Tenia vint-i-dos anys i era fadrí. Havia treballat de forner, però estava complint el servei militar a Maó, i el devuit de juliol del trenta-sis, es trobava de permís a Calvià, juntament amb un malhaurat company anomenat Gabriel Calafell. Quan s'assabentà de la rebel·lió militar, en lloc de presentar-se a Capitania, optà per refugiar-se a les muntanyes en companyia del seu conco, Joan Pallicer Estades. A Na Burguesa trobaren l'esmentat Gabriel Calafell i un altre home, Antoni Amengual, o tots quatre varen conviure amb l'esperança que les tropes de Bayo aconseguirien aproparse a la Ciutat de Mallorca. Algú els va descobrir i els acusà. Asseguren que eera un tresca-muntanyes que els va veure per casualitat. Potser. El cert és que un grup de feixistes els rodejaren i mataren a trets Gabriel Calafell, quan pretenia escapar-se. Els altres tres foren condemnats a mort. Era dimarts. Els afusellaren el divendres, vint-i-nou, a l'hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca. Dos d'ells, ignor quins eren, volgueren confessar i combregar abans de morir.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 126

 

fideus

---