CONVERSA AMB JORDI MARTÍ ROSSELLÓ

(es Mascle Ros)

Joan Miralles Lluc (1972)

He escrit molts de monólogos, comedis i sobre tot es Foc i Fum que durà de l'any 1918 al 1936. També tenc es Quijote traduït en mallorquí en versos que està inèdit, que per mi no hi ha frares que no l'hagin llegit. Ets agustins i es de San Francesc l'han llegit casi tot. Es una feinada. Vaig emprar dotze anys en traduir-lo i posar-lo en vers. Varen haver de cridar es metge, i digué a sa meva dona que o bé deixava en Quijote i en Sanxo o jo acabaria mort a sa Loqueria ... com que en sa nit i de dia domés veia Quijotes i Sanxos! Sempre escrivia, sempre escrivia! I encara no el tenc publicat, en canvi el tenia ben venut, i no ho vaig voler vendre perque no m'ho pagaven així com volia. Llavò vaig fer també quatre comedis. Sa companyia Estelrich o na Catina m'estrenà Cala Gamba, i de monólogos n'he escrit devers cinquanta, i he gonyat molts de dobbers sap?, principalment amb so Tenorio, Vaig tenir una companyia en es meu càrrec, sa companyia Fuster i no quedà poble que no hi anàssem. De ses que tenc publicades ses obres que crec que són més importants són aquesta d'es Tenorio Mallorquí i Es picarol de na Juanaina que la vaig escriure en tres vespres, un acte cada vespre, perque havien de fer un homenatge an en Palou i Coll que havia escrit La campana de la Almudaina. D'es monólogos és millor crec que són: Es mestre Tià Trobiguera, Es soldat i sa criada i altres. Llavò hi hagué es Foc i Fum que era setmanal. Primer el me feien a can Rotger a darrera la Seu, llavò don Francisco Soler que estava a sa costa de Sant Domingo devora es carrer de La Soledat. Més tard a can Ordines que estava en es carrer de Sant Miquel, i llavò vaig posar s'impremta l'any 1923 i la tirava jo. A moltes de publicacions firmava amb seudònim. Com que era mascle i ros me vaig posar "Mascle Ros". Vaig trobar que se poria posar. A l'Obrero Balear com que feia de fundidor firmava Fundidoretxo. També vaig firmar com a S'hereu de can Pruna i Capverjo.

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 10  pàg. 264