La configuració de ciutat i de país que tenim
en el nostre imaginari és, sobre tot, conservacionista: a partir
dels records propis, de les informacions rebudes o dels estudis
realitzats tenim una idea concreta de la nostra ciutat que ni
tan sols té que veure amb la ciutat perfecta o ideal. La nostra
ciutat –i el mateix s´ha de dir del territori on l´èsser humà hi
ha intervingut– arrela en el passat i l´adjectiu "nostra" ("nostra
ciutat", "nostra terra") inclou un bagatge, a vegades meravellós,
moltes mediocre i altres, inclús, poc mirador.
La ciutat és el llibre obert que explica la
història dels grans esdeveniments i la intrahistòria dels
milions de fets menors que han teixit les vides i destil·lat les
llàgrimes de les persones que hi han viscut. Per això es defensa
amb igual entusiasme el que és gros i el que és petit
estèticament i històricament. "Allò" –va passar, ens agradi o
no– i de tot s´ha d´aprendre! El patrimoni de la ciutat no té
ideologia. En va tenir quan es feia cada monument però la va
perdent amb el temps. Ara ja és una fita, un testimoni silent
d´uns fets, d´unes persones que ara –muts– contemplen el pas
dels anys i –¡aquí ve el més important!– el judici de la
història. Conservam records de Carles V i de Felip II que no ens
permetran oblidar què és el centralisme absolutista. Fins i tot
lamentem la pèrdua del claustre gòtic de sant Domingo per molt
que tengués relació amb la Inquisió: el desfogament dels qui el
destruïren no alleugerà ni un minut el turment dels pobres
perseguits. (¿Imaginau que seria París sense les "N"
omnipresents de Napoleó, reconegut tirà?).
L´esperit de la Llei de Memòria Històrica no
s´encamina a esborrar les emprentes d´una època i d´uns fets
il·lícits, sino a restituir la dignitat i la veritat sobre
persones represaliades, oblidades, i sobre certs fets. Més de 40
anys d´història han deixat elements físics en el nostre paisatge
urbà que un "savi sext sentit de quotidianitat" s´ha encarregat
de desactivar. L´obelisc de la Porta sta. Catalina sempre havia
estat per tothom "sa font de sa plaça"…
Com recorda l´historiador Antoni Tugores (membre
de Memòria Històrica), és escandalós que no s´hagi fet pedagogia
als que no visqueren la guerra: és imprescindible, com s´ha fet
a Alemanya i a França, saber perquè varen passar determinades
coses i, sobre tot, treure conclusions per millorar el grau de
civilitat i el nivell de convivència. No hauria d´esser
necessari afegir que la Ciutat, tot i la seva càrrega històrica
i fàctica, no és un museu: està feta per als homes i dones que
l´habiten.
Per tots nosaltres, la lliçó que aporten els fets i "el seny"
del que tant se´n parla i que tan poc es practica és que han
d´esser elements a tenir molt en compte abans d´intervenir en el
paisatge urbà i, especialment quan, amb el pas del temps han
perdut crispació política i, sense trencadures, es va
incorporant lentament a la memòria colectiva.
(*) Entitats que signen aquest Manifest: Amics del Museu de
Mallorca, Amics del Museu Marítim, Amics dels Molins, Amics de
S´Arxiduc, Amigos de los Castillos, Arxiu Fotogràfic Andreu
Muntaner, Arca, Arqueològica Lul·liana, Soc.; Arca, Llegat Jueu;
Domus Templi, Fundació Amics del Patrimoni, Grup d´estudi de les
fortaleses de Balears, Club Rotary Ramón Llull, de Palma, Portal
Forà
i Assoc. de Veïnats de Sant Jaume
Diario de Mallorca
27/09/2009
ESPECIAL:
Creuer Baleares