Diari d'una Miliciana

Memoria Civil, núm. 21, Baleares, 25 mayo 1986

Reproduit integrament a Italia i parcialment a la revista de Falange AQUI ESTAMOS, oferim la reproducció del texte original del diari d'una miliciana desembarcada a Punta Amer el 18 d'agost, i que, com altres membres de la Creu Roja acabà afusellada a Manacor. Reproduïrem a un altre nombre la descripció de la vida a l'hospital instal·lat a l'hotel Perelló del Port de Manacor on també va estar destinada aquesta miliciana anònima.

 

Dia 21

A les cinc i mitja ens han despertat els avions feixistes que volaven damunt el campament i ens han deixat caure quasi al damunt del nostre campament quatre bombes. Jo, que anava del cos a les bardisses, hi vaig haver de quedar, perquè estava amb els pantalons avall i, per aquestes operacions, la granota és la cosa més incòmoda que hi ha. Els avions han tornat, però, a les bases sense insistir en l'acció. No hem tingut pèrdues humanes, però ha estat el moment més perillós que hem passat fins ara. Nosaltres sis amigues hem anat igualment a prendre un bany de mar. A les onze, Teresa, Daria, Mercedes, Maria Garcia, la Ghardi i jo hem estat destinades al Comitè d'Abastiments i a l'Hospital de malalts, com a ajudantes. La primera cosa que hem preparat ha estat el dinar per a vint personaes; després alguna de nosaltres ha fet una mica de neteja, mentre les altres rentaven la roba blanca, A les tres, amb uns milicians hem anat a Cala Millor, a requisar cases abandonades pels feixistes, cases que ens han fet la mateixa impressió que les de l'altre dia, totes destruïdes. Hem anat a cercar vaixella de cuina, perquè al Comitè no n'hi ha i no podem cuinar. Ho hem aprofitat per recollir també alguna cosa útil per a nosaltres. Hem visitat tots els hotels, que són molt bells i bastant ben posats. Tots peranyen al Patronat del Turisme. Aquesta és la platja més bella que hi ha en aquests indrets; darrera els hotels Eureka que, com els altres, està destruït. Hem recollit moltes coses per als infants i per a les dones que els milicians han agafat amb ells; son pobra gent que es troben a la misèria perquè han perdut llur casa per fugir dels feixistes. Hem vingut pel camí que semblàvem gitanos i llavors hem vist, a la fi, que venien els nostres avions, ha que les nostres tropes estan quasi indefenses; la nostra única defensa són els milician, perqupe sembla que aquesta gent creia que els feixistes s'haurien rendit, però no ha estat així; i nosaltres, tant els caps com els milicians, temem sempre que quan menys ens ho pensem ens donin un ensurt. Però els avions només han fet un vol sense tirar cap bomba. Per què? Es això que no aconseguim d'explicar-nos. Per què no es fa una operació en forma, en la qual intervenguin forces de mar. terra i aire, que és el que seria necessari; altrament no sé què succeirà- Hem tornat al Comitè i després de sopar hem baixat al campament general per domir, i com cada nit no teníem on fer-ho, i ens n'ehm anat un altre cop, com ahir, en l'automòbil d'Antònia, Mercedes i Daria, Teresa i jo. De les trenta milicianes que havien vingut amb nosaltres, quatre han tornat a partir, esporuguides, cap a Barcelona. Les dues de Sabadell se n'han anat al front amb llurs parelles, ja que han resultat esser un parell de desvengonyides molt grans. En aquest dia no hi ha hagut res més digne d'esser esmentat.

 

Les cinc infermeres de la Creu Roja assessinades pels feixistes

Dia 22

Hem tornat al Comitè i hem hagut de cuinar per a quaranta milicians malalts. Primer, hem anat a banyar-nos com cada dia. No estam contentes d'aquest lloc perquè no tenim els mitjans per a cuinar, no podem desenvolupar una activitat útil, i em sembla que ens n'anirem aviat d'aqui. Després d'haver cuinat hem anat a recollir ametlles, raïm i figues en quantitat. Hem fet el sopar, i encara que havíem avisat que quedaríem allà per domir, a les vuit de la nit ens hem trobat com sempre sense saber on estrendre'ns, i sense ni tan sols flassades per tapar-nos. Ens hem hagut d'ajure sobre un munt de palla i allà, tapant-nos tan bé com podíem, hem passat una nit dolentíssima, amb molta calor i una mica de por, perquè aquell dia habien arribat 2.600 milicians entre els qual hi havia alguna gent de mala vida i temíem que no es ficassin amb nosaltres. Sort que un jove ha quedat a fer-nos companyia.

Dia 23

Ens hem aixecat a les cinc i mitja en un estat lamentable, plenes de palla i de pols, i amb un humor de cent mil dimonis, veint-nos en aquell estat. Hem anat a prendre el bany, i després hem anat al campament general a protestar a Gabalda, que ens ha dit que tornàssim al Comitè, però com que no hi voliem quedar més, hi hem tornat només per cuinar i per advertir que no hi quedaríem més, perquè no teníem atuells necessaris per a menjar. Al Comitè. això no féu, naturalment, gens de gràcia. Aquest dia han dujt al Comitè tres morts, dos feixistes un dels quals, pobret, feia horror, perquè havia estat colpit per una bala dum-dum; han mort també dos milicians, però en conjunt no hi moltes baixes. A la una d'avui ha començat l'operació general i els avions i els hidros han fet un bon treball, i s'ha avançat molt i s'ha pres quasi Punt Amer. A les sis hem vingut al comapament general i ens hem instal·lat en una cabana de branques on, amb tres flassades que hem requisat a les cases, plats, vasos i cantimplores, ens hem considerat quasi felices, veint-nos amb tanta comoditat; a més, hem tingut un ranxo extraordinari: dos ous durs, carn estofada i ametlles, pa i formatge. Hem quedat fins a les nou, xerrant amb alguns companys mariners, i després en hem ajagut i hem dormit, per primera vegada, una mica cristianement, fins a les quatre de la matinada; aleshores ens ha despertat una companya que xerrava molt fort.

Reportaje. Memoria Histórica/Guerra Civil

´Tutti i rossi fucilati´