Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 1870 - 1917) fou un dels presidents de la Mancomunitat de Catalunya.

L'any 1887 va ingressar al Centre Escolar Catalanista, on va sorgir una de les primeres definicions del catalanisme. Va tenir càrrecs de responsabilitat a la Unió Catalanista. L'any 1892 va ser secretari de l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que sentava les bases per la devolució de les Constitucions catalanes.

Va ser president de la Diputació de Barcelona i com a tal el 18 de juny de 1907 va fundar l'Institut d'Estudis Catalans. Impulsà la creació de la Mancomunitat de Catalunya de la qual va ser el primer president, el 6 d'abril de 1914, fins a la seva mort.

Va tenir càrrecs de responsabilitat dins de la Unió Catalanista. Com a mobilitzador catalanista, va elaborar manifestos de la Unió, entre els quals destaca el Missatge al Rei dels Hel·lens l'any 1897. Com a divulgador i pensador catalanista va escriure Compendi de la doctrina catalanista, Compendi de la Història de Catalunya i va impulsar el diari La Renaixença.

Des de 1899 va impulsar un corrent catalanista polític, primer en el Centre Nacional Català i desprès a la Lliga Regionalista. També és autor de La nacionalitat catalana (1906).

Enric Prat de la Riba i Sarrà

L'Enciclopèdia

fideus