Era carrabiner. El denou de juliol del trenta-sis, una camioneta comandada per personal militar, va aturar-se enfront de la caserna de carrabiners de Sa Pobla i el comandant Castelari, va ordenar als carrabiners Palazón, Orozco i Valcárcel, que pujassin al vehicle i entregassin les armes. Aleshores vva produir-se la següent conversa:

Orozco: ¿A dónde vamos?

Castelari: A donde yo mande.

Orozco: Mire que se nos va el pan ...

Castelari: Al que no esté conforme no le voy a meter astillas en las uñas, sino que lo mandaré a la Comandancia. Entreguen las pistolas.

Orozco: Nos las llevamos, por si acaso ...

Arribats a aquest punt, la frase d'Orozco quedà inacabada, perquè sonaren uns trets i el comandant va caure ferit i un segent, mort. Els carrabiners s'escaparen i foren detinguts el dia vint a Cabo Pinar, juntament amb altres paisans de Sa Pobla que s'amagaven, convençuts que la rebel·lió militar seria apaivagada sense gaires dificultats. Dia vint-i-quatre de febrer del trenta-set, el sotmeteren a judici a l'Escola d'Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca i el condemnaren a mort. Fou executat amb sis homes més, en el Fort d'Illetes, l'onze de març del trenta-set, a le sis i mitja del matí. Era casat.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 124