En aquests dies s’ha
presentat a Madrid el
manifest Un compromiso
ético inaplazable: La ley
de la Memoria Democrática,
signat per un bon grapat
de personalitats d’arreu
de l’Estat espanyol.
Escriptores, juristes,
intel·lectuals, polítics,
historiadors i
historiadores,
associacions per a la
recuperació de la memòria
històrica, representants
públics i un llarg
etcètera reclamen que
s’aprovi ja el projecte de
llei en tràmit a les Corts
espanyoles. Un projecte de
llei considerat
insuficient des del primer
esborrany i que ha sofert
diverses modificacions
fruit de les negociacions
amb els grups que donen
suport al Govern del Sr.
Rodríguez Zapatero.
La legislatura té pocs
mesos de vida, el març del
2008 hi ha eleccions i és
ben urgent respondre a
aquesta crida si no es
volen frustrar les
esperances dipositades,
els compromisos adquirits
i reparar el deute
històric de la democràcia
amb qui amb més esforç i
amb més sacrifici
contribuïren a
restaurar-la (sic).
El silenci imposat per la
dictadura del general
Franco pretenia relegar a
l’oblit tants homes i
dones que lluitaren per la
defensa de l’ordre
legalment constituït, de
la República, contra les
tropes militars colpistes.
Han hagut de passar molts
anys des de la restauració
de la democràcia, en fa
30!, per poder reivindicar
i aconseguir el
reconeixement per a tantes
persones mortes,
empresonades,
represaliades durant els
llargs 40 anys de foscor.
Avui vull retre un
homenatge a una dona que
donà un exemple de
dignitat com a persona, en
no cedir al xantatge de
consentir ésser batiada a
la presó i ésser mostrada
com a roja conversa a la
fe catòlica.
El 26 de setembre de 1942
moria a la presó de Can
Sales de Palma na Matilde
Landa Vaz, una dirigent
comunista nascuda a
Badajoz, de família culta
i acomodada. Era una dona
atípica, formada en el
marc de la Institución
Libre de Enseñanza,
admirada per científics,
escriptors i artistes,
era, «sens dubte, una rara
avis en la militància
comunista de l’època»,
segons paraules del
professor David Ginard
Féron en la presentació
del llibre sobre aquesta
dona, publicat l’abril del
2005.
Na Matilde no va poder
aguantar el darrer
xantatge: si no es
convertia i abominava de
les seves idees, llevarien
la llet dels infants de
les seves companyes preses
de Can Sales. Davant la
pressió angoixosa, trià
llevar-se la vida. I
encara per a més cinisme,
fou batiada in articulo
mortis i enterrada al
cementiri de Palma, cosa
que provocà la indignació
de la seva família.
La història de na Matilde
la podeu trobar a la
recerca que ha publicat el
professor David Ginard, un
estudi exhaustiu d’aquesta
personalitat, dels seus
orígens, la seva tasca
durant els anys de la
República i la Guerra
Civil, els extraordinaris
esforços per salvar les
condemnades a mort a la
presó de Madrid, i el
final a la presó de Can
Sales de Palma.
Na Matilde Landa, com
n’Aurora Picornell, les
germanes Antònia i Maria
Pasqual, i tantes altres,
han estat motiu de record
i homenatge en aquests
anys de recuperació de la
memòria històrica.
Any rere any cal tenir-les
presents i han de formar
part del Memorial Balear
de la memòria històrica,
un compromís recollit a
l’Acord per a
l’estabilitat política i
el futur sostenible de les
Illes Balears que han
signat les forces
polítiques que formen el
Govern autonòmic i
l’insular.Un exemple per a
tantes dones que lluiten
cada dia per a mantenir la
seva dignitat davant
agressions de tot tipus.
Un exemple per a les dones
i els homes demòcrates que
creuen en la força de la
justícia, de la
solidaritat i de la
igualtat.
Lila Thomàs, directora
de l’Institut Balear de la
Dona