Pierre Vilar

 | FIDEUS REPUBLICANS  |  BIBLIOGRAFIA  |  HISTORIADORS  |  INICI  |    |

Pèire Vilar (en occità, tot i que es coneix més amb la forma francesa Pierre Vilar) (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari occità. Està considerat una de les màximes autoritats en l'estudi de la Història de Catalunya, tant del període de l'Antic Règim com de l'Edat Contemporània.

 

Biografia

 

Va néixer el 3 de maig de 1906 a Frontinhan, ciutat situada al Llenguadoc (Occitània). Va estudiar història a La Sorbona, de la qual en fou catedràtic el 1965. Membre de l'Ecole de Hauts Etudes de París, ha estat nomenat, entre d'altres, doctor honoris causa per les universitats de Barcelona i València.

 

El 1987 fou guardonat pel Congrés de Cultura Catalana i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Vilar morí el 7 d'agost de 2003 a Donapaleu, població situada a la Baixa Navarra.

 

Activitat historiogràfica

 

Va coincidir com a estudiant amb Jean Paul Sartre i Paul Nizan. Com a deixeble d'Ernest Labrousse es va preocupar en la metodologia de la història, defensant la teoria de la Història total des d'una perspectiva materialista. Estimulat per Maurice Legendre va viatjar a Espanya l'any 1929, establint-se a Barcelona i relacionant-se amb Gonçal de Reparaz, Pau Vila o Pere Bosch-Gimpera.

 

Va ser professor del Liceu Francès de Barcelona entre els anys 1934 i 1957, excepte en el període de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Durant les seves estades va investigar i va redactar la seva tesi doctoral Catalunya a l'Espanya Moderna (1962), considerada un clàssic de la historiografia i model de síntesi regional. La seva breu, però influent, Histoire de l'Espagne ("Història d'Espanya") va ser un èxit de vendes fins i tot abans de permetre's legalment la seva venda, prohibida durant el franquisme, i va continuar sent molt utilitzada en l'ensenyament i els ambients progressistes de la dècada del 1970 i 1980 dels segle XX.

 

Activitat occitanista

 

Pèire Vilar fou el primer president del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, càrrec que ocupà tres anys (del 1978 fins al 1981.

 

Obra seleccionada

 

  • 1947: Histoire de l'Espagne
  • 1959: Le déclin catalan du bas Moyen-Âge. Hypothèses sur sa chronologie'
  • 1962: La Catalogne dans l'Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales
  • 1965: Crecimiento y desarrollo
  • 1969: Oro y moneda en la historia
  • 1975: Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII
  • 1975: Historia marxista, historia en construcción
  • 1980: Introducción al vocabulario del análisis histórico
  • 1986: La guerre d'Espagne
  • 1987-1990: Història de Catalunya (director), 8 volums
  • 1995: Tres i quatre, autobiografía
  •  

Enllaços externs

 

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. Pèire Vilar [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2011 [data de consulta: 13 d' abril del 2011]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=P%C3%A8ire_Vilar&oldid=7325931>.