Pierre Laval (Châteldon,
Puèi Domat, 1883 - Fresnes, 1945) fou un polític francès d'origen occità.
Durant la
Primera Guerra Mundial fou diputat pel
Partit socialista (1914-19), operò en acabar la guerra abandonà el partit
i tornà a l'Assemblea Nacional com a independent (1923-44), tot i que
simpatitzà amb Charles Maurras i l'Action
Française.
Ocupà diverses carteres
ministerials fins el 1931, quan li encarregaren formar govern. La seva
política pacifista el portà a multiplicar les concessions als estats
totalitaris, i llur connivència amb
Benito Mussolini provocà la seva caiguda
després de la victòria del Front Popular.
Després de la capitulació de
França el 1940 davant les forces del III Reich, fou nomenat viceprimer
ministre pel mariscal
Henri Philippe Pétain, i seria una de les
personalitats més destacades de la França de Vichy.
Accentuà la seva política col·laboracionista i d'adhesió incondicional al
règim nazi, gràcies a la qual fou president del govern (1942-44). Quan els
aliats envaïren França, va fugir a Belfort i d'ací a Sigmaringen. El 1945
intentà de cercar refugi a Barcelona, però el govern espanyol l'obligà a
tornar a Àustria, d'on procedia. Lliurat pels nord-americans a les
autoritats franceses, fou condemnat a mort per alta traïció i afusellat a
Fresnes.
fideus