Jaume Aiguader (o Aguadé) i Miró fou un metge i polític català nascut a Reus el 1882, germà d'Artemi Aiguader i Miró. Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català. Durant la dictadura fou empresonat i el 1930 participa en el Pacte de Sant Sebastià. El 1931 va fundar amb altres l'Esquerra Republicana de Catalunya i al abril fou elegit regidor per Barcelona i seguidament designat alcalde de la ciutat fins el 1933. Reelegit regidor en les eleccions del 1933, empresonat el 1934 i reelegit altre cop el 1936. Durant la guerra fou ministre sense cartera del segon govern de Largo Caballero (1936), i ministre de Treball i Assistència Social al govern de Juan Negrín López (1937), càrrec que va mantenir a la reorganització del govern de 1938 però va dimitir l'agost d'aquell any. El 1939 va marxar a l'exili a França, i el 1941 a Mèxic, col·laborant en diverses revistes. Entre les seves obres algunes de caràcter mèdic (Aspecte social de les infeccions sexuals en el matrimoni, 1912); entre les politiques Amb Catalunya i per Catalunya 1930; i Catalunya i la revolució, 1931; va escriure també una biografia de Miguel Servet publicada pòstumament el 1945. Va morir a Mèxic el 1943.

Memòria esquerra.cat