IMPROVISACIÓ DE LA BASE NAVAL DE PALMA

Memoria Civil, núm. 45, Baleares, 9 de noviembre 1986

 

El vice-almirall Moreno i el contra-almirall Bastarreche , artífex de la base naval de Palma

Quan començà la guerra, Mallorca no disposava de cap vaixell de guerra i, a la badia de Palma no hi havia defenses antiaèries ni antisubmarins. Però ben aviat s’invertiren els termes. S’hi constituí una “Jefatura Naval”, de la qual es feu càrrec el Delegat Marítim Rodríguez Acosta, qui col·laborà en la defensa de l’illa, quan el desembarcament del Port de Manacor. Un cop salvat el perill immediat, confiscà tres vapors de la Transmediterrànea (Jaume I, Mallorca i Ciutat de Palma) els quals foren transformats en creuers auxiliars a Italia.

Pescadors, patrons de cabotatge i demés gent de mar fou instruïda per a constituir la “Falange Naval” i al novembre el port de Ciutat fou declarat base naval secundària, comptant amb un centre d’intendència instal·lat a un taller de la Transmediterrànea incautat. Ja havia arribat a Mallorca “el chulo del Mediterráneo”, com es coneixia el creuer Canarias, algunes vegades conduint vaixells republicans apressats. Aquestes anades i vingudes es repetiren al llarg de 1937, encara que el Port de Palma no oferia l’abrig necessari i, de moment, era impossible improvisar-lo.

La Marina italiana

Des del començament de la guerra, Mussolini ordenà que sempre hi hagués un vaixell de guerra italià a la badia de Palma, en contacte constant amb Roma. El 30 de juliol ja arribà el Maestrale, substituït a l’agost pel Niccolo Zeno, comandat per Margottini, que ja coneixem com a representant del Duce a Mallorca. Passaren per l’illa els creuers Duca d’Aosta, Eugenio di Savoia, Aramando Díaz, el Fiume ... Els vaixells italians continuaren fondejant a la badia durant tota la guerra en major nombre que els d’altres països.

Els italians contribuïren igualment en la dotació de bateries anti-aèries i una xarxa metàl·lica antisubmarina. Així mateix, contribuïren a la instal·lació d’una base de submarins a Sóller, on passaren els C-3 i el C-5, cedits per la marina italiana l’abril de 1937.

El bloqueig del Mediterrani

Bastarreche, aviat nomenat contraalmirall, consolidà a partir de 1937 la Comandància Naval de Palma, posant en marxa tallers i mobilitzant homes per tal de formar un batalló d’Infanteria de Marina, al temps que centralitzà la informació procedent de Roma, Marsella, Algèria i els Dardanels. Al febrer de 1937, el Port de Palma ja servia de base als creuers Baleares i Almirante Cervera, que escortats pels auxiliars Jaume I i Mallorca iniciaren el bloqueig del llevant peninsular, acompanyaven combois de tropes a la península, portaven material cap a Mallorca i, fins i tot, bombardejaven les costes enemigues, incloent-hi el port de Maó (23 de maig).

Per tot això, els avions republicans que no havien tornat a Mallorca des de la retirada de Bayo , hi reprengueren la seva activitat, especialment contra el Port i els camps d’aterratge. El 27 de maig es produïren dos bombardejos que causaren disset i trenta dos ferits en la població civil, que no acudí als refugis. El dia anterior, una bomba havia mort sis oficials del mercant armat italià Barletta. Però els bombardejos no minvaren l’activitat bèl·lica del Port de Palma.

L'artesania de brodats feu virgueries en la bandera de combat regalada per la Diputació al creuer "Baleares". Mallorca esdevenia el port "nacional" més important del Mediterrani.

Increment de l’activitat

Amb la reestructuració de les forces de mar iniciada a l’octubre, acabada la lluita al Cantàbric, totes les forces es concentraren al Mediterrani, on Palma era pràcticament l’única base “nacional”. El vice-almirall Francisco Moreno fou nomenat “jefe de las Fuerzas de Tierra, Mar y Aire del Bloqueo del Mediterráneo” amb residència ha Palma. Amb ell, arribaren nombroses famílies de marins que canviaren momentàniament la fisonomia de ciutat, sobre tot els dies d’esbarjo i permís.

S’incrementà la vigilància de la costa peninsular així com els atacs als ports enemics i als vaixells que intentaven rompre el bloqueig. A més transportaren tropes i evacuaren refugiats en alguns punts. Mallorca s’havia convertir en base naval de primer ordre i en centre d’aprovisionament d’un exèrcit de cinc-cents mil homes, segons les memòries de l’almirall Cervera.

Per això prosseguiren els atacs aèris, entre els que destaca el fet per vint-i-quatre avions el 7 de desembre de 1937 i l’operació plantejada –segons fons “nacionals”- contra el port de Palma, en la qual havia de participar tot el gruix de la flota republicana (març de 1938). No es portà a terme aquest atac per un malentès entre les torpedineres soviètiques i els destructors republicans: de retop, però, enfonsaren el Baleares –sempre segons fonts “nacionals”- Nombrosos morts, ferits i supervivents foren traslladats a Ciutat. Pocs dies abans (23 de febrer) havien recorregut els carrers de Ciutat una desfilada amb 14 cadàvers del Almirante Cervera, víctimes d’un atac a la costa de València.

I una vegada produïda la ruptura de la zona republicana a Vinarós l’acció naval des de Mallorca s’incrementà encara més. Al setembre de 1938 hi hagué una nova organització de les forces marítimes i s’establí una línea aèria Bugos-Saragossa-La Sènia-Palma amb vols diaris. A Mallorca, els diversos ports veren incrementar les dotacions –sobre tot Pollença i Sóller- fins que al març de 1939 s’ordenà que els serveis de les Balears passarien a Cartagena, un cop conquerida. A Ciutat només el personal estrictament necessari per a la conservació dels edificis de la Marina. I quan es trobaren amb les instal·lacions per a submarins sense destruir a Cartagena, fou desmantellada la seva base a Sóller. Els patrullers i creuers auxiliars foren desarmats i retornaren als propietaris respectius. I la navegació de cabotatge fou normalitzada.

Moreno passà a recollir l’esquadra republicana refugiada a Bizerna a l’escapar de Cartagena a l’acabar la guerra i Mallorca es trobava a punt de millorar el seu port i amb una flota mercant incrementada per les preses fetes per l’esquadra “naciona”

De “La guerra Civil a Mallorca”. Josep Massot i Muntaner

 

ESPECIAL:

Creuer Baleares