L’article: 

“Monumento sin historia”

Mercè Truyols (Última Hora, 25 d’octubre 2009)

En la recuperación de la memoria histórica deberíamos aprender de los judíos europeos, españoles, polacos, homosexuales, gitanos etc. Que, habiéndose sacrificado millones de vidas, simplemente por no ser del agrado del régimen fascista que inició la II Guerra Mundial; acuden hoy a visitar aquellos siniestros campos de exterminio donde permanecieron o perecieron familiares, amigos: hombres, mujeres y niños. Nunca han querido las víctimas que desapareciera el menor vestigio de los asesinos ni de los asesinados. Sin odio, ni rencor alguno. Yace en estas derruidas construcciones la prueba de la existencia del horror y muerte a la que fueron sometidos los perdedores del siglo XX. Ejemplo a nunca más repetir.

Otro modo opuesto de ver las cosas tienen nuestros conciudadanos la Recuperación de la Memoria Histórica de Balears. Esta asociación aboga por hacer desaparecer la más mínima prueba de existencia del régimen Franquista, al cual ellos denominan: fascista. No vamos a entrar en polémicas por ello, pero fascistas sólo fueron los falangistas. El resto eran monárquicos, liberales y conservadores o analfabetos, y que éstos no fueron franquistas bástenos con repasar la lista de Gobernadores civiles y altos cargos. Me da vergüenza tener que hurgar una y otra vez la historia de la Guerra Civil, como si no existieran miles de documentos y libros en archivos y bibliotecas.

La asociación antes mencionada insiste en llamar Monumento fascista al situado en la Plaça de Sa Feixina. Dicen que la tripulación del Crucero Baleares estaba compuesta por fascistas; dicen que el monolito se levantó en homenaje a los caídos fascistas; dicen que lo financiaron familias fascistas; dicen, por último, que se les revuelve el estómago cuando ven el monolito y recuerdan que el Crucero bombardeó y persiguió a civiles huyendo por las carretereas de Levante. Y pregunto, ¿pueden Uds. probar que los asesinos fueron los mismos marines que un año después morían en el navío, torpedeado por los republicanos, motivo del monolito? Quizá no fueran los mismos, pero, en cualquier caso, reposan en el fondo del mar. Todos tenemos derecho a una sepultura digna, con lápida incluida, tanto los santos como los malvados. Justo resulta, pues, exhumar a los desaparecidos para su posterior enterramiento familiar para que descansen en paz, unos como otros y todos nosotros. Qué también ellos tengan monumento en Manacor, en Porreres y donde surjan, para eso estamos. Quítense todos los signos y símbolos molestos y déjennos contemplar la piedra limpia de esta magnífica torre, construida en el esplendor del racionalismo, ubicada en Sa Feixina. Pedimos el monumento, no el significado. Dejemos ya de destruir y respetemos lo que nos queda. ¿No les parece?

 

1947: El general Franco inagura el monument dedicat al creuer "Baleares"

 

La resposta:

Associació Memòria de Mallorca (Última Hora, 29 d’octubre 2009)

Sra Truyols, des de l’Associació Memòria de Mallorca entenem que justificar un monument d’exaltació totalitària en aquestes alçades de la Història té una dificil argumentació. Encara així, no podem acceptar que calgui manipular les nostres declaracions o inventar-les directament per intentar aconseguir-ho.

Al seu article, titulat “Monumento sin Historia”, publicat en aquest diari el passat diumenge 25 d’octubre vostè diu de nosaltres: “Dicen que la tripulación del Crucero “Baleares” estaba compuesta por fascistas”. No, senyora, mai hem dit tal cosa. Sempre hem tingut molt clar que no tota la tripulació del Baleares era feixista. Una altra cosa eren els seus oficials i comanaments, tots ells colpistes; tots ells responsables de donar les ordres als mariners de disparar contra població civil indefensa. Continuem amb les seves imprecisions: “Dicen que lo sufragaron familias fascistas”. No, Sra. Truyols, una altra vegada s’equivoca. El monòlit de Sa Feixina va ser sufragat per tota la ciutadania, independentent de la seva adscripció política. Primer per subscripció popular i després (quan no es va poder cubrir tot el cost) per mitjà de les arques públiques. De fet, presoners republicans de la tristement famosa presó de Ca’n Mir es van veure obligats a posar doblers de les seves butxaques. Difícilment, llavors, gosariem fer una afirmació tan poc rigurosa i tan injusta com la que vostè ens atribueix alegrement. A Memòria de Mallorca sempre hem procurat documentar-nos detalladament abans d’emetre una opinió històrica. Podem comprovar que vostè no fa el mateix.

Escriu vostè també al seu article: “No vamos a entrar en polémicas por ello, pero fascistas sólo fueron los falangistas”. Doncs sí que entrarem en polèmica, Sra. Truyols, perquè el vell i revisionista debat de si el franquisme era o no era feixista és un altre dels pilars dels defensors del l’antic règim que encara perdura. I són tan grans i nombroses les evidències de que l’Alemània nazi i la Itàlia feixista eren els aliats “naturals” de Franco que no hi ha lloc per el dubte. Era el règim al complet el que rebia suport de Hitler (i no només els falangistes) i va ser el govern franquista (i no només els falangistes) el que va organitzar i enviar tropes espanyoles a combatre al costat de les SS i les tropes nazis a Rússia. A tots els Ajuntaments d’Espanya, el de Palma inclòs, es penjaren banderes nacis amb creus gemades i retrats d’Adolf Hitler i Mussolini. Les notícies publicades als diaris de l’època són, Sra. Truyols, d’una claredat incontestable. Espanya era germanòfila i pronazi durant la Segona Guerra Mundial, com ja ho va ser l’il·legítim govern franquista de Burgos durant la nostra guerra. I podríem parlar, si tinguéssim més espai, dels espanyols republicans que acabaren a Mauthausen i altres camps nazis gràcies als tèrbols acords entre Franco i Hitler, i continuaríem “hurgando” en la història trobant milers d’exemples de les boníssimes relacions entre el franquisme i els règims feixistes europeus del moment. Eren allò que es diu ungla i carn.

Les connotacions feixistes del monument de Sa Feixina són també indiscutibles. Un claríssim exemple de l’arquitectura feixista de l’època, amb estàtua d’un mariner en primer terme (afortunadament desapareguda) aixecant el braç, fent la tradicional salutació feixista. Encara avui, l’àguila franquista i tota la inscripció son proves inequívoques sobre les quals sembla ridícul haver de discutir-ne els innegables orígens i significació. Parlen per ells mateixos. El fet que fos el dictador en persona el que es desplacés a la nostra illa per inaugurar-lo demostra la utilització que el règim va fer del fet luctuós del seu enfonsament. El creuer Baleares i les seves víctimes van ser objecte d’una enorme campanya dissenyada per a reforçar el govern franquista en uns moments que patia l’aïllament internacional. Fets històrics plenament comprovats pels historiadors que han investigat aquest període.

Tot és questió de gustos i la naturalessa humana és complexa, Sra. Truyols. Això que vostè qualifica de “magnífica torre” per a d’altres no és més que una mola molt poc atractiva, una baluerna (”o mamotreto”) propi de la sòbria i quarterària concepció de l’art i de la vida que va caracteritzar els règims totalitaris (tant els feixistes com els comunistes).

Certament, Sra Truyols, hauríem d’aprendre dels jueus europeus. A cap país on els alemanys van actuar en contra seva resta un vestigi d’exaltació nacionalsocialista. Una altra cosa són els centres dels horrors que han estat conservats molt encertadament com a prova de la brutalitat nazi. A Mallorca, altrament, els llocs de la repressió (com el Fortí d’Illetes o les diverses fosses comunes que esquitxen la nostra geografia) no han rebut mai l’interès que està rebent el monument franquista de Sa Feixina i pateixen l’abandonament i la degradació. Ja ho veu, sra Truyols que no advoquem com vostè afirma “por hacer desaparecer la más mínima prueba del régimen Franquista”, ans al contrari, demanem la rehabilitació del Fortí d’Illetes i l’obertura de foses i la col.locació de plaques recordatòries allà on el règim feixista va efectuar les seves sanguinàries accions repressives. Els jueus europeus, al contrari que molts ciutadans palmesans, no es veuen obligats a passar cada dia al costat de monuments d’exaltació feixista. Ells saben que la seva història ha estat reconeguda, les seves víctimes honrades i que si un periodista o articulista gosa qüestionar l’Holocaust, justificar-lo o defensar-ne la simbologia caurà sobre ell el pes de la llei. Malauradament aquí no podem dir el mateix. És la gran diferència de viure en un país que se sent democràtic i un altre que encara pateix la por i els complexos heretats d’una llarga dictadura.

Sra. Truyols, deixem doncs ja de defensar l’indefensable i respectem els sentiments de les víctimes i familiars dels terribles bombardejos d’aquest vaixell que encara queden. No li sembla?

 

Associació Memòria de Mallorca