M. Goded Llopis

Memoria Civil, núm. 11, Baleares, 16  marzo 1986

Miquel Ferrà Martorell

 

Manuel Goded Llopis, un dels sis generals de la conspiració, ens presenta una trajectòria biogràfica tan moguda, inquieta i arriscada, com la que solia acompanyar a tots aquells militars d'alta graduació que s'havien endurit al Marroc, sota aquell sol africà de guerra que es perllongaria per dècades de mort i misèria. Una gran escopeta mora, una espingarda, presidia el seu despatx de Palma.

Català de naixença o ascendència fou un dels pocs militars originaris del Principat que es decidí per la sublevació militar. Però abans, el 1925, participava en el desembarc d'Alhucemas i restaba a Àfrica fins al 1927, essent aleshores coronel i formant part de la conferència de Rabat com a ajudant de Sanjurjo. Després, ja a començament de 1930 el trobam de comandant militar de Cadis, conspirant contra la dictadura de Primo de Rivera i essent un dels principals conjurats, amb Queipo de Llano. Qui el conegueren el qualifiquen com a un home ambiciós, intel·ligent i molt iracund, però bon organitzador alhora de plans i contactes de caserna per tal de dur a terme qualsevol pronunciament de caire militar. Anomenat subsecretari de guerra pel govern Berenguer, quan entrà la República ascendí, pels seu fins aleshores caràcter anti-dictatorial, a cap d'Estat Major Central, essent finalment destituit el 27 de juny del 1932 a la revista militar de l'aeròdrom de Carabanchel per una tan sobtada com insopitada manifestació de menyspreu al govern.

El general Goded a Palma, abans de partir cap a Barcelona

Aventures i desventures

El que ve després és un seguit d'aventures y desventures. La fracasada sublevació del 10 d'agost, a la que no participà en el darrer moment i la repressió contra la lluita revolucionària d'Astúries i Catalunya, a la que finalment, estant compromès, no hagué d'intervenir. El febrer del 35 ocupa un lloc en el Ministeri de la Guerra, mentre forma a la primavera següent part de la Junta de la UME, encara que en teoria no era membre d'aquesta. Progetit per Gil Robles, el ministre de Guerra, ascendeix novament, i a més d'ésser cap de la Inspecció de l'Exèrcit, ocupa els càrrecs de director general de Carrabiners, cap superior d'Aeronàutica i jutge de la Sala VI del Tribunal Suprem. Era doncs, a la vista d'aquest curriculum i com es diu vulgarment, home que sabia nedar i guardar la roba. Però la lluna gira i el mes de febrer de 1936 guanyaven las eleccions els del Front Popular. Diuen que aleshores, Goded, decepcionat, es presentà abans de l'alba del dia 17, per tal de sublevar els oficials, al madrileny Cuartel de la Montaña, sense aconseguir-ho.

Comença 1936

Però l'aventura mallorquina, amb son tràgic epílog barceloní, començà en aquell hivern del 36, quan fou enviat a Palma per a fer-se càrrec de la guarnició de l'arxipièlag, no sense abans tenir una conversa secreta amb Franco, també expedit fora de la península, destinat a les altres illes de la vora atlàntica. I des d'aquí, ja en el mes d'abril, feia plans i nusos d'aquella conspiració que seria la definitiva. Arribat l'estiu, tota la trama semblava sòlidament teixida i el 19 de juliol proclamà a les primeres hores del matí i a tot Mallorca, l'estat de guerra. Assegurada aquesta terra a favor de l'Alçament, es traslladà a Barcelona amb instruccions de Mola, per posar-se allà, al cap dels sublevats.

I quan hi plantà el peu després d'un precipitat viarge amb hidro, es trobà amb una Barcelona hostil.

La lluita així i tot, es perllongà tot el dia 19 amb gran intensitat, essent a la fi vençut els darrers rebels i caient presoner el propi Goded a mitja tarda. Fou aleshores, quan una coneguda comunista de Barcelona, Caritat Mercader, (la mare del que anys més tard assassinaria Trotski, Ramón Mercader) que amb valentia i decisió s'enfrontà al populatxo, disposta linxar enmig del carrer al general. Després fou portat a la ràdio per tal de convèncer, als darrers nuclis de resistència, d'abandonar les armes. El president Companys li pregà de fer aquesta manifestació amb l'objecte d'evitar més vessament inútil de sang.

"La suerte me ha sido adversa y he caído prisionero; si queréis evitar el derramamiento de sangre, quedáis desligados del compromiso que teníais conmigo".

Capbaix, callà de seguida mentre Companys afegia:

"Catalans! Només unes paraules perquè aquests són moments de fets i no de mots. Acabeu d'escoltar el general Goded que dirigia la insurrecció i que demana que s'eviti el vessament de sang. La rebel·lió ha estat sufocada- Cal que tots continueu a les ordres de la Generalitat i us atengueu a les seves consignes. No vull acabar sense fer un fervorós elogi de les forces que amb coratge i heroisme han lluitat per la legalitat republicana, ajudant l'autoritat civil. Visca Catalunya! Visca la República!"

Goded i Fernández Burriel en el consell de Guerra a l'interior del "Uruguay"

Poc després, a bord del vaixell "Uruguay" es celebrava un consell de guerra que jutjava Goded i Fernández Burriel. Foren condemnats a mort i el 12 d'agost, entre el murs de Montjuic, ambdós eren afusellats.