Laureà Figuerola i Ballester    |    BIOGRAFIES  | TEMA             |
 

Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 1816 - Madrid, 1903) fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret.

 

Deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter, el 1846 fou nomenat catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, que abandonà el 1853 per la de la Universitat de Madrid. El mateix any fundà l'Escola Normal de Mestres de Barcelona. Alhora, fou fundador de la Sociedad Libre de Economía Política amb Pastor, Rodríguez Colmeiro, Echegaray, Moret i altres.

Després de la revolució de 1868, Joan Prim i Prats el va nomenar Ministre d'Hisenda del govern de Serrano. Fou un dels introductors de la pesseta com a nova moneda espanyola, que va enginyar com a integrada en la Unió Monetària Llatina, creada el 1865 a París, i formada per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. El 1869 també va iniciar una política aranzelària moderadament lliurecanvista, influïda per la que havia dut a terme la Gran Bretanya. El 1870 Amadeu I de Savoia el va substituir per Segismundo Moret y Prendergast.

El 1872 fou nomenat President del Senat d'Espanya, des d'on es va oposar a la restauració borbònica d'Alfons XII i s'adherí al Partit Republicà.

 

El 1876 fou separat de la càtedra de la Universitat i nomenat primer director de la Institución Libre de Enseñanza, de caire laic i privat. El 1885 fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i el 1898 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir a Madrid, però per voluntat seva i de la seva esposa fou enterrat a Girona.

 

Obres

 

  • Causas que contribuyeron a dar a Roma el dominio del mundo antiguo (1852)

  • Guía legislativa e inspectiva de instrucción primaria (1844)

  • Estadística de Barcelona en 1849 (1849)

  • Organización política de los Estados (1854)

  • La reforma arancelaria de 1869 (1879)

  • La ciencia del Derecho en las formas sucesivas de su desenvolvimiento y su estudio en las Universidades (1865)

  • Filosofía del trabajo (1861)

  • Cuestiones que entraña el problema social (1878)

  • Conveniencia e inconveniencia de la libertad de comercio, atendidas las actuales condiciones de España (1884)

  • El crédito agrícola (1887)

  • Valor económico de España (1894)

  • El socialismo en Suiza y Francia (1894)

Referències

 

  • Laurea Figuerola i la peseta Societat Catalana d'Economia, 2003

  • Alberto Rull Sabater Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s.XIX-XX) Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1991

  • Miguel Martorell Linares y Francisco Comín Laureano Figuerola: el ministro de Hacienda de la Revolución Gloriosa, article a l'obra de Francisco Comín, Pablo Martín Aceña y Rafael Vallejo (eds.) La Hacienda por sus ministros. La etapa liberal de 1845 a 1899 Zaragoza: PUZ, 2006. Pàg. 299-339. ISBN 84-7733-779-9

  • Manuel J. Peláez Albendea, editor Diccionario crítico de Juristas españoles, portugueses y latinoamericanos [de L. A. Séneca a 2005]

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. Laureà Figuerola i Ballester [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2008 [data de consulta: 6 de març del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laure%C3%A0_Figuerola_i_Ballester&oldid=1775486>.

 

fideus