Li deien de Can Nofre. Vint-i-cinc anys. Fadrí. Pertanyía a les Joventuts Socialistes Unificades i treballava al camp. Al llarg dels anys, queda el record de la seva bondad. Es va veure la causa contra ell i vint-i-vuit consellers, l'onze d'abril del trenta.vuit, a l'Escola d'Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca. A Sebastià Sureda, el condemnaren a mort. No obstant això, la seva sentència no l'immutà gaire. Empresonat a Illetes -perquè quan el detingueren era soldat- feia de cuiner per als presos i tenia cura que totes les casseroles tinguessin llustra. El set d'octubre del mateix trenta-vuit, li comunicaren que el traslladaven a Can Mir. Va despedirse de tots els seus companys. Salut companys. Em pens que m'han de matar. I no errava gens ni mica el seu pronòstic. L'endemà, a les sis del matí, queia mort a l'hemicicle del cementiri de la Ciutat de Mallorca

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàgs.  171