|
(San Juan de Puerto Rico 1882 - Barcelona 1936) Militar.
Ingressà a la infanteria el 1896. Estudià a l'Escola Superior de Guerra. El
1913, passà al cos d'estat major, del qual era comandant el 1920. Participà
en la guerra del Marroc, on obtengué la medalla militar (1923) i ascendí a
general (1926). Va esser general de divisió el 1927 i ocupà el càrrecs de
director general i subsecretari del ministeri de l'Exèrcit (1930) i, ja
durant la II República, de cap de l'Estar Major Central (1931-32). El febrer
de 1935, fou designat comandant militar de Balears en substitució del
general Franco. S'incorporà a aquesta comandància el març i cessà a mitjant
juny, en què fou nomenat director general d'Aeronàutica, en el Ministeri de
la Guerra, de Gil Robles. El març de 1936, s'incorporà a Palma per segona
vegada com a comandant militar de les Balears. Aquest mes, ja es preparava
l'aixecament contra la II República, del qual era un dels principals caps.
Inicialment, se n'havia de fer càrrec a València, però després se li
encomanà la direcció de l'alçament a Barcelona. A la desfilada del 14
d'abril, va donar suport a la presència del representant eclesiàstic, la
qual cosa motivà una protesta de la Diputació i una resposta seva per escrit.
A causa dels desordres que hi va haver a Palma com a conseqüència de
l'atemptat contra la
Casa del Poble (5 de
juny de 1936), va comunicar al governador civil que, si no podia garantior
l'ordre, trauria l'exèrcit al carrer. L'horabaixa del 18 de juliol, a les 7h
30m, va fer llegir a Palma el
ban on declarava l'estat de guerra i manà
ocupar els centres oficials. Després, es dedicà a controlar els pobles de
Mallorca. Aquest mateix dia, nomenà comandant militar de Balears al coronel
Aurelio Díaz de Freijoo i, a les 10h 30m,
va partir en un hidroavió cap a Barcelona per a posar-se al capdavant de la
insurrecció. L'aixecament fracassà en aquesta ciutat i fou jutjat i
afusellat el 12 d'agost del 1936. A Mallorca li foren dedicats carrers a
Palma i a diversos pobles (DJ)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 6 pàg 274
|
|
|
Manuel Goded Llopis
(1882 - 1936) |
|
(San
Juan de Puerto Rico, 1882 -
Castell de Montjuïc,
Barcelona,
1936) fou un militar espanyol.
Començà la seua carrera militar als 14 anys quan
ingressà a l'Acadèmia Militar d'Infanteria.
En 1905
arribà ser
capità de l'Estat Major. Igual que molts militars de l'època,
ascendí per mèrit de guerra gràcies a la
guerra del Marroc
(1924-1927),
en què fou ascendit a general
en 1926.
Participà en el
desembarcament d'Alhucemas i fou cap de l'Estat Major del General
José Sanjurjo.
Encara que oferí el seu suport a la presa del poder
per part del general
Primo de Rivera, posteriorment participà en intrigues envers aquest,
la qual cosa es guanyà ser jutjat per traició i passar a la reserva.
Quan arribà la
Segona República Espanyola fou tret d'aquesta situació i nomenat Cap
de l'Estat Major Central de l'Exèrcit. Participà en la Sanjurjada
del
10 d'agost de 1932, per
la qual cosa fou novament retirat de l'activitat militar per part del
govern.
En 1934
col·laborà amb
Franco en la repressió de la revolta d'Astúries,
per la qual cosa el govern del
radical-cedista,
li atorgà el càrrec de director general d'Aeronáutica i de la IIIª
Inspecció de l'exèrcit.
A principis de 1936, amb
el Front Popular al poder, tornà conspirar contra el govern, causa pel
qual motivà que fora allunyat de la capital com a comandant general de Balears.
El
19 de juliol de 1936, en produir-se la sublevació que donà
començament la
guerra civil, aprofità el seu rang militar per a rebel·lar les
places de
Mallorca i
Eivissa i deixar-la en mans dels rebels. Però volguè anar-hi més
lluny encara i, amb un
hidroavió, es presentà en
Barcelona per a tractar d'aconseguir la sublevació d'aquesta ciutat.
Després de destituir i arrestrar al general
Francisco Llano de la Encomienda, fracasà en els següents plans i
fou arrestat. Empresonat al vaixell-presó Uruguay, fou jutjat i
comdenat a mort, desp
|
|
Col·laboradors de la Viquipèdia.
Manuel Goded
Llopis [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de
consulta: 26 de desembre del 2007]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Goded_Llopis&oldid=1451598>. |
| |
Goded detenido en Barcelona, julio de 1936 (Foto
Centelles) |
|
Manuel Goded, aventura
personal
Memoria Civil, núm.
9, Baleares, 2 marzo 1986
Gabriel Cardona
El salto de Goded a Barcelona
Memoria Civil, núm.
10, Baleares, 9 marzo 1986
Miquel Durán
M. Goded Llopis
Memoria Civil, núm.
11, Baleares, 16 marzo 1986
Miquel Ferrà
Martorell
Goded, un faccioso de
verdad
Diario de Mallorca, 10 septiembre 2008
Pep Vílchez
Bando: Se declara el
Estado de Guerra en todo el Archipiélago Balear
|
| |
El general Goded abans de partir cap a
Barcelona, juliol 1936 |
|
|
“…
También fue preciso modificar a última hora la zona de actuación del
general Goded. Su actitud estuvo influida, en las semanas anteriores al
movimiento, por los roces que había tenido con las fuerzas comprometidas
de la región levantina, cuyo mando debería asumir en el instante
crítico. En general Mola le dio la consigna de atacar directamente a
Cataluña, una vez asegurada Valencia, con lo cual se mostró conforme.
Así lo manifestó a don Juan Antonio Bravo, enviado por
Mola a Palma de
Mallorca, para conocer su criterio. Pero los planes tuvieron que ser
modificados, al conocerse la oposición de la junta divisionaria de la
UME a que el levantamiento fuera dirigido en Barcelona por el general
González Carrasco. El teniente coronel
Galarza recibió la orden de
comunicar a Goded que tomara el mando de la sublevación en aquella
ciudad. El cambio produjo gran descontento, lo mismo a la junta militar
levantina que al humillado general González Carrasco, quien sólo accedió
a marchar a Valencia la víspera del movimiento, después de una difícil
entrevista con los generles Fanjul,
Saliquet y García de la Herrán,”
GIL ROBLES , José María
No fue posible la paz
|
| |
Ante un Consejo de Guerra,
los generales Fernández Burriel (de paisano) y Goded (de uniforme)
escuchan la sentencia de muerte inmediatamente ejecutada. |
|
|
fideus
