill de Josep, de la Pobla i de Margalida, de Pollença, va viure la infantesa com la majoria de nins del poble: amb modèstia però sense pasar gana. Això li va permetre d'anar a escola fins als 14 anys, però no més enllà. Tanmateix, no deixaren de ser profitossos aquells anys a l'escola de la Pobla i les lectures de novel·les de marcat contingut social de Blasco Ibáñez i Victor Hugo, així com també les obres de Gabriel Miró i Anatole France, entre d'altres. Lectures que no s'interromperen amb l'arribada a Pollença el 1927, quan la seva familia passà a residir a aquesta població - més concretament a una finca prop de son Marc -, d'on era natural la mare. Tenia 14 anys i exercí de barber.

 

A partir de l'adveniment de la República augmentà el seu compromís polític i social. Formava part de la Joventut Republicana i políticament s'acostava a l'anarquisme. Dia 19 de juliol de 1936 ajudà a realitzar els preparatius per la defensa de la República a Pollença del cop d'Estat.

Com a consequència sofriria la repressió del franquisme i fou privat de llibertat. Després de retornar a Pollença bastí un comerç a l'engròs de productes agraris, que ara es conegut com a can Fusteret. El 8 de maig de 1945 es casà amb Magdalena Orell Martorell.

 

El 1980 va publicar la seva obra de poesies, Gotes de mel, després veurien la llum set llibres més, fins el 2003 que publicà la que, per ara, ha estat el seu darrer recull poètic. Entremig, el 1988, edità les seves memòries sobre la guerra i la repressió: No eren blaves ni verdes les muntanyes

 

 

pollença. el testimonio de un republicano fichado como "anarquista peligroso"

El orgullo de los vencidos

 

Josep Muntaner Cerdà sostiene en su casa de Pollença un retrato que le hizo un compañero en la prisión de Can Mir.  Foto: Massuti.

 

Ha mort l'amo en Pep Fusteret

El nostre petit homenatge a l'amo en Pep Fusteret.

 

Avui ens ha deixat en Pep Fusteret, un històric republicà pollencí que patí en les seves carns la repressió franquista. Un anarquista que passà de ser jove a fugir de la mort muntanya amunt. Que perdé la seva joventut entre reixes i que hagué de refer la seva vida a partir de les figues que duia a vendre a uns amics de Ciutat. Una persona que estimava la lectura i que ens ha deixat un bon grapat de llibres de poemes i un llibre amb les seves experiències viscudes arrel de l'aixecament feixista: no eren blaves ni verdes les muntanyes. Però sobretot, una persona íntegra i honesta amb els seus ideals, que pensava fins al darrer moment que l'església era el pitjor dels mals de la humanitat i que seguia creient en "que vençuda la fosca torna el sol sortir".

 

Text reproduït de la pàgina  URXELLA

No eren blaves ni verdes les muntanyes

Josep Muntaner Cerdà

l Gall, Editor, 2006

fideus