Capità Jaume

Memoria Civil, núm. 23, Baleares, 8 junio 1986

Antoni Nadal

 

 

Capità Jaume : un dels màxims responsables de la repressió a Manacor

Jaume Jaume va nèixer el 2 de maig de 1885 a Manacor, on va fer els primers estudis. El 6 de juliol de 1904 s'inscriví com a voluntaria al Batalló de Caçadors que es trobava de pas a Manacor. L'any 1905 fou ascendit a caporal per elecció i l'any següent ho fou a sergent, també per elecció. Aleshores exercí de professor a l'Escolal de topografia. En el transcurs de la seva carrera militar Jaume Jaume va servir en el Regiment d'Infanteria de Menorca, en el 63 de Ciutadella, en el Regiment d'Inca i en el de Navarra, entre d'altres. El 1919 fou ascendit a tinent. Participà a la guerra del Marroc els anys 1922 i 1923. El 7 de març de 1929 fou ascendit a capità. Uns mesos després de la proclamació de la Segona República, el capità Jaume es va acollir a la Llei de retir extraordinari i passà a tal situació el 31 de juliol de 1931.

Primer falangista manacorí

El febrer de 1934 es va afiliar a la Falange. Fou el primer falangista manacorí i estava en possessió del carnet "nacional" número 2.456. Instal·là la seu de la Falange manacorina en el local de l'escola militar que ell mateix dirigia, i que estava davant per davant de la seu d'Esquerra Republicana. Organitzà el primer míting que la Falange celebrà a Mallorca. Aquest míting tingué lloc al Teatre Principal de Manacor el 19 de gener de 1936 i es va haver de suspendre a conseqüència dels altercats que s'hi varen produir tot just començat. Del 16 d'abril al 2 de maig de 1936 estigué empresonat a Manacor juntament amb altres falangistes manacorins. En sortir-ne, anà a visistar el marquès de Zayas, també empresonat, al castell de San Carles. En aquesta reunió es va constituir el comandament de la Falange al partir judicial de Manacor. El capità Jaume en fou nomenat cap honorari i director clandestí, per mor de la seva condició militar.

Batle de Manacor

En irrompre el Moviment, assumí el comandament de les forces falangistes i es va reintegrar al servei actiu. El 20 de juliol de 1936 fou nomenat batle de Manacor i més tard gestor de la Diputació de les Balears. Ocupà aquests càrrecs fins al 31 d'octubre de 1936. Prengué part molt activa en la defensa "nacional" de Manacor. Segons Ferrari i Billoch, el capità Jaume va dirigir la primera secció de falangistes que sortí la matinada del 16 d'agost cap a Portocristo, i que acampà prop de les coves dels Hams. Durant la contesa, el capità Jaume va comandar una columna del Batalló Milícies de Manacor.

Durant la repressió

El dia de la victòria, es va destacar en la persecució dels republicans abandonats. De fet, tots els testimonis que he pogut recollir responsabilitzen el capità Jaume de la repressió més cruenta a Mallorca. A final de 1936 fou destinat al Regiment d'Infanteria de Palma. Posteriorment va exercir com a jutge militar a Eivissa (on, a més a més, fou cap de la defensa antiaèria) i de Manacor. El 5 d'abril de 1941 es va retirar per raó d'edat del servei actiu. El capità Jaume fou un home molt condecorat. Posseïa, entre d'altres, la creu i plaça de Sant Hermenegild, la medalla militar del Marroc amb passador de Melilla, la medalla de la campanya de 1936-39, tres creus roges del mèrit militar, que li foren concedides l'any 1940, i la medalla de la Vella Guàrdia. Jaume Jaume va morir a Manacor el 17 de juny de 1949 a causa d'una llarga malaltia cardíaca. Tenia 64 anys i estava casat amb Trinitat Pons. D'aquest matrimoni varen néixer cinc fills.