La
Conferència de Berlín o Tractat de Berlín (en alemany:
Kongokonferenz) foren unes conferències realitzades entre
el 15 de novembre de 1884 i el 26 de gener de 1885 a la ciutat
de Berlín. La conferència va ser convocada pel Regne de Portugal
i organitzada pel Canceller d'Alemanya
Otto von Bismarck amb la finalitat de resoldre els problemes
que plantejaven l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa
per l'Àfrica.
Preludis
L'any 1880
l'interès europeu al continent africà va augmentar de forma
espectacular, gràcies l'exploració de la conca del riu Congo per
part de
Henry Morton Stanley, cosa que va eliminar l'últim pam de
terra sense tenir encara un mapa precís. La fundació per part
del rei
Leopold II de Bèlgica de l'Associació Internacional Africana
(predecessora de l'actual República Democràtica del Congo) l'any
1876 i el suport que hi va mostrar Morton Stanley va comportar
que aquesta associació es convertís en un dels principals motors
d'investigació i "civilització" del continent. La creació l'any
1878 de la Societat Internacional del Congo, amb unes finalitats
més econòmiques, va comportar les inversions estrangeres en
aquesta societat i el visionat d'aquesta zona amb una finalitat
imperialista més que no pas filantròpica.
Entre 1879 i
1884 Stanley retornà al Congo, enviat en viatge secret per part
de Leopold II, amb la intenció de crear l'Estat Lliure del
Congo. Alhora, l'oficial de marina francès Pierre de Brazza va
viatjar fins a la conca occidental del riu Congo, creant la
colònia francesa del que actualment és la República del Congo.
El Regne de Portugal, que tenia diferents tractats amb el Regne
del Congo, va signar un tractat amb el Regne Unit de la Gran
Bretanya i Irlanda el 26 de febrer de 1884 pels quals va
bloquejar l'accès de la Societat Internacional del Congo a
l'Oceà Atlàntic.
Al mateix
temps diversos països europeus intentaren ocupar territoris de
l'Àfrica. Així, França ocupà Tunis i l'actual República del
Congo l'any 1881 i Guinea el 1884. El Regne Unit va ocupar el
1882 la zona otomana d'Egipte, que al seu torn havia ocupat
zones del Sudan i Somalilàndia.
Membres
Leopold II de Bèlgica va ser capaç de convèncer França i
l'imperi Alemany que el
comerç comú a Àfrica era la millor solució als interessos
comuns dels tres països. Així doncs, a iniciativa del Regne de
Portugal, el canceller
Otto von Bismarck va convocar als representants de l'Imperi
Alemany, l'imperi austrohongarès, Bèlgica, Dinamarca, França, el
Regne Unit, el Regne d'Itàlia, el Països Baixos, Portugal,
l'imperi Rus, Espanya, Regne de Suècia-Noruega, l'imperi Otomà i
els Estats Units en una conferència a la ciutat d'Oslo. La
conferència finalment es celebrà a la ciutat de Berlín sense la
participació dels Estats Units.
Resolucions
-
L'Estat
Lliure del Congo es va confirmar com la propietat privada de
la "Congo Society". Així, el territori de l'actual
República Democràtica del Congo, prop de dos milions de
quilòmetres quadrats, passà a mans del rei
Leopold II, i a causa del règim de terror establert es
convertiria posteriorment en una colònia belga.
-
Els 14
signataris tindria facultats de lliure comerç en tota la conca
del riu Congo, així com al Llac Malawi i a l'est d'aquesta en
una zona al sud de 5° N.
-
Els rius
Níger i Congo es van fer lliures de trànsit de bucs.
-
Fou signada
una prohibició internacional contra el comerç d'esclaus.
-
Qualsevol
nou acte de presa de possessió o d'instauració d'un
protectorat de qualsevol porció de la costa africana hauria de
ser notificada als altres signataris del Tractat.
Principi
d'Efectivitat
Fou un dels
principals punts que s'establí en aquesta conferència,
mitjançant el qual es va prohibir la creació de noves colònies
sense una administració en el territori, o el que és el mateix,
la creació de colònies mitjançant la plantada d'una bandera i
per la qual es reclamava un territori segons el dret Uti
possidetis iure. Així mateix, per aquest principi, el poder
colonial també havia de fer ús de la colònia econòmicament. Si
la potència colonial no feia aquestes coses, una altre poder ho
podia fer i per tant podia tenir dret sobre el territori.
Aquest
principi es va convertir en un important instrument per
aconseguir acords amb els caps tribals i signar pactes de
protectorat i tenir una presència policial suficient a la zona.
Relacions
bilaterals
-
Portugal
- Regne Unit: El Govern portuguès va presentar un projecte
conegut com el "Mapa rosat" en el qual les colònies d'Angola i
Moçambic restaven unides, annexant-se parts de les actuals
Zàmbia, Zimbabwe i Malawi. Tots els països hi estigueren
d'acord exceptuant el Regne Unit, el qual l'any 1890 en contra
del
Tractat de Windsor i del Tractat de Berlín en sí mateix va
llançar un ultimàtum forçant als portuguesos a
retirar-se de la zona.
-
França -
Regne Unit: Una línia que va de Say (Níger) fins a Baroua
(costa nord-est del Llac Txad) determinà les terres de cadascú,
sent franceses al nord de la línia i britàniques al sud.
S'establí que la conca del Nil fos britànica alhora que els
francesos mantenien la conca del llac Txad.
-
França -
Imperi Alemany: La zona al nord d'una línia formada per la
intersecció del 14è meridià i Miltou va ser designada
francesa, mentre la zona que restava al sud fou designada
alemanya.
-
Regne
Unit - Imperi Alemany: Es determinà la frontera en una
línia que passa per Yola i Dikoa.
-
França -
Itàlia: Itàlia mantingué la propietat de les terres que es
troben al nord d'una línia que va de la intersecció del Tròpic
de Càncer i amb el 17è meridià a la intersecció del 15è
meridià i el paral·lel 2
fideus/
|
Conferència de Berlín |
Kongokonferenz (alemany) |
Conferència de Berlín
|
Tipus
de tractat |
Conferència de repartiment
colonial |
Motiu |
Formalitzar les possessions
colonials europees durant la Cursa per l'Àfrica |
Signat
Localització |
26 de febrer de 1885
Berlin |
Firmants |
Imperi Alemany, Bèlgica,
França, Regne de Portugal, Regne Unit, Espanya, Regne
d'Itàlia, Àustria-Hongria, Països Baixos, Dinamarca,
Suècia-Noruega, Imperi Rus, Imperi Otomà, Estats Units |
Efecte |
Prohibició del comerç
d'esclaus
- L'Estat Lliure del
Congo es manté com una propietat personal del rei
Leopold II de Bèlgica
- Les 14 potències signants
gaudirien de lliure comerç a la Conca del Congo, al Riu
Níger i al Llac Malawi
- Es prohibia l'establiment de
colònies en territoris sense control efectiu. Es parla
de la necessitat d'establir protectorats i esferes
d'influència
- Es dona
validesa legal, als ulls de la resta de firmants, a les
propietats colonials de cada país.
|
Col·laboradors de la Viquipèdia. Conferència de
Berlín [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia
Lliure, 2012 [data de consulta: 2 de novembre del 2012].
Disponible en <//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Confer%C3%A8ncia_de_Berl%C3%ADn&oldid=10341575>.
|