Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923). Arquitecte, historiador, humanista i polític, disenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Fou un dels principals protagonistes del Modernisme català. Com a arquitecte, es va avançar a les propostes arquitectòniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador de totes les arts [1]. Algunes de les seves obres són Patrimoni de la Humanitat.
Des de la docència, va formar a deixebles com Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol. Compromès políticament amb el catalanisme va ser impulsor de la Lliga Regionalista i arribà a diputat a Madrid en uns moments molt complexos. Va combinar la seva professió amb els estudis d'heràldica i art romànic.
Estudis i docència
Nascut a Barcelona, era fill de Pere Domènech i Saló, un editor i enquadernador de prestigi i de Maria Montaner i Vila qui pertanyia a una família acomodada de Canet de Mar, població on va residir freqüentment. Va estudiar la carrera d'arquitectura a Barcelona i a l'escola d'arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873.
Quan va acabar els estudis, viatjà per França, Suïssa, Itàlia, Alemanya i Àustria, per a conèixer les tendències arquitectòniques.
El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l'escola d'arquitectura de Barcelona, de la qual fou director (1901-1920). La seva tasca docent va durar 45 anys, des d'on va exercir una influència considerable sobre com havia de ser el modernisme a Catalunya. Amb el seu company Antoni Maria Gallissà hi instal·là després un taller de perfeccionament de les arts decoratives aplicades a l'arquitectura [2].
Col·laboracions literàries
Domènech va col·laborar amb les principals publicacions catalans: La Renaixença, Lo Catalanista, Revista de Catalunya, El Diluvio i La Veu de Catalunya de la qual es va separar el 1904, arran d'un desacord amb Cambó per passar a fundar el setmanari El Poble Català. També va publicar nombrosos llibres entre tècnics (Historia general del arte: arquitectura, 1886; Iluminación solar de los edificios, 1877) i assaigs ("La política tradicional d'Espanya", 1898; "Estudis polítics", 1905, "Conservació de la personalitat de Catalunya", 1912, "La Política tradicional d'Espanya : com pot salvarsen Catalunya", 1919).
Va escriure un article titulat «En busca d'una arquitectura nacional», publicat el 1878 a la revista La Renaixença, que marca el camí per a una arquitectura moderna i nacional catalana.
També destaquen les seves col·laboracions editorials. Fou director de la Biblioteca Artes y Letras, que publicava l’Editorial Domènech, la empresa familiar per a la que dissenyà moltes cobertes de llibres, i que incloïa als millors escriptors del país i traduccions de les obres més importants de la cultura europea del moment. Entre 1886 i 1897, l'Editorial Montaner i Simón va publicar sota la direcció de Domènech, la monumental Historia General del Arte amb una primera part escrita i il·lustrada per Domènech i continuada per Josep Puig i Cadafalch[1].
Entre 1904 i 1906 va realitzar un seguit d'excursions monogràfiques sobre arquitectura romànica de les quals es conserven les seves notes i les seves fotografies.
Polític
S'inicià políticament molt jove i participà a la fundació de la Jove Catalunya el 1870 i del Centre Català del que es separà el 1887. Ingressà a la Lliga de Catalunya, de la que fou president el 1888, i el 1891 fundà la Unió Catalanista partit del que fou el seu primer president amb Enric Prat de la Riba com a secretari l'any 1892. Aquell mateix any presidí l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que posava les bases per a la devolució de les Constitucions catalanes. Va seguir una política de col·laboració amb Polavieja qui defensava les reivindicacions regionalistes. També fou un dels signants del “Manifest a la reina regent” el 1898. L’any següent, s’incorporà al Centre Nacional Català que, al fusionar-se amb la Unió Regionalista, el 25 d’abril de 1901 es constituí la Lliga Regionalista. La Lliga estava constituïda per sectors de la burgesia i per les classes mitjanes decebudes del polaviejisme i mobilitzades pel Tancament de Caixes, defensava una Catalunya lliure, forta i autònoma[3].
El compromís de Domènech amb la defensa de la identitat del país el decidí a presentar-se a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 amb la peculiar candidatura dels «quatre presidents»[4]. Va ser reelegit el 1903, però es mostrà disconforme amb l'actuació de Cambó durant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona (1904). Hom pensa que ell va ser l'autor de l'article anònim titulat “Fivallers de guardarropia” aparegut el 14 d'abril de 1904 a la revista "Joventut"[5]; se separà de la Lliga Regionalista i fundà el setmanari "El Poble Català" a l'entorn del qual s'organitzà Esquerra Catalana. Socialment conservador, però, se n'anà distanciant i acabà dedicant-se a la investigació arqueològica i a la història, fruit de la qual foren les obres "Centcelles : baptisteri i celle[r] : memòria de la primitiva església metropolitana de Tarragona" (1921), "Història i arquitectura del monestir de Poblet" (1925), "La iniquitat de Casp i la fi del Comtat d'Urgell" (1930) i "Ensenyes nacionals de Catalunya" (1936), les tres darreres publicades pòstumament, amb la col·laboració del seu fill Fèlix Domènech i Roura.
La seva actuació política i la tasca d'investigador el portaren tres vegades a la presidència de l'Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913). Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1881, i en fou president el 1895. Fou membre de l'ara denominada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1901). Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres (1921) [2].
Arquitecte
Com a arquitecte, Domènech i Montaner va realitzar edificis en els quals es combina una racionalitat estructural amb elements ornamentals extraordinaris, inspirats en els corrents arquitectònics hispanoàrabs i en les línies corbes pròpies del modernisme. Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 rep dos encàrrecs, el desaparegut Gran Hotel Internacional construït en un temps rècord de 53 dies i l'actual Museu de Zoologia de Barcelona, construït originalment com a restaurant (Castell dels Tres Dragons), on Domènech utilitza estructura de ferro vista i ceràmica, tècnica que més tard, el 1908, perfeccionaria en el Palau de la Música Catalana. Aquest edifici, i els que va projectar posteriorment, incorporen una profusió de mosaics, ceràmiques i vidres policromats, disposats amb exquisida harmonia, que els confereixen un aspecte grandiós.
Amb tot, la seva primera obra va ser l'edifici de l'Editorial Montaner i Simón (1879-1885). Fou un encàrrec del seu cosí Ramon Montaner qui també li encarregà la seva vivenda, el Palau Ramon Montaner.
Contràriament a altres arquitectes del modernisme, Domènech i Montaner va tendir amb el pas del temps a realitzar edificis més lleugers, eliminant material en les estructures però mantenint l'ornamentació com a element de primer ordre.
Va estar casat i va tenir vuit fills amb Maria Roura, filla de Canet de Mar. Domènech i Montaner va morir a Barcelona l'any 1923 als 73 anys d'edat.
 Antiga Editorial Montaner i Simón, avui Fundació Antoni Tàpies |
 Casa Fuster
|
 Palau de la Música Catalana . |
 Hospital de San Pau |
Notes i referències
-
↑ X Congrés d’Història de Barcelona – Dilemes de la fi de segle, 1874-1901
-
↑ Domènech i Montaner hi figurava com a ex-president de l’Ateneu Barcelonès
-
↑ L'autor de l'artícle acusa als regidors de Barcelona de feblesa en les seves reivindicacions catalanistes davant del rei, ironitzant amb el comportament que va tenir el conseller Fiveller a l'enfrontament del vectigal. Artícle original (pag.1) Artícle original (pag.2)
Obres destacades
-
Hospital de Sant Pau 1902-1930. No ho va veure acabat.
-
Palau de la Música Catalana. 1905-1908
-
Aquestes dues obres barcelonines, considerades les més importants de l'autor, el 1997 foren catalogades per la UNESCO dins el Patrimoni de la Humanitat.
Altres obres importants
-
A Barcelona:
-
A Badalona (Barcelonès):
-
A Canet de Mar (Maresme):
-
Reforma Teatro Principal (1883)
-
Ateneu Canetenc (1884-1885)
-
Casa Roura /Ca la Bianga (1889-1892)
-
Nau industrial Jover, Serra i Cia (1899-1900) desapareguda
-
Reforma Castell de Santa Florentina (1896-1909)
-
Reforma Masia Rocosa (1905-1908)
-
Panteó inacabat de la família Montaner-Malattó (1899)
-
Creu de Pedracastell (1902) desapareguda
-
Cripta de Santa Florentina (1905-1910)
-
Creu de Terme de l'Aubó (1908) parcialment desapareguda
-
Panteó de la família Font Montaner (1912)
-
Panteó de la família Capmany-Montaner (1910) avui de Domènech i Montaner
-
Casa Domènech (1918-1920)
-
-
-
Casa Solà Morales
-
-
-
Casa Gasull
-
Casa Rull
-
-
A l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà):
-
-
Grand Hotel
-
-
-
Cementiri
-
Fuente de los Tres Caños
-
Universitat Pontifícia
-
-
A Santander:
-
Panteó del Marquès de Satrústegui
-
|
Gran Hotel, Palma 1903 |
|
