"¿Qué pasará cuando los sacrificios no acaben con la crisis?"

La Monarquia espanyola amb dificultats / Miquel Rosselló.

Des de fa unes setmanes els mitjans de comunicació d’arreu de l’Estat van plens de notícies sobre les presumptes “irregularitats” del Duc de Palma, són molts els articles i comentaris que posen al descobert els seus negocis. Es parla de “negocis” vinculats a l’ aprofitament de fons públics, gràcies en molts de casos, a la Generalitat Valenciana quan la presidia Camps i a Jaume Matas, expresident de les Illes i ex ministre de Medi Ambient del Govern del PP.

Tant de renou mediàtic  ha obligat a la Casa Reial a sortir al pas. En un comunicat qualificava els negocis del Sr. Urdargarin com de “prácticas poco ejemplares” i donava a conèixer   la decisió d’excloure al Duc de Palma de tots els actes oficials de la família Reial.

Amb aquest comunicat la Casa Reial dóna la raó a qui fa anys pensem que en caos de presumpta corrupció, cal diferenciar les responsabilitats jurídiques de les polítiques. Les primeres corresponen al món de la justícia i té ritmes propis. Però les altres afecten directament al propi interessat o a les institucions o col·lectius polítics a les quals aquest està vinculat. Quan parlem de presumpció d’innocència  ens referim a l’àmbit jurídic, però mai al polític en el qual cal prendre mesures ràpides i dràstiques, fins i tot arriscant-se a cometre alguna injustícia. Per això considero d’una gran transcendència  aquest comunicat de la Casa Reial. Quin partit polític o altra institució s’atrevirà, després d’aquest precedent, a tornar a dir que per prendre mesures amb els seus presumptes corruptes cal esperar la decisió de la Justícia?.

Però he de confessar que la darrera notícia apareguda m’ha preocupat profundament.  Resulta que el Rei coneixia des del 2006 les presumptes malifetes del seu gendre i segons pareix l’obligà a abandonar la Fundació Noós i li prohibí continuar amb aquestes “activitats” en territori espanyol, prohibició que sembla que el Duc no va escoltar. I així mateix li ordenà que agafés la seva família i se n’anés a viure i treballar a l’estranger. És a dir, que el Rei d’Espanya quan va conèixer les presumptes activitats delictives del seu gendre li va aconsellar que posés terra pel mig. No sembla que sigui la millor actitud del màxim responsable de l’Estat davant els seus ciutadans i ciutadanes i davant els poders públics responsables de fer complir la llei i impartir justícia.

Miquel Rosselló. De l’executiva d’Iniciativaverds i President de l’Ateneu Pere Mascaró