Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1874- Saint Rafael, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un polític català, i President de la Generalitat de Catalunya en l'exili.
Nascut en una família d'hostalers, el més gran de tres germans, creà una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, fou alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República s'incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui fou diputat al Congrés espanyol.
Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la guerra civil. Al gener de 1939 s'exilià a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) assumí la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 1958 a França.
El 1981 les seves despulles foren traslladades i inhumades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials.
Avui dia, la Fundació Josep Irla ha assumit la tasca de retre honor al president i de conservar-ne el llegat ideològic
Col·laboradors de la Viquipèdia. Josep Irla i Bosch [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2008 [data de consulta: 6 de febrer del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Irla_i_Bosch&oldid=1858819>.