Bartomeu Sans Pons    |    BINISSALEM   |

Vint-i-tres anys. No se li coneixia afiliaciˇ polÝtica. Era fadrÝ i treballava amb la brigada del tren de Binissalem. El desset d'agost del trenta-sis, a la una del migdia, es presentaren a ca seva un parell de falangistes. Volien detenir-lo, per˛ no hi era. La seva germana jurÓ i perjurÓ que ignorava el seu parador, tot i que sabia que era a treballar amb la brigada prop d'Es Cocˇ, entre Binissalem i Lloseta. Un cosÝ seu, ciutadÓ, que s'havia refugiat a ca seva per defugir el perill dels bombardeigs, es traslladÓ allÝ, totd'una que hagueren fuit. Era l'hora de la migdiada i, Bartomeu, dormia sota un garrover. Quan s'assabentÓ de la nova, no creia que li volguessin malbÚ. DecidÝ presentar-se voluntÓriament. Podria ser -pensava- que m'haguÚs passat el termini de presentar-me a files. AgafÓ la bicicleta i tornÓ al poble. Davant l'Ajuntament, un grup de falangistes gairebÚ aplaudiren. Un d'ells, burleta, exclamÓ: "AixÝ m'agrada! Ens has estalviat la feina d'haver-te de cercar". Traslladat a la Ciutat de Mallorca i tancat a Can Mir, el mateix desset d'agost, a les onze de la nit, li comunicaren si volia confessar-se. La mateixa proposta feren a dos homes mÚs: Mateu Barcelˇ i Bernat VallŔs. Sembla que tots tres foren assassinats a Manacor.

Llorenš CapellÓ

Diccionari Vermell

pÓg. 159

 

La vaga del sindicat del tren

Tomeu Mestres i Sureda Balutxo

 

 

fideus