La liquidació dels últims símbols feixistes de Palma

La Feixina i la memòria	Llorenç Capellà
La batllessa Calvo i el tinent de batlle Grosske s’han reunit amb l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, amb l’objectiu de col·laborar en la liquidació dels últims símbols feixistes de Palma. Imagino que no hi haurà cap impediment per a la substitució immediata de les làpides dels carrers ni, fins i tot, per a desmuntar la Creu dels Caídos de davant la Seu. El problema més espinós el planteja el monòlit de la Feixina, aixecat en memòria de la tripulació del creuer Baleares. No pel seu simbolisme, sinó perquè és una obra monumental i sòlida que no s’enderroca en dos dies. Això vol dir que el Partit Popular disposaria de tot el temps del món per elevar el to de la crispació política i per aconseguir que el monument enverinés el dia a dia —no tenen altra cosa a fer; que netegin els carrers; quina manera de tirar els diners; etcètera— entre uns sectors de la ciutadania que se’n fan set trons, de la història. Si tenim en compte aquestes reaccions, la solució que plantegen l’Ajuntament i l’Associació sembla correcta. Se suprimeix la llegenda clarament partidista i apologètica del monòlit, i d’aquí uns mesos, potser sense fer gaire renou, s’hi col·loca una làpida que enalteixi els valors democràtics. Segons va informar DdB, l’acord entre ambdues parts pot ésser, damunt per damunt, aquest. Naturalment, hi discrepo. La història de la Guerra Civil ja ha estat massa manipulada, no admet més maquillatges. D’altra banda, hi ha factors d’índole ben diversa que incideixen en l’error que suposaria fer de la Feixina un indret per a tothom. L’estètic és un d’ells, atès que el monòlit respon al perfil de l’arquitectura feixista. I l’ètic, un altre. Tant Ortells, que va esculpir el mariner que cau abatut, com els arquitectes Roca —Francesc Roca Simó i Antoni Roca Cabanellas, pare i fill—, estaven compromesos amb el franquisme fins al moll dels ossos, de manera que si convertíssim la seva obra en un recordatori dels valors democràtics, manipularíem grollerament la seva intencionalitat ideològica. I no tenim cap dret a fer-ho. Però continuo amb les meves argumentacions. Potser cal recordar que el Baleares va ésser una arma de mort i que el fet que, en el moment d’anar-se a fons, hi anessin embarcats alguns infants mallorquins no ens ha de servir d’excusa per a justificar el monòlit. El Baleares representa molt més que el taüt d’aquests adolescents. Recordem que l’acció de guerra més rellevant del Baleares va ésser el bombardeig de Màlaga, l’hivern del trenta-set. I cal qualificar-la de criminal. En cas que la senyora Calvo qüestioni la meva imparcialitat, pot sortir de dubtes ràpidament. Si telefona a la cap de l’oposició a l’Ajuntament de Màlaga, que és socialista, i li comunica que no sap si enderrocar o no un monument al Baleares, en dos segons tindrà una resposta convincent. El Baleares, a Màlaga, significa agressió, mort, enviliment. L’hivern del trenta-set, el Velasco, el Canarias i el Baleares, dispararen a mansalva contra la població civil que abandonava la ciutat tot cercant refugi a Almeria. Ho feren de manera deliberada, i amb un grau d’encert absolut atès que disparaven els canons a dos-cents metres de l’objectiu. Els detalls de la mortaldat que causaren les bombes fan esgarrifança, i suposen una de les pàgines de més impacte de la literatura bèl·lica. Tots aquests motius m’obliguen a fer pública la meva disconformitat amb l’acord de fer, de la Feixina, un espai de reconciliació. No és possible. L’oli no lliga amb l’aigua, això és tot. A més a més, hi ha un altre factor determinant, el definitiu, que ara mateix exposo. Fa quaranta anys, que és l’època prehistòrica en què recollia material per escriure Diccionari Vermell, vaig tenir l’oportunitat de conèixer infinitat de persones que havien sobreviscut a la repressió. Eren republicanes, socialistes, comunistes, anarquistes. Parlo de gent noble que havia patit presó i que li havia vingut d’un pèl no perdre la vida. Era gent amb memòria. Gent que havia conegut i tractat el miler de víctimes del feixisme. Doncs bé, vaig tenir el privilegi d’escoltar-los. Sé, per tant, com pensaven. Ni els més moderats —i gairebé moderats ho eren tots— confonien moderació amb dignitat. Mai de mai no haurien consentit que el record dels que moriren per les llibertats i tot allò de bell i decent que simbolitzava la República anés a parar a la Feixina. I no els podem trair, encara que sigui de manera involuntària o amb la més bona de les intencions. Voldria que tant Cort com l’Associació ho tinguessin en compte abans de prendre una decisió que serà tan còmoda com vulgueu —i fins i tot políticament hàbil—, però que des del punt de vista humà i ideològic és gairebé inadmissible. Llorenç Capellà. Escriptor. 22/07/2007
El Monument	Joan Riera
La decisió de Nanda Ramon, responsable de Cultura de Cort, de procedir a la transformació del monument al creuer Baleares a sa Feixina, suposa abordar una assignatura pendent que ja hauria d’haver resolt el primer Ajuntament democràtic el 1979. Per desgràcia no fou així. I el centre de Palma ha suportat fins ara, fins ben entrat el segle XXI, l’àguila franquista. Cal confiar que la transformació es farà de manera intel·ligent i no donarà peu a cap ànim de revenja. Per mi l’única solució és retirar l’àguila i la inscripció actual i, en el seu lloc, col·locar únicament els vuit números que ho diuen tot: 1936-1939. Ja basta. No fan falta més invents. Només així es podrà transformar en un monument per a tots, que aposta per la reconciliació i que pot romandre intocat per sempre. A més, fa realitat el discurs de Manuel Azaña, president de la República, quan el 1938, en plena batalla de l’Ebre, reclamà Pau, pietat, perdó. Per no tocar, també deixaria els quatre relleus dels mariners que munten guàrdia. Un mínim coneixement de la Guerra Civil ens ensenya que el gruix de la Marina es va mantenir fidel a la República, concretament, tres dels quatre creuers en actiu el 18 de juliol del 36, la majoria dels destructors i la pràctica totalitat dels submarins. El seu concurs fou fonamental per retardar el pas de l’Estret dels 47.000 homes de l’Exèrcit d’Àfrica a les ordres de Franco, i va permetre l’organització de la resistència republicana. Aquests fets s’han de tenir molt en compte si es vol fer perdurable el monument. La transformació ha de ser imperible i sense ofendre ningú, sense crispar, sense donar motius d’atacs. Aquest, i no cap altre, és l’esperit de la victòria final de la llibertat, sistema de convivència que no exclou ningú i que per això és immortal 07/08/2007
*El monument de la Feixina* Marta Picó Alou Com és possible que l’àguila franquista encara presideixi un dels parcs més emblemàtics de Palma com és el de la Feixina? Allà hi ha turistes que es fan fotos i s’ofereix una imatge deplorable de Palma. Aquestes coses que passen a Palma foren eradicades a Alemanya i Itàlia fa moltíssims d’anys. Però aquí continua el record de la victòria de la dictadura. Crec que aquest monument s’hauria de tomar. Crec que s’hauria de convocar un concurs internacional per col·locar al seu lloc un monument emblemàtic en honor de la pau que passàs a ser un dels símbols de Palma, ciutat de concòrdia i tolerància. Qualsevol altra solució és un error. Si es conserva l’actual monument, per moltes plaques que s’hi col·loquin en homenatge a les víctimes de la llibertat, l’obra franquista continuarà aixecada. Crec que Cort no ha de tenir por a l’hora de convocar aquest concurs i, de passada, convertir la Feixina en lloc imprescindible de visita no només per a tots els ciutadans, sino també per als turistes. Marta Picó Alou. Palma. Cartes al Director 09/08/2007
Cort i sa Feixina	Llorenç Capellà
Elena de Souchère va visitar Madrid i Barcelona, l'any 1938, enviada per l'Éviel des Peuples, un diari francès de tendència democristiana. Ara, els seus articles (traduïts al castellà) s'han recopilat en un llibre titulat Lo que han visto mis ojos (Galaxia Gutenberg, 2007). Naturalment, en recomano la lectura, perquè tot allò que veuen els ulls d'una persona de divuit anys li arriba a l'ànima sense passar per cap filtre ideològic o d'interessos partidistes. Bé, anem per feina. Una de les coses que va veure la periodista francesa té un interès remarcable per a nosaltres, els mallorquins, des del moment que Cort fa la farina blana en el tema de la demolició del monòlit de sa Feixina. Hem d'anar a la pàgina 103. Diu textualment: La mañana del 6 de marzo de 1938 en la plaza Cataluña se formaron pequeños grupos. Todo el mundo llevaba el ejemplar de La Vanguardia que informaba del naufragio del Baleares. Tot seguit fa algunes referències a la història del creuer i afegeix: El Baleares era el barco que vigilaba para que los convoyes de víveres no pudieran llegar a Barcelona... Y no hay peor enemigo que el ladrón de víveres cuando las despensas y los almacenes están vacíos. Barcelona pasaba hambre. De manera que la gent que s'arremolinava a la plaça de Catalunya va respirar alleugerida en saber que el Baleares s'havia enfonsat. Perquè la fam que patia, i a la qual la condemnava el vaixell que Palma homenatja des de fa cinquanta anys, era una fam canina. Continuo transcrivint Elena de Souchère: Y de pronto, al llegar a la plaza Cataluña, un grupo de niños con el vientre inflado, la cabeza rapada y los ojos enrojecidos te miraban fijamente... Comprabas un helado de vainilla y los niños te acosaban a gritos. El helado pasaba de mano en mano, se les derretía entre los dedos, y en la acera quedaba sólo una mancha amarillenta por la que pasaban los dedos mugrientos y se los chupaban ávidamente. En fi...! Si a aquest testimoni sobre les activitats bèl·liques del Baleares, no gaire glorioses, hi afegim el bombardeig de la població de Màlaga que abandonava la ciutat per la carretera de la costa fugint dels moros, comprendrem que el monòlit de sa Feixina no té espai a la iconografia monumentalista de la Palma democràtica. Ho record, una vegada més, perquè una enquesta del diari Última Hora, entre diverses personalitats de la política i de la cultura, encén totes les alarmes dels que, confiant en les promeses de l'esquerra, n'esperaven un dia o l'altre la demolició. Gairebé tots els entrevistats advoquen per la continuïtat adduint raons artístiques o de reconciliació. Artístiques? Arno Breker va ésser un escultor infinitament més valorat que Ortells, i digueu-me quantes de les obres que va esculpir en honor del feixisme poden veure's a les places de Berlín. Que en prengui nota la batllessa, la senyora Calvo, a qui veig força preocupada davant la possibilitat que un escalfament ideològic repercuteixi en l'empobriment monumental de la ciutat. Tocant a la reconciliació? El senyor Grosske insisteix en la proposta de col·locar una placa que en dissimuli la condició de monument feixista. Ai, Mare de Déu! S'oblida, Grosske, que un monument no representa allò que diu la làpida, sinó allò que va expressar l'artista. I el monument de sa Feixina és allò que és: un homenatge rotund, clar i nítid al feixisme. Per entendre'ns, senyor Grosske: el Gernika no canviarà de significació si passa a anomenar-se Alcázar de Toledo. I encara que ens diguessin que Mathaussen és una església gòtica, sabríem que no deixa d'ésser un camp d'extermini. Dic tot això, perquè la remodelació en profunditat de sa Feixina formava part, amb Son Espases i altres coses que veurem com acaben, del compromís ètic de l'esquerra amb la ciutadania. Deixem-nos, per tant, d'escampar murta: que si la decisió de Son Espases és responsabilitat del Govern, que si la de sa Feixina ho és de Cort... Tots són pertot. I pertot hi ha els mateixos. L'electorat progressista comença a pensar que l'esquerra ocupa el poder, de tant en tant, per a gestionar durant quatre anys (únicament quatre!) el patrimoni de la dreta. I que la capacitat renovadora que se li atribueix, a l'esquerra, és, en bona part, llegenda. Pura llegenda, foc d'encenalls. És lamentable. Però, què hi farem? 06/11/2007
Monument a la Feixina Antoni Duran Que el llevin, no s’ha de tenir por, a Portocristo n’hi havia dos, els han tomat, i ningú no ha piulat... al contrari... tothom està content, i el més bo és que va ser un consistori del PP qui ho va fer. Antoni Duran. (Rebuda per e-mail). 22/08/2007
Sobre el monòlit al ´Baleares´	Margalida Capellà
L´Associació Memòria de Mallorca mostra la seva absoluta disconformitat i el seu malestar amb l´opinió del Cronista oficial de la Ciutat de Palma respecte de la simbologia franquista i, en especial, del manteniment del monument al "Baleares" situat al parc de sa Feixina, expressada en el Diario de Mallorca l'11 de novembre de 2007 No és la primera vegada que el Cronista oblida les víctimes civils de la guerra i la repressió franquista: en un article anterior publicat en el mateix diari, el Cronista va exposar l´història del Castell de Bellver sense esmentar en cap moment el seu ús com a presó durant la Guerra civil i el pas, entre d´altres, del batle Emili Darder, el diputat Alexandre Jaume o els polítics Montserrat Parets, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, tots ells executats. Al parer de Memòria de Mallorca, en l´edició de l´11 de novembre de 2007, el Cronista fa seu el discurs oficial franquista sobre les activitats del vaixell de guerra "Baleares" durant la Guerra civil, sense explicar en cap moment que des d´aquest vaixell es va bombardejar sense pietat ni descans en el mes de febrer de 1937 la població civil de Màlaga, els milers de refugiats que fugiren d´aquesta ciutat cap a Almería per una carretera sense defensar i en condicions dramàtiques i els centenars de milers de refugiats que arribaren a Almería des de Màlaga i des d´altres indrets fugint de l´atac de la Marina franquista i l´aviació feixista italiana. L´atac indiscriminat de la població civil era l´any 1937 i també en l´actualitat un crim de guerra, igual que el bombardeig de la ciutat de Gernika durant la guerra. No s´entendria de cap manera un monument ni a Alemanya ni a Espanya als autors del bombardeig de la població de Gernika. Des del "Baleares" es varen cometre crims de guerra contra la població civil i només aquest fet hauria de ser decisiu per eliminar immediatament i sense més retard aquest monòlit de la via pública. En opinió de l´Associació, els tripulants del "Baleares" no eren herois sinó criminals de guerra i l"epopeia" que vol commemorar el monòlit no va ser "immortal", com volien els seus arquitectes i així ho recull Bestard en el seu article, destacats franquistes, sinó una epopeia massivament mortal: l´historiador malagueny Antonio Nadal calcula que entre 3.000 i 5.000 homes, dones i infants varen morir fugint del bombardeig del "Baleares". Per tot això, l´Associació Memòria de Mallorca exigeix la reprovació del cronista oficial de la Ciutat per part de la més alta instància en l´Ajuntament de Palma, per la seva incompetència a l´hora de fer una crònica objectiva que permeti entendre tot el context històric als lectors d´un article publicat com a cronista oficial, no com a particular. Entenem que els lectors tenen dret a una informació veraç, especialment quan prové d'un funcionari de l´Ajuntament que escriu amb aquest títol. La recuperació de la memòria històrica té per objectiu conèixer tota l´història dels fets relacionats amb la guerra civil i la dictadura franquista, i el cronista oficial segueix mantenint, al parer de l´Associació, l´història oficial del franquisme que oblida les víctimes i enalteix colpistes, feixistes i criminals de guerra. Margalida Capellà, secretaria, en representació de l´Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 15/11/2007 Memòria Històrica proposa uns 40 noms per netejar carrers franquistes La llista inclou dones comunistes que lluitaren en la clandestinitat LAURA MORRAL. Palma. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ja ha elaborat una llista amb una quarantena de propostes de noms que podrien substituir els carrers que encara perduren a Palma dedicats a tota la «militarada» franquista que, sense mèrits, fou condecorada amb plaques pel bàndol repressor després d'assassinar famílies senceres durant la Guerra Civil espanyola. La proposta de l'associació ja s'ha traslladat a la Comissió de Toponímia integrada per la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Nanda Ramon, i per diverses entitats socials entre les quals es troba la de la Memòria Històrica, la Federació de Veïns de Palma i Arca. La comissió, que ja està en marxa des d'aquest mes, analitza l'estudi que ha realitzat el professor de la UIB Gabriel Bibiloni amb la finalitat de normalitzar al català la vuitantena de plaques que hi ha a l'Eixample inscrites encara en castellà, i netejar tota la nomenclatura dels carrers relacionats amb l'època franquista. En aquesta darrera categoria hi consta devers un centenar de noms. La portaveu, Margalida Capellà, explica que la proposta de la seva associació parteix de dos objectius. El primer és el d'homenatjar dones progressistes que lluitaren en la clandestinitat per defensar els valors democràtics en contra de la dictadura franquista. Algunes d'elles foren assassinades. El segon proposa noms rellevants que no necessàriament estan vinculats a la Guerra Civil. Encapçalen el llistat la dirigent comunista dels anys 60 Francesca Bosch; Maria Plaça, socialista de la Transició; o Matilde Landa, que ajudà els refugiats republicans i que fou dirigent del Partit Comunista. Capellà esmenta Maria Baqué, una líder socialista de Capdepera durant la Segona República. «Aquestes dues darreres foren maltractades per les monges quan estigueren detingudes a la presó de Can Salas», diu Capellà. Així mateix, hi inclou les germanes Maria i Antònia Pasqual i la mare, Catalina Flaqué, assassinades juntament amb la lluitadora comunista Aurora Picornell. La proposta també vol recordar mestres republicans, com Josep M. Olmos, Fernando Leal o Joan Montserrat, i recupera la memòria d'alguns batles de la Segona República com Bernat Jofre. A més, anomena el pacifista Heinz Kraschutzi, que hagué de fugir dels nazis. 25/11/2007 CCOO, UGT, STEI y la asociación de represaliados por el franquismo critican la propuesta de Calvo Tres sindicatos y la Memòria Històrica piden a Cort que no haga hijo ilustre a Tous i Ferrer El Ayuntamiento afirma que el impulsor del monumento al ´Baleares´ se ha elegido por "numerosas facetas de su personalidad" RAQUEL GALÁN. PALMA. La Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica exige al ayuntamiento de Palma que retire la propuesta de nombrar a Josep Tous i Ferrer hijo ilustre de Ciutat, porque "dejó clara su adscripción política a favor del franquismo", tal como denunció ayer el vocal y portavoz de esta entidad, Marçal Isern. Los sindicatos CCOO, UGT y STEI también reclaman a Cort lo mismo, ya que "en Palma existen muchísimos candidatos a ser hijo ilustre y elegir a un personaje de esta catadura no es propio de un ayuntamiento democrático", según destacó el secretario general de Comisiones Obreras en las islas, José Benedicto. El consistorio palmesano alega al respecto que "hay numerosas facetas de la personalidad de este candidato que se han tenido en cuenta y por eso se le ha elegido", indicaron fuentes cercanas. Consensuado Aunque la alcaldesa, Aina Calvo, no quiso hacer declaraciones al respecto, desde Cort se reiteró que la propuesta de Tous i Ferrer "ha sido consensuada entre todos los grupos políticos, incluido el PP, y el Ayuntamiento no quiere seguir alimentando la polémica". En cambio, el portavoz de la Associació per a la Recuperació de la Memòria Histórica cree que "si durante los gobiernos del Partido Popular se hubiese aprobado este nombramiento, hay que pensar qué habrían dicho los de izquierdas, entonces en la oposición", afirmó Marçal Isern. Para Lorenzo Bravo, líder de UGT en Balears, "no es de recibo que un partido [el PSOE] que ha sido largamente represaliado por el franquismo otorgue un premio a alguien que se significó tanto en la dictadura". Monolito al ´Baleares´ Josep Tous i Ferrer (1859-1950) fue escritor, periodista, librero, empresario, fundador y director del diario La Última Hora entre 1893 y 1950. También un entusiasta del bando franquista durante la Guerra Civil española, como evidencian algunos estudios sobre la época y que revelan acciones a favor del partido del Movimiento y su apuesta por la construcción del monumento al crucero Baleares, inaugurado por el dictador Franco en sa Feixina. Este monolito rindió homenaje a 788 marinos del bando nacional que murieron en combate en el barco a causa de los torpedos del bando republicano el 6 de marzo de 1938. Tous i Ferrer auspició que la ciudad rindiera un homenaje a los tripulantes fallecidos mediante la construcción del citado monolito y el periódico que dirigía se propuso sufragar los trabajos a través de una suscripción popular. Acto de reconciliación El portavoz del sindicato STEI, Biel Caldentey, apuntó que la idea de declararlo hijo ilustre no supone "un acto de reconciliación con el franquismo". "Si esta propuesta -añadió- estuviese incluida dentro de un paquete con otros franquistas destacados por su valía intelectual o algo así, tal vez tendría algún sentido, pero no es el caso". Caldentey cree "desacertado que un ayuntamiento democrático no defienda estos valores". Y lo que más le sorprende es que haya sido un gobierno de izquierdas el que lo haya propuesto. Por su parte, la Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica reiteró que "todos los elementos referentes al franquismo tienen que desaparecer. Llevamos muchos años de democracia y nos encontramos en el siglo XXI". Y concluyó que no es normal que Cort defienda a este personaje por algunas de sus facetas a lo largo de su vida. "Una persona es lo que es y lo que hace", concluyó. Desde UGT, Lorenzo Bravo no se anda con rodeos: "Yo no daría ni agua a todos los que apostaron por el franquismo". Y no entiende por qué el concejal Eberhard Grosske, "que es más papista que el Papa", ha apoyado la propuesta. Según Benedicto, de CCOO, aunque ahora el Ayuntamiento se decidiese a retirar la propuesta, ya habría "metido la pata". "Tendrían que habérselo pensado antes y no haber llegado hasta aquí". Publicado en Diario de Mallorca 03/11/2007

La liquidació dels últims símbols feixistes de Palma
	*Sa Feixina*
*1947: El general Franco inagura el monument dedicat al creuer "Baleares"*		El creuer "Baleares"
La Feixina i la memòria	Llorenç Capellà		22/07/2007
*El Monument*	Joan Riera		07/08/2007
*El monument de la Feixina*	Marta Picó Alou		09/08/2007
Cort i sa Feixina	Llorenç Capellà		06/11/2007
Monument a la Feixina	Antoni Duran		22/08/2007
Sobre el monòlit al ´Baleares´	Margalida Capellà		15/11/2007