Frustrada proclamació del ban de guerra

Memoria Civil, núm. 11, Baleares, 16  marzo 1986

Andreu Murillo

A les 11 del matí del diumenge 19 de juliol, una secció d'Infanteria comandada pel tinent Manuel Llaneras Ferrer, a toc de cornetes i tambors començà de fer la proclamació del ban del general Bosch Atienza -més llarg i raonat i menys brutal que el del general Goded, proclamat a Mallorca- declarant l'estat de guerra a l'illa de Menorca. Al mateix temps, eren ocupats l'ajuntament, les fàbriques d'electricitat i de gas i les oficines de Correus i Telègrafs. A la Delegació del Govern -d'on era absent amb permís oficial, el Delegat Pere Alberto Ameller- s'hi instal·là el comandant d'Artilleria Manuel Quintero. Feta la lectura del ban al Pla de la Parròquia de Maó, un jove socialista -Miquel Coll Gornés- va cridar davant el tinent: Fuera! fuera! Viva la República!, primer fou agredit per un militar retirat i després detingut per un caporal de la Guàrdia d'Assalt, juntament amb un vianant que l'havia volgut defensar. Foren conduits al local de la Federació Obrera, prop d'allí, on eren custodiats, entre altres, els dirigents socialistes Paco Mercadal i Antoni Gomila. Poc després tots foren conduïts a la presó de Davall sa Plaça.

Edifici de la Comandància Militar de Maó

Mercadal en festes

Al poble d'es Mercadal, on hi havia destacada una companyia d'Infanteria l'alférez Eustasio Llorente del Cerro amb un escamot de soldats es plantà a la plaça, on la gent es preparava per a fer saltar el cavalls de la qualcada, segons és costum a les festes majors de Menorca, i els músics preparaven les partitures quan l'alférez va començar: En nombre del gobierno ..., Jesús Gabaldón, sergent retirat per la Llei Azaña i dirigent sindical, li va cridar: Mentira! Eso es mentira! Inmediatament la gernació tirant per terra cadires i atrils, va desaparèixer, precipitadament. L'alférez era sord i s'adreçà al sergent Antoni Torres que l'acompanyava amb la tropa i li escometé: ¿Qués pasa? - no pasa nada mi alférez- li cridà. I es va llegir el ban sense concurrència. Gabaldón, en evitació de mals majors es lliurà a la Guàrdia Civil i fou conduit pres a Maó.

El general Josep Bosch Atienza

Resistència a Alaior i descoordinació a Ciutadella

D'es Mercadal havia sortiit un altre escamot, comandat pel tinent Antonio Avilés García, per anar a fer la proclamació a Alaior, on no hi havia guarnició militar. Foren rebuts hostilment per un grup de sindicalistes qui, amb la passivitat de la tropa, van detenir el tinent i els van tancar a l'Ajuntament, que prèviament van prendre per seu i hi van constituir una comissió gestora presidida pel comunista Joan Carreras Expósito, tot i que la majoria era anarquista. També van detenir el tinent Manuel Nadal, qui estava en permís i casualment passava per la vila. Aquesta sorpresa fou la de molts oficials, que no sabien quins eren els plans del general Bosch, el qual devia suposar que les seves ordres, tot seguint l'escala jeràrquica, s'havien d'acatar, com era de reglament, des d'ell fins al darrer soldat ras. El general no ignorava les reunions de sergents i brigades, però confiava en les Ordenances segons ho demostraren els esdeveniments, i se'n degué penedir. Precisament, a Ciutadella, el capità Claudio Gil Alós i el tinent Tomás Monteagudo Sáez, oficials de la companyia de metralladores, no van fer la proclamació de l'estat de guerra. El capità feia exactament quatre dies que s'havia possessionat del comandament, els obrers li van anar a demanar armes, no les hi va negar, però a demanar una espera. Els militants de dretes, prou prepotents a Ciutadella, no van sortir al carrer. El terratinent Llorenç de Salord i Martorell, pare del diputat per les Illes Tomàs de Salord i d'Olives, acudí a Maó no fou rebut pel general Bosch, segons pretenia. A la Comandància militar foren rebutjats sistemàticament els civils, fins i tot els oficials de complement no actius en l'Exèrcit. Només Paqual Vallés, tresorer de la Unió de Dretes fou rebut per tal que lliurés una llista dels cotitzants, atesa l'insistència de Jaume Vidal Villalonga, coronel retirar, que era President de la Unió, Per això, Vallés seria perseguit per haver anat a demanar armes, la qual cosa era falsa.