Modernisme català

El modernisme català és un estil arquitectònic que es desenvolupa a Catalunya, i principalment a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre 1885 i 1920. Aquest moviment sorgeix del cansament de l'estètica neogòtica, neoromànica i neoclàssica de meitat del segle XIX i precedirà el racionalisme arquitectònic dels anys 20 i 30 del segle XX. Encara que és part d'un corrent general que sorgeix a tota Europa (vegeu modernisme), a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat.

A la fi del segle XIX sorgeixen a Europa tendències arquitectòniques que trenquen amb els criteris tradicionals i busquen noves formes d'edificar amb la intenció del segle XX, que donen gran rellevància a l'estètica. Aquest moviment és conseqüència de la Revolució Industrial, que ha anat arrelant en els diversos països, i dels avanços derivats d'ella, com l'electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que han canviat completament la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, en les quals s'han anat establint indústries que regenten un nombre creixent de burgesos. El modernisme és, doncs, un estil urbà i burgès.

El modernisme rebutja l'estil poc atractiu de l'arquitectura industrial de la primera meitat de el segle XIX, i desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la naturalesa i el moviment, que s'instrumentalitzarà amb els materials de construcció i les tècniques tradicionals pròpies catalanes (sobretot la volta catalana), en les formes dels edificis i en les figures de les seves façanes. Els arquitectes i els seus escultors col·loquen en l'exterior dels edificis ocells, papallones, fulles i flors a manera d'elements decoratius, ja sigui com figures adossades o a com ornament de la pedra o ceràmica. També es col·loquen figures de grandària major, animals fabulosos o persones, i en les cornises elements de ceràmica de color. Les finestres i les balconades disposen de reixes de ferro forjat, que són llaurades artísticament i contenen motius inspirats en la naturalesa.

El desenvolupament del modernisme és fomentat a Catalunya per la burgesia, que se sent catalana i és culta i sensible a l'art, és per això que sorgeixen casos de mecenatge per part de l'alta burgesia catalana (com és el cas del comte Güell amb Antoni Gaudí). Aquesta burgesia veu en aquesta nova arquitectura la manera de satisfer les seves ànsies de modernització, d'expressar la seva identitat catalana, i de posar de manifest de manera discreta la seva riquesa i la seva distinció. A més a més es dóna la circumstància que en ser enderrocades les muralles de Barcelona (que transcorrien pel que desprès seran les rondes de la ciutat) i fer-se efectiva la construcció de l'eixample barceloní fins a unir els diferents municipis de la plana, es posa definitivament en marxa el creixement de la ciutat prenent la dimensió a partir d'aleshores de gran ciutat, i restant-ne com a conseqüència d'això un gran nombre de testimonis d'aquella febre urbanitzadora i constructora.

Col·laboradors de la Viquipèdia. Modernisme català [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2008 [data de consulta: 18 de juliol del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&oldid=2296596>.