|
|
|
|
| EL OBRERO BALEAR |
|
|||
|
Setmanari socialista publicat a Palma entre desembre de 1900 i juliol de 1936. N'aparegueren 1.801 números. Fou (1913-15 i 1935-36) l'òrgan de la Federació Socialista Balear. En destacaren, com a directors, Antoni Maria Alzina, Llorenç Bisbal, Jaume Mari i Francesc Roca, i com a col·laboradors, Llorenç Bisbal, Andreu Crespí, Ignasi Ferretjans, Alexandre Jaume i Joan Montserrat Parets. Divulgà textos marxistes i oferí àmplia informació sobre el moviment sindical i les condicions de vida de la classe treballadora mallorquina. El juliol de 1909, s'aprovà de fusionar-lo amb La Internacional de Barcelona, projecte que quedà frustrat per l'esclat de la Setmana Tràgica. Entre juliol o novembre d'aquell any, fou clausurat a causa d'un article de Llorenç Bisbal contra el govern d'Antoni Maura. Aquell any, tenia un tiratge de tres-cents exemplars. El 1929 assolí el vuit-cents exemplars, però estigué a punt de desaparèixer a causa dels problemes econòmics. Durant la II República (1931-36), es projectà reconvertir-lo en diari. Es caracteritzà, en general, pel seu pluralisme interni per mantenir-se al marge dels conflictes entre les diverses tendències del socialisme. Es redactà en castellà amb algun article esporàdic en català. Entre abril i juliol de 1937, s'editaren a Barcelona cinc números del Suplement de "El Obrero Balear", portaveu de l'Agrupació de Socialistes de Balears a Catalunya. N'era director Víctor Alomar Cifre, i hi col·laboraren Gabriel Alomar, Bartomeu Alou, Ignasi Ferretjans, Vicenç Garcés Bonafe i Antoni Maria Sbert, entre d'altres redactors. Es redactava en castellà i català (DG)
Gran Enciclopèdia de Mallorca vol. 12 pàg. . 37
|