els
fideus
republicans
La libertad no hace felices a los hombres; los hace sencillamente hombres
|
|
La libertad no hace felices a los hombres; los hace sencillamente hombres
|
|
|
|
|
Barcelona, setembre de 1937
A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja dificil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que en resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes en cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre
Toda la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca
