L'equip de govern de l'Ajuntament de Palma,
amb la batlessa Aina Calvo al capdavant, seguits
dels Ramon, Grosske i companyia, tots ells
suposadament progressistes, han pres la decisió de
no esbucar el monòlit de la Feixina, aixecat en
memòria de "los héroes del Crucero Baleares". Ho han
decidit, segons sembla, emparant-se en la Llei que
diuen "de la memòria històrica" (aprovada pels seus
propis partits a les darreries de 2007) i també en
un informe fet a mida dels seus propòsits. Amb això,
aquests polítics "de centreesquerra", qui ho havia
de dir, garanteixen el futur del monument feixista,
complint el testament polític del dictador Franco:
allò de "todo atado y bien atado".
Les reaccions davant aquesta
decisió municipal no deixen el menor dubte en aquest
sentit: mentre la dreta i la ultradreta es freguen
les mans de gust (cal veure, per exemple, els
comentaris de l'edició digital del diari El Mundo),
la indignació és la nota dominant entre els sectors
d'esquerra i reivindicatius de la memòria històrica,
com ara l'AMHM. Entre i entre, l'esperada "comprensió"
del sector clientelar. D'altra banda, no crec que la
decisió municipal hagi suposat una gran sorpresa per
a ningú. Qui més qui manco la podíem esperar. La "capacitat"
política dels nostres governants ha quedat
suficientment demostrada en casos anteriors, com ara
el de Son Espases, la política hotelera, els drets
laborals a IB3 i el Pla de carreteres de Mallorca.
Un servidor, almanco, així ho
esperava. Ja en el meu article Matar la Memòria (publicat,
entre altres, pel diari Ultima Hora el 21 de
desembre de 2007), en el qual feia una anàlisi
crítica de l'aleshores tot just aprovada Llei de la
memòria històrica", deia: "Quan, per exemple i sense
anar més enfora, es dubta d'eliminar, en aplicació
d'aquesta llei, el monument feixista de la Feixina,
a Palma, ‘per la seva certa qualitat artística o
monumental', i fins i tot quan l'equip de govern
municipal, de suposat ‘centreesquerra', es troba a
una passa de donar el títol de fill il·lustre de
Ciutat al promotor del referit monument (que, per
cert, ja té un carrer a Palma), ens podem fer una
idea d'en què quedarà tot això. Per una patètica
manca de coratge polític, aquesta llei ni tan sols
serà efectiva per eliminar els vestigis formals del
passat tenebrós de la dictadura. És a dir, no
servirà ni com una rentada de cara".
Com en altres ocasions, m'hauria
estimat més estar equivocat. Però d'una llei que
guarda una còmplice equidistància entre víctimes i
botxins, que no anul·la les sentències de la
dictadura, en processos ignominiosos, contra els
defensors de les llibertats democràtiques (molts
d'ells assassinats pel règim franquista), que no
defineix com a responsabilitat de les
administracions públiques la localització,
identificació i rehabilitació de les víctimes
innocents de la repressió, els cossos de les quals
encara romanen en fosses comunes, o anònimes a les
voreres de les carreteres..., d'aquesta llei no
podem esperar sinó que serveixi de coartada a la
covardia política dels qui ens governen.
I parl de covardia perquè no puc
creure que siguin uns ignorants. Perquè supós que
saben que les "heroïcitats" del Baleares, enfonsat
en una acció de guerra per part de l'Armada
republicana el 6 de març de 1938, van consistir
fonamentalment en bombardejos assassins sobre
poblacions de ciutats mediterrànies, com ara la
massacre dels milers de víctimes civils, dones,
infants i gent gran que fugien en massa, preses del
pànic, els dies 7 i 8 de febrer de 1937, de la
Màlaga assetjada per l'exèrcit (nodrit en la major
part per "regulars" africans i tropes italianes) del
sanguinari Queipo de Llano. Una gran quantitat de
persones indefenses, que van quedar atrapades a la
carretera costanera de 200 quilòmetres cap a Almeria,
"la carretera de la mort", un parany mortal en un
immens mur enfront de la mar, varen ser objectiu
fàcil per als "herois" del Baleares i del Canarias,
amb peces d'artilleria de 203 i 120 mm, així com per
als avions italians i alemanys, que també
participaren en la matança.
Estic segur que també saben que, fins i tot advocant
a la indigna Llei de la memòria històrica, era
igualment legal esbucar el monument de la Plaça de
la Feixina. Però els ha mancat valentia per fer-ho.
Per això, encara que canviïn les lletres de
l'enunciat, aquest monòlit es perpetuarà dedicat a
la memòria del Baleares, un vaixell feixista
responsable de crims de guerra. I a partir d'ara
també serà, per als nostres governants, un monument
representatiu i commemoratiu de la seva covardia.
Pep Juárez. PALMA.
Cartes dels lectors
Diari de Balears
08/02/2010